EUROPA
Internacional 19/08/2020

La UE no reconeix el triomf de Lukaixenko en les eleccions de Bielorússia

Els Vint-i-set demanen la repetició dels comicis i sancionen els responsables de la repressió i el frau

AïDA SÁNCHEZ ALONSO
3 min
Una manifestant que protesta contra el frau electoral fa el signe de la victòria a Minsk, la capital bielorussa

Brussel·lesEls Vint-i-set no reconeixen el resultat de les eleccions bielorusses i mouen fitxa per facilitar el diàleg intern al país. Després de la cimera europea extraordinària d'aquest dimecres, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha avançat que els estats membres estan d’acord en imposar sancions a "nombrosos individus" per la seva participació en la repressió, la violència i la falsificació de resultats electorals. Michel ha assegurat que la UE valorarà si sancionar l’actual president bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Fa més de deu dies que el país viu immers en un clima de protestes i de repressió policial.

La Unió Europea no fa més que reafirmar-se en el que venia dient els últims dies. Les eleccions del 9 d'agost no van ser "ni justes ni lliures”. Els estats condemnen la violència i la repressió, que defineixen com a "xocant i inacceptable" i mostren la seva "solidaritat" amb la societat bielorussa. Per tant, apunta Michel, esperen una "investigació transparent".

De moment, el suport dels Vint-i-set ha començat a materialitzar-se en l'inici del procés per imposar sancions. Aquestes aniran dirigides als responsables de "la violència, la repressió i la falsificació de resultats electorals", ha puntualitzat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la roda de premsa posterior a la cimera. Les sancions ja es van acordar el passat divendres en un Consell d'Afers Exteriors extraordinari. Ara s'està elaborant una llista amb "nombrosos individus", entre els quals també s'avaluarà el mateix Lukaixenko.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, fa una roda de premsa després de la cimera extraordinària que s'ha celebrat aquest dimecres

Els líders europeus donen suport a la celebració d'unes noves eleccions "tal com demana el poble bielorús", ha recordat Von der Leyen. Però també defensen l’inici d’un diàleg intern que inclogui l’oposició, com la líder Svetlana Tikhanóvskaia, ara refugiada a Lituània, i a la societat civil. Tant Von der Leyen com Michel han volgut restar dimensió "geopolítica" al conflicte bielorús assegurant que és abans que res una "crisi nacional". Lukaixenko, però, es nega de totes totes a repetir unes eleccions que li van donar la victòria amb el 80,1% dels vots, segons el recompte de l'oficialista Comissió Electoral. "Mentre no em mateu, no hi haurà unes altres eleccions", ha arribat a declarar.

Pols amb Putin

Un dels principals esforços és evitar una "intervenció exterior", diu Michel. Especialment la de Vladímir Putin, el president de Rússia, amb el qual el president del Consell va mantenir una conversa telefònica dimarts. Segons fonts europees, a la trucada van debatre sobre la manera de propiciar el diàleg intern per acabar amb la crisi d'una manera pacífica. Entre les opcions que s'estudien hi ha la de contribuir al diàleg a través de l'OSCE, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. S'espera que el contacte continuï després de la cimera.

El president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, també van poder intercanviar idees dimarts amb Putin en converses separades. Berlín, que ara ostenta la presidència rotatòria del Consell Europeu, reclama al govern bielorús iniciar un diàleg amb l'oposició i la societat civil, alliberar els presos polítics i cessar la violència de manera immediata.

Von der Leyen ha recordat que els manifestants no protesten contra "cap veí" sinó que són "pro Bielorússia". El president del Parlament Europeu, David Sassoli, alerta que qualsevol ingerència estrangera és "inadmissible". L'italià tem que hi hagi "una escalada de la repressió i de la intervenció militar" i que es pugui desencadenar una situació com la viscuda a Ucraïna el 2014, quan Rússia va intervenir al costat dels moviments secessionistes del Donbass en plena revolta de l'Euromaidan.

Michel alerta que la situació és "cada vegada més preocupant", cosa que ha fet saltar les alarmes fins a portar a la convocatòria d'una cimera extraordinària en ple agost, un fet força inusual. Tot i la tensió de la situació, la Unió, assegura la presidenta de la Comissió, està a punt per "acompanyar pacíficament" la societat bielorussa. "El poble de Bielorússia ha de poder decidir els seus governants", ha reblat Michel.

Von der Leyen ha anunciat, per la seva banda, que la Comissió destinarà 53 milions d'euros a Bielorússia, però els lliurarà directament a la societat civil per intentar evitar les autoritats. La major part d'aquesta quantitat servirà per pal·liar l'impacte del coronavirus al país i per reforçar els serveis sanitaris. D'altra banda, dos milions d'euros es dedicaran a les víctimes de la repressió i un altre milió anirà cap a la societat civil i els mitjans de comunicació.

stats