Internacional 14/06/2021

L'OTAN es posa en guàrdia davant la Xina i Rússia

L’ Aliança enceta l’era Biden conscient del desafiament de Pequín i les amenaces de Moscou

3 min
El president dels Estats Units, Joe Biden, amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.

Brussel·lesEl soroll persistent de diversos helicòpters ha envaït Brussel·les des de diumenge al vespre amb motiu de la cimera de l'OTAN d'aquest dilluns i de la que tindrà lloc aquest dimarts entre la Unió Europea i els Estats Units. És un protocol al qual aquesta petita ciutat europea està acostumada, però que el covid havia canviat per les videoconferències. I de la mateixa manera que Brussel·les ha viscut aquests dies un retorn a la normalitat en forma de carrers tallats i uniformes a les diverses cantonades del barri europeu, l'OTAN i la Unió Europea han escenificat amb satisfacció "el retrobament" amb els Estats Units , gràcies a l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, que ha servit justament perquè l'aliança es posés en guàrdia i reconegui l'auge del desafiament vingut des de la Xina i l'amenaça que suposa Rússia.

Aquest dilluns s'ha posat fi a l'era Trump en les anomenades relacions transatlàntiques i el "nou capítol" que s'obre amb el demòcrata al capdavant del govern nord-americà té una clara consciència de blocs. Biden ha viatjat a Europa per recuperar la complicitat dels seus antics aliats davant dues potències mundials cada vegada més potents i assertives: la Xina i Rússia. I, tot i que posant més aigua al vi de la que el líder dels Estats Units voldria davant Pequín, els aliats van pactar ahir per primera vegada una posició conjunta respecte del gegant asiàtic, que, com ha recordat Stoltenberg, només fa 18 mesos que apareix referenciat en documents oficials de l'OTAN. "Les ambicions declarades i el comportament assertiu de la Xina suposen un desafiament sistèmic a l'ordre internacional", rebla el comunicat pactat pels aliats, que constata la ràpida expansió del gegant asiàtic en l'àmbit nuclear i la seva opacitat militar.

Però aquí Biden no ha aconseguit tot el que volia. Tot i que recentment la Unió Europea en particular també ha guanyat consciència davant l'expansió xinesa i ha apujat el to, els lligams econòmics i comercials entre les dues potències són forts i inevitables. Per això, per exemple, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha demanat trobar un "equilibri" en la relació de l'aliança amb qui considera un "rival" i un "aliat" alhora. Per això Merkel ha reiterat la importància de mantenir sempre oberta la porta al diàleg polític, tant amb Rússia com amb la Xina. En la mateixa línia es pronunciava el primer ministre neerlandès, Mark Rutte: "No hem de pecar d'innocència amb la Xina, però hem de mantenir el diàleg". Altres líders de l'OTAN, com el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, mantenen encara uns lligams més estrets amb el règim de Xi Jinping, cosa que complica encara més aquest debat conceptual i estratègic que ha de marcar l'agenda de l'OTAN de cara al 2030 i fixar el rumb de les seves relacions amb la Xina.

"Els Estats Units som aquí"

Però el desafiament és doble. "Rússia no està actuant de manera coherent amb el que esperem, ni la Xina tampoc", ha dit el president nord-americà Joe Biden. I aquí sí que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenber, es mostrava igual de contundent: "Les nostres relacions amb Rússia estan en el punt més baix des de la Guerra Freda", ha reblat després de qualificar Rússia i la Xina de "règims autoritaris". De fet, l'objectiu d'aquesta reunió al màxim nivell era aquest: escenificar que amb la recuperació del pilar nord-americà l'OTAN es veu més capaç de posar nom per primera vegada al desafiament asiàtic i també de fer front a les "amenaces" vingudes de Moscou . Dimecres, just després d'aquesta reunió de l'OTAN en què Washington ha demanat especialment introduir la qüestió russa a l'agenda, Biden s'aturarà a Ginebra per reunir-se amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, una reunió que Stoltenberg interpreta com un senyal de "fortalesa".

La fi de la missió militar a l'Afganistan també ha estat sobre la taula del dinar dels líders, perquè l'OTAN preveu acabar la retirada l'11 de setembre, 20 anys després dels atemptats als Estats Units que van motivar l'operació aliada. Aquest dilluns el més important era recalcar el vincle entre els EUA i l'OTAN, per això, quan ha arribat, Biden s'ha aturat per conversar 10 minuts amb Stoltenberg de manera televisada: "Vull que Europa sàpiga que els Estats Units som aquí, que hem tornat", ha dit Biden després que Stoltenberg reiterés que els últims anys una desena de països europeus han incrementat la seva despesa en defensa, reclamació clau per a qualsevol president nord-americà, es digui Obama, Trump o Biden. Amb l'arribada del demòcrata a Brussel·les, l'OTAN enceta reforçada l'era post-Trump, en què Biden ja ha començat a curar ferides.

Espanya acollirà la cimera de l'OTAN del 2022

Coincidint amb el 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a l’OTAN, l’any que ve la cimera de l’Aliança Transatlàntica tindrà lloc a Espanya, tal com han fet oficial el mateix secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el president espanyol, Pedro Sánchez, en una roda de premsa conjunta una vegada acabada la cimera. No ha transcendit si hi va haver altres candidats per acollir aquesta cimera, però ahir Lituània sí que va fer oficial la seva oferta per acollir la cimera del 2023. “Anar a Madrid és un missatge per reconèixer l'important rol d’Espanya a l’Aliança. Espanya ha incrementat la despesa en defensa, però també ha contribuït en diferents missions com les de l'Iraq i l'Afganistan”, ha dit Stoltenberg, que recalcat que la cimera de l’any que ve servirà per adreçar els reptes vinguts del sud.

stats