L'Audiència de Barcelona ha enviat a judici els quatre agents de la Policia Nacional processats per un delicte de lesions en l'operatiu de l'1-O en què Roger Español va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma. El tribunal ha conclòs que les lesions durant les càrregues a l'Escola Ramon Llull de Barcelona no estan emparades per la llei d'amnistia i, en canvi, sí que l'aplica a Español, que estava acusat d'un delicte d'atemptat contra els agents.

No és estrany veure el coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena en actes institucionals al costat de les principals autoritats de Catalunya. L'últim, al pregó de les Festes de la Mercè a Barcelona. Potser el seu rostre no és tan conegut –Manuel Marchena va permetre que declarés al judici del Procés sense que se li veiés la cara– i al públic li sona més el pseudònim de Tácito, el nom del compte de Twitter des del qual desqualificava polítics independentistes mentre els investigava com a cap de la unitat de policia judicial de l'institut armat. Baena, un dels principals impulsors de la judicialització de l'1-O, ocupa des de finals de juny de manera interina el càrrec de cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona.

El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

El cas d'Òscar Morros va com anell al dit al relat de la violència que van denunciar les forces de seguretat l'1-O del 2017: un noi atropellava un agent de la Guàrdia Civil a Dosrius. Però l'atropellament va ser fortuït. I la Guàrdia Civil, que aquell dia va provocar una vintena de ferits carregant sense contemplacions contra la gent que defensava l'escola, el va agredir i el va denunciar posteriorment. Ell va ser el primer dels sis detinguts de l'1-O i just la vigília del setè aniversari, acaba de ser amnistiat, segons ha pogut saber l'ARA, després de ser condemnat per un delicte d'atemptat a l'autoritat i de lesions. De res va servir la pericial d'un metge que va concloure que Morros té diagnosticat un trastorn d’espectre autista que l'impedeix mentir o cometre una agressió.

Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

Des del 2017 l’Onze de Setembre no és l’única efemèride que celebra l’independentisme a l’inici del curs polític, sinó que des de fa ja sis anys –a excepció de la pandèmia– l’1 d’octubre és una jornada de reivindicació encerclada al calendari per als partits i entitats sobiranistes. Aquest diumenge ho ha tornat a ser: han posat en valor la mobilització entorn del referèndum unilateral i també han fet servir l’1-O com una palanca per reclamar la resolució del conflicte polític, sobretot ara que la reelecció de Pedro Sánchez està en mans d’Esquerra i Junts. I és que si en alguna cosa ha coincidit aquest diumenge l’independentisme –amb més o menys eufemismes– és en el fet que el resultat de la votació del 2017 no és avui cap realitat i que l’Estat encara no ha afrontat el plet català. És per això que en una declaració institucional, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha refermat en dir que si Pedro Sánchez vol el seu suport l’amnistia no és suficient i ha tornat a situar l’autodeterminació al “centre”. Des de Fonollosa –municipi que va patir la violència policial l’1-O– el dirigent d’Esquerra ha insistit en situar la consulta dins l’equació de les negociacions, malgrat que el PSOE s’ha negat per activa i per passiva a incloure aquesta possibilitat en les converses. De fet, el PSC fins i tot ha dit aquesta setmana que si l’independentisme segueix per aquest camí està disposat a tornar a les urnes, si cal.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat que va ser el llavors ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, qui va ordenar les càrregues de l'1-O. "El ministre, sens dubte. Imagino que devia consultar el president", ha indicat en una conversa amb Artur Mas a RAC1 que s'emetrà íntegrament dilluns però de la qual ja s'ha fet un avançament. Villarejo ha afegit que Zoido va transmetre l'ordre a Florentino Villabona Madera, director adjunt operatiu de la Policia Nacional. Segons ell, és un home "molt de dretes" i "molt donat a reprimir les manifestacions". També ha assegurat que ell va informar el CNI d'on podien ser les urnes, però no li van fer cas.

Fa poc que han arreglat la porta del lavabo de minusvàlids. Ha estat molt de temps trencada, perquè la va rebentar la policia quan va entrar a l'Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal l'1-O, convertit aquell dia en centre de votació. Betlem Cuesta feia només dues setmanes que hi treballava. L'endemà s'havia d'enfrontar a una aula amb alumnes de 13 i 14 anys, alguns dels quals havien estat davant els col·legis defensant la votació, mentre que altres aplaudien l'actuació policial.

L'Ana Jiménez no anava a votar l'1-O. Nascuda a Extremadura fa 43 anys, va venir a viure a Catalunya fa vint anys per amor. "Estic enamorada d'aquesta terra, m'he separat dos cops i m'hi he quedat, però no soc independentista perquè prefereixo que estiguem junts". En un context normal, s'hauria limitat a acompanyar la parella, que sí que és independentista, al col·legi electoral que es va habilitar a la Roca del Vallès, però ella no hauria exercit el dret de vot perquè encara se sent vinculada amb Espanya.

Si un visitant aliè a la realitat política catalana hagués trepitjat Catalunya l’octubre del 2017 i no hi hagués tornat fins avui, potser pensaria que s’hauria equivocat de lloc. Sis anys després del referèndum de l’1 d’Octubre, la política catalana ja no viu l’efervescència d’aquella època i d’uns temps en què semblava que moltes coses podien canviar. Com si fos el riu d’Heràclit, el temps sembla haver fet que l’aigua de les disputes territorials hagi fluït i, de retruc, el corrent s’hagi emportat líders, partits o estratègies, en un moviment acompanyat per les implacables accions polítiques i judicials dels poders de l’Estat i per les trifulgues estratègiques dels principals actors independentistes.

Arribem a un altre aniversari de l'1-O amb l'amnistia dels represaliats i la reclamació d'un nou referèndum a l'agenda política. En aquest dossier hi posem el focus, ara que es torna a parlar d'una futura consulta, i analitzem com ha evolucionat el vot independentista des de l'1-O amb el dels últims processos electorals. També recuperem com van viure aquell dia clau persones que inicialment es volien quedar a casa però després de la repressió van decidir votar i també sabrem què ha passat amb els policies acusats en diverses causes que ara poden entrar en una potencial amnistia.

Han passat sis anys d'ençà del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i algunes de les principals cares visibles que s'hi van enfrontar han anat a parar a segona fila o han desaparegut de la vida pública. Però alguns encara s'hi mantenen. ¿Què se n'ha fet, dels encarregats de combatre aquella votació? ¿Què fan ara Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i els altres protagonistes de l'altra cara d'aquella jornada històrica?

Hola, com estan?

Enmig de la cridòria eixordadora, del lamentable foc –“foc amic”, a sobre– de xiulets, insults i desqualificacions que ha castigat aquestes darreres setmanes l’independentisme català, m’agradaria ser capaç de fer una anàlisi –subjectiva, naturalment– sobre el significat i el valor, sobre les forces i les febleses que deixà aquell dia tan mal commemorat cinc anys després, el diumenge 1 d’octubre de 2017.

"La xiulada a la presidenta Forcadell no em va agradar". Perquè no hi hagi marge de dubte, l'expresident del Govern i líder del Consell de la República, Carles Puigdemont, comença així el seu fil a Twitter per valorar l'escridassada que va rebre Forcadell mentre parlava a l'acte de commemoració del cinquè aniversari de l'1-O. Però Puigdemont no deixa aquí: ha lamentat que els xiulets a alguns representants polítics i culturals –com la mateixa Forcadell i el president d'Òmnium, Xavier Antich– es facin servir per desacreditar el seu espai polític: "Hi ha una estratègia de fa anys que pretén arraconar, estigmatitzar i, si cal, ridiculitzar l'independentisme de confrontació".

La Fiscalia va començar a investigar 712 alcaldes per l’organització de l’1-O. Es van acabar obrint diligències contra 78, segons informa l'Associació de Municipis per la Independència, 65 de les quals van quedar arxivades. En cinc anys només s'han fet quatre judicis i en queden nou de pendents. Fins ara, dues absolucions i dues condemnes. Parlem amb quatre dels alcaldes represaliats, que arriben a la mateixa conclusió: no tenen clar per què els ha tocat, però asseguren que ho tornarien a fer.

Divendres, 29 de setembre del 2017. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, truca al llavors president espanyol, Mariano Rajoy. Falten dos dies per al referèndum de l'1-O i, davant el desplegament policial a Catalunya, la també presidenta del PSC vol saber quines intencions té el govern del PP quan la gent vagi a votar. La resposta no és la que esperava. Rajoy li garanteix que no hi haurà votació. "Tranquil·la", li diu. Marín penja el telèfon desconcertada. Els socialistes s'havien oposat frontalment al referèndum i acabarien donant suport al 155, però aquell dia no s'esperaven el que passaria 48 hores després: ni la reacció de l'Estat ni que, per primer cop, es trobarien censurant la repressió al Procés. La violència policial de l'1-O va agafar el PSC amb el peu canviat. I les seves crides al diàleg, en fora de joc.

L'Arc de Triomf s'ha convertit en el plató televisat de la divisió independentista en el cinquè aniversari de l'1-O. Una a una han anat desfilant les estratègies del moviment i s'ha fet evident el que ja s'intuïa: no només són diferents, sinó sovint contradictòries. Carles Puigdemont ha sigut l'encarregat de tancar els discursos d'un acte organitzat pel Consell de la República, l'ens que Junts vol que sigui el pal de paller d'una nova unitat estratègica que no es preveu fàcil. Enardit pels crits de “president” que han arrencat tan bon punt la seva imatge des de Brussel·les s’ha projectat a la pantalla, ha fet un discurs contundent rebutjant l'“acord de claredat” en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia tornat a insistir al matí. “El referèndum de l’1-O és vàlid i no cal tornar-lo a fer”, ha dit: “Ja hem votat!” 

L'ANC fa setmanes que va anunciar que pel cinquè aniversari de l'1 d'Octubre instal·laria una muralla d'urnes davant del Palau de la Generalitat, molt abans que la crisi al Govern implosionés. Ara bé, que aquesta acció hagi sigut avui, amb l'executiu a punt de trencar-se i el moviment independentista desorientat, li ha reforçat el seu simbolisme, ja que l'1-O és sinònim d'unitat. Aquesta muralla d'urnes –que no passava dels dos metres– representa per a l'ANC la distància entre les institucions i el poble. Una esquerda que els últims dies, amb Junts i ERC enfrontats, afirmen que ha augmentat: si per la Diada el clam principal era "botiflers", avui ha estat "Aragonès, dimissió" i "Govern, dimissió". Una plaça Sant Jaume plena ha repetit els dos eslògans, i de tant en tant també en ressonava un altre: "Llista cívica, llista cívica". L'Assemblea té clar que la vol impulsar i presentar-se a les eleccions, i ara les seves manifestacions ja tenen traces de míting electoral.

"Acord de claredat". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, pensa que el conflicte polític amb l'Estat es pot resoldre a la canadenca, i aquest dissabte, coincidint amb el cinquè aniversari de l'1 d'Octubre, hi ha insistit. "Vull proposar un acord de claredat per determinar quan i com Catalunya ha de poder exercir de nou el dret a decidir. Vam fer el referèndum de l’1-O i farem que Catalunya torni a votar", ha remarcat en el seu missatge institucional. Aragonès no es rendeix, tot i que des que va fer la proposta de claredat, dimarts passat al Parlament, no ha sumat gaires adhesions i ha rebut el cop de porta habitual del govern espanyol.