Nou moviment de l'exili contra el Tribunal Suprem. L'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers han recusat el jutge instructor de l'1 d'Octubre, Pablo Llarena, per haver acceptat el guardó d'una fundació que "defensa íntegrament l'ideari de l'extrema dreta", la Fundació Villacisneros. L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en un escrit presentat davant l'alt tribunal i al qual ha tingut accés l'ARA, recorda que aquesta fundació ha defensat l'empresonament de Puigdemont des que va començar la causa, a més d'haver participat en la convocatòria d'una manifestació a Madrid per reclamar la detenció dels exiliats.

El nou revés rebut per Pablo Llarena a Itàlia sembla acostar el moment en què el president Puigdemont abandoni l'exili i pugui tornar a Catalunya

Catalunya és una pàtria interessant. Molts catalans es consideren a ells mateixos veritables europeus, a diferència dels espanyols, dels quals sorprenentment pensen que no ho serien tant. Avantpassats ibers, romans, visigots i francs haurien establert una diferència de tarannà sobretot pel que fa a l’economia, i també pel que fa a la tolerància a les idees alienes. Catalunya seria un lloc on cap tothom, i Espanya, en canvi, un país de persones amb “cerebros cojonudos”, que deia Unamuno, o un indret on “de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”, com va dir Antonio Machado. Tant el cervell gonàdic com la imatge dels braus envestint defineixen el que molts catalans pensen dels espanyols. Cada cop que senten “Espanya” visualitzen porres, tancs que entren per la Diagonal i uniformats que els diuen que “hablen en cristiano”.

A Sàsser no hi va anar de festa, però sembla que se'n va acabar muntant una a costa dels jutges espanyols. Carles Puigdemont va declarar aquest dilluns durant tot el matí davant la magistrada del Tribunal d'Apel·lacions de Sàsser, però va tenir la resta del dia per gaudir del que ja donava per fet abans d'arribar a Sardenya: va sortir en llibertat, sense mesures cautelars i amb l'extradició a Espanya suspesa fins que no emeti sentència el Tribunal de Luxemburg. "No m'aturaré fins que estigui acabat. No renunciaré fins que obtingui la victòria", diuen dos versos de la cançó Don't stop the party, dels Black Eyed Peas, precisament una de les que formen part de la banda sonora que ha triat l'expresident de la Generalitat per al seu viatge.

1. Victòries pírriques. Tots els episodis del Procés condueixen allà mateix: octubre del 2017. Aquests dies hem vist el retorn de Puigdemont a primer pla. Aquest cop a l’Alguer, l’expresident ha pogut exhibir un nou èxit europeu en el contenciós amb el poder judicial espanyol. L’independentisme canta victòria. Des de València, Pablo Casado no pot contenir la ràbia i es compromet a portar Puigdemont encara que hagi de recórrer tots els països d’Europa. És a dir, que si algun dia és president del govern arribarà allà on els jutges fracassin: curiosa idea corporativa de l’Estat –pròpia dels règims autoritaris– que posa l’executiu al servei del judicial i a l’inrevés.

Després de quatre dècades dictant sentència contra tota classe d’assassins i delinqüents, la jutge italiana Plinia Azzena s’enfronta ara a un dels casos més delicats de la seva llarga carrera. La magistrada, al capdavant del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, va prendre declaració aquest dilluns a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, detingut per la policia italiana la setmana passada a Sardenya i posat en llibertat sense mesures cautelars un dia més tard. El futur de l’expresident de la Generalitat està en mans d’aquesta dona menuda i amb rictus sever, que haurà de decidir si cursa o no l’ordre europea de detenció i lliurament emesa pel seu col·lega espanyol, el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena. De moment, ja ha decidit que no mourà fitxa fins a saber que hi diu el Tribunal de Luxemburg.

Fa quatre anys que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena activa i reactiva euroordres per intentar detenir i jutjar l’expresident Carles Puigdemont, però ja són sis els països que s'han negat a fer-ho. I no només a través dels seus sistemes judicials, com ha passat aquest dilluns a Itàlia. El revés italià al posicionament del jutge respecte a l’extradició –manté que l’euroordre del 2019 continua activa– se suma a les respostes negatives que Llarena ja ha rebut en altres ocasions per part d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Lituània i Suïssa. A través del mecanisme de coordinació policial Sirene, i que afecta tots els signants de l’acord de Schengen, les autoritats d’aquests països van informar al seu moment la justícia espanyola que no entregarien el dirigent independentista, tal com consta en la documentació de la peça oberta al Tribunal Suprem (TS) contra el president, avançada per Vilaweb i a la qual va tenir accés l’ACN.

La detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a l'arribar en avió a l'aeroport italià de l'Alguer va donar origen a nombroses teories sobre la intervenció que hi havia tingut l'estat espanyol. Possiblement mai arribarem a assabentar-nos de si efectivament hi va haver comunicacions policials o d'intel·ligència advertint del viatge des de Bèlgica i promovent l'acció policial italiana. Més difícil encara serà saber si darrere d'aquest arrest hi havia la mà d'algun jutge espanyol. Tot això, sense ser descartable, es quedarà en una mera hipòtesi més o menys conspirativa en la qual no val la pena gastar temps.

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena té perplexa la justícia europea i és el principal responsable que la imatge internacional de l'estat espanyol estigui sota mínims, almenys en l'àmbit legal. La seva obsessió per obtenir l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont l'ha portat fins i tot, en el cas d'Itàlia, a intentar enganyar el Tribunal General de la Unió Europea, que pensava que l'euroordre estava suspesa perquè així ho havia assegurat l'Advocacia de l'Estat. Aquest dilluns, però, el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser ha decidit suspendre el procediment d'extradició fins que es pronunciïn el TGUE sobre la immunitat i el TJUE sobre la qüestió prejudicial que va presentar el mateix Llarena quan la justícia belga va rebutjar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig.

L'equip jurídic de Carles Puigdemont arribava optimista a Sardenya, però la decisió del tribunal de Sàsser podia derivar en diferents escenaris que condicionaven de ple el futur de l'expresident exiliat. ¿Hi hauria decisió immediata? ¿Prevaldria la immunitat per desplaçar-se com a eurodiputat? ¿Es tindrien en compte els casos oberts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea? ¿Quina incidència tindria el Tribunal Suprem? Finalment, Sàsser ha optat per la prudència i l'equip de Puigdemont en surt satisfet: ha deixat en suspens el procés a l'espera que Luxemburg decideixi, i deixa lliure l'expresident sense cap limitació de moviments. "Basta!", ha etzibat contundent en italià el també eurodiputat de Junts dirigint-se a Espanya en la roda de premsa posterior a la compareixença davant la justícia. "No funciona", ha afegit, posant de manifest que l'estat espanyol ha fracassat en els seus intents de retornar-lo a Espanya en diverses jurisdiccions europees durant quatre anys.

A l’hora en què els parlo (dilluns al matí) l’equip d’advocats del president Puigdemont no té cap dubte que després de declarar davant la jutge del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, el president continuarà amb la seva activitat i podrà tornar a Brussel·les demà mateix, després d’oferir una roda de premsa a mitja tarda per als nombrosos mitjans que estan seguint les seves vicissituds en terres italianes. 

La fila del vol FR8977 de Ryanair en direcció a l’Alguer és una combinació entre gent que torna a casa, algú que aprofita els últims dies de vacances i polítics independentistes amb motxilla que es desplacen a Sardenya per donar suport a Carles Puigdemont. Són les 6.40 i el vol està previst que aterri cap a les vuit del matí a l’illa italiana, amb prou temps per desplaçar-se a Sàsser, on, a les 11.30 l’expresident declara al Tribunal d’Apel·lació sobre la seva possible extradició. 

El primer cop que Carles Puigdemont va declarar davant de la jutge de Sàsser Plinia Azzena va ser telemàticament i des de la presó de Bancali. Avui l’expresident de la Generalitat hi arribarà des de Bèlgica i, si no hi ha girs de guió, el seu equip jurídic preveu que pugui tornar a marxar tal com haurà arribat a Itàlia, en llibertat i sense mesures cautelars. Deu dies després de ser detingut a l’aeroport de l’Alguer i empresonat durant una nit, avui a partir de les 11.30 h l’eurodiputat de Junts té una altra cita davant del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser per batre’s de nou en duel amb l’euroordre de Pablo Llarena.

Aquest dilluns la jutge del Tribunal d'Apel·lacions de Sàsser, Plinia Azzena, haurà de decidir si tramita o no l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) emesa pel seu col·lega del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i, per tant, si lliura a Espanya l'expresident Carles Puigdemont. No és la primera vegada que la justícia italiana s'enfronta a una euroordre, però el context polític del cas fa que la col·laboració entre les dues magistratures tingui pocs precedents. La cooperació entre els sistemes judicials d'Itàlia i Espanya és anterior a l'entrada en vigor de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia europeu (ELSJ) i fins ara gairebé sempre s'havia produït en un context de delictes vinculats amb el crim organitzat o el narcotràfic. L'any 2000 els governs de Roma i Madrid van signar un acord "pioner" per crear un espai de cooperació judicial, el primer d'aquest tipus assolit entre dos països socis a la UE. Es tractava d'un protocol que "enfortia la cooperació entre els dos països en els diferents moments de l'extradició, facilitant el lliurament dels infractors", va explicar el llavors ministre de Justícia, Ángel Acebes.

Què ens anticipa Plinia Azzena, la magistrada que va dictar l'acta de llibertat sense mesures cautelars de Carles Puigdemont, seguint la sol·licitud de la fiscal general d'Itàlia, Gabriella Pintus? Aquesta resolució és la pista més rellevant per endinsar-nos en el que pot passar a l'audiència de dilluns, en la qual Puigdemont prestarà declaració a partir de les 11.30 hores davant un tribunal de tres magistrats a Sàsser, i en la situació processal posterior.

L’intent d’executar l'ordre europea contra Carles Puigdemont posa en evidència, un cop més, un problema greu que afecta el funcionament de les institucions i, de manera especial, la divisió de poders. Una qüestió delicada perquè les democràcies només funcionen bé quan també funcionen els mecanismes de control i equilibri entre els diferents poders, i això s’assumeix com un principi bàsic de capteniment per a tots ells.

El jutge Pablo Llarena i la sala segona del Tribunal Suprem han trobat, "per si de cas", el boc expiatori davant d'una possible derrota de les seves maniobres a Itàlia per extradir Carles Puigdemont: l'Advocacia de l'Estat. És a dir, si Pedro Sánchez ha sigut capaç de practicar un "autoindult", segons va escriure Manuel Marchena, amb els indults als líders independentistes condemnats per sedició, per què no aprofitar per endossar-li preventivament el possible fracàs de l'operació Sardenya?