En el tauler mundial es juga una partida entre democràcies i autocràcies. Així ho veu el president dels Estats Units, Joe Biden, que va plantejar aquesta contesa global en el discurs inaugural del seu mandat, tan sols dies després d’una insurrecció fallida a la seu democràtica del seu país. És en aquest marc que situa la seva política cap a Rússia de cooperar quan sigui possible, però sense renunciar a alçar la veu davant violacions de drets humans i a castigar amb sancions atacs i ingerències contra el seu país i contra els seus aliats. Una mena de realpolitik reversionada per enèsim cop.

Feia molt de temps que no es recordava una cimera entre els presidents dels Estats Units i de Rússia precedida de tanta tensió entre els dos mandataris. Recordem que Joe Biden va qualificar Vladímir Putin d'"assassí" el passat mes de març arran del cas Navalni, i tots dos països van cridar a consultes els respectius ambaixadors. I no feia ni 24 hores que l'OTAN havia qualificat Rússia d'"amenaça". Amb aquests antecedents, hi havia molta expectació per la trobada dels dos presidents a Ginebra d'aquest dimecres, i el cert és que no ha decebut. Tots dos han fet un exercici de pragmatisme i han decidit donar-se un marge per reconduir les seves relacions bilaterals, i demostren que els aparells diplomàtics de les dues potències saben molt bé que no tenen res a guanyar amb la crisi.

Acords de mínims, retrets creuats però una tímida esperança sobre la millora de les relacions entre els Estats Units i Rússia. Aquest és el balanç de la cimera que han mantingut aquest dimecres els presidents de tots dos països, Joe Biden i Vladímir Putin, a Ginebra, en un intent de reconduir unes relacions que estan en el pitjor moment des de la fi de la Guerra Freda. I, si més no, tots dos han estat d’acord que la trobada ha sigut positiva. Putin l'ha definit com a “constructiva” i pragmàtica” i ha assegurat que veu “una espurna d’esperança” sobre la recuperació de la confiança mútua. Biden ha precisat que la qüestió no era la confiança sinó la defensa dels "propis interessos”, però ha afirmat que hi ha “una perspectiva genuïna sobre una millora significativa” de les relacions.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar dilluns, després de la cimera de l'Aliança Atlàntica celebrada a Brussel·les, que "les relacions amb Rússia estan en el punt més baix des de la Guerra Freda". Un preàmbul tan dramàtic com oportú per a la cimera d'avui a Ginebra, entre Vladímir Putin i Joe Biden. Perquè, en bona mesura, la ciutat suïssa, nucli d'agents dels dos grans blocs fins a la caiguda del Mur de Berlín però també molt abans, és sinònim de paisatge de Guerra Freda i thriller d'espies.

Vladímir Putin veu a Donald Trump com “un individu extraordinàriament talentós”, i així ho va dir just divendres a la cadena nord-americana NBC, en una entrevista exclusiva abans de trobar-se amb el nou president nord-americà, Joe Biden. Que afalagui el seu predecessor i rival polític no augura un bon ambient en la cimera que mantindrà avui amb Biden a Ginebra, com tampoc que els dos mandataris hagin admès els últims dies que les relacions entre els EUA i Rússia estan en el seu “moment més baix” en molt de temps. Biden ho atribuïa, de fet, a les proves que les agències d’intel·ligència nord-americanes han trobat sobre la ingerència russa en les eleccions als Estats Units del 2016 i també en les del 2020. Unes proves que precisament l’anterior president va menystenir durant la seva pròpia trobada bilateral amb Putin, celebrada a Hèlsinki el 2018. En la roda de premsa posterior a la trobada, Trump va dir que Putin li havia assegurat que no hi havia hagut ingerència i que ell se’l creia. Una complicitat que no trobarà en Biden aquesta vegada.