Gairebé el 40% de la plantilla –el 38,5% a l'espera de la dada final, que es farà pública demà–, segons la Generalitat, i fins al 80%, segons els representants dels treballadors. La vaga educativa convocada aquest dimarts al País Valencià pels sindicats STEPV, Comissions Obreres, la UGT i el CSIF ha aconseguit un seguiment destacat dels docents que també han omplert els carrers de les principals ciutats per denunciar la "situació límit" que es viu en uns centres públics "saturats i mancats de recursos humans i materials". Un malestar que, si les negociacions entre sindicats i administració no ho eviten, podria desembocar en una vaga indefinida a finals de maig.

"O negociació o dimissió". Aquest ha estat el principal missatge que els 35.000 mestres i professors –100.000 segons els organitzadors– que s'han manifestat aquest divendres a Barcelona han repetit per mostrar el seu rebuig a l'acord que el Govern va signar amb CCOO i UGT per millorar les condicions dels docents i la situació a les aules. La seva negativa s'ha traduït en el que els sindicats han qualificat de "vaga total": gairebé la meitat dels docents (43,77%) han secundat l'aturada –si bé els sindicats enfilen aquest percentatge fins al 85%–. La dada és lleugerament més alta que el seguiment que va comunicar el departament d'Educació durant l'última vaga que el sector va protagonitzar a Catalunya, el passat mes de febrer, quan al final del dia es va donar un balanç d'un 40,94% d'adhesió.

En la quarta jornada de vaga dels docents i un dia abans de l'aturada als centres educatius d'arreu del país, el Govern ha insistit que l'opció de millorar l'acord signat amb CCOO i UGT –però no amb la Ustec, que és el sindicat majoritari– no està sobre la taula. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ho ha reiterat després d'aprovar un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros, que serviran per afrontar despeses un cop retirats els pressupostos per seguir negociant amb ERC. Romero ha advertit que "tenir més recursos és molt difícil sense pressupost" i també ha admès que en el cas que s'aprovessin els comptes seria "molt complicat" millorar l'acord amb els mestres perquè "és un increment molt i molt alt". "El Govern ha fet un esforç molt rellevant i tots n'hauríem de ser conscients", ha defensat.

Aquest dimarts han estat les comarques de Tarragona les que han viscut les protestes de docents, que no es conformen amb l'increment salarial que van acordar CCOO i UGT amb el Govern. La millora incloïa, entre altres aspectes, un increment d'uns 3.000 euros anuals. No està gens malament, però tres sindicats no ho veien gens clar (USTEC, Intersindical i CGT) i van organitzar una consulta. El 95% dels votants van rebutjar l'acord. Cal tenir en compte que hi van participar 40.000 docents, que són més de la meitat del total. Les vagues que han començat aquesta setmana i que acaben divendres amb una manifestació a Barcelona tenen, doncs, un suport molt ampli entre els professionals.

En el segon dia de la setmana de vagues al sector educatiu, la protesta dels docents no només no ha perdut força, sinó que ha augmentat. Aquest dimarts les aturades s'havien convocat als serveis territorials del Penedès, Tarragona i les Terres de l'Ebre i, segons el balanç facilitat pel departament d'Educació, el seguiment s'ha enfilat fins al 38,48%, sis punts i mig per sobre del que va tenir la vaga d'aquest dilluns al Barcelonès i al Baix Llobregat (31,87%). En canvi, de nou, els sindicats convocants de la mobilització (USTEC –el majoritari al sector–, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical) han fet un balanç molt més alt dels professionals que haurien secundat la vaga: asseguren que un 70% s'han aturat en aquesta segona jornada de protesta.

El pols entre els mestres i el govern de Salvador Illa ha viscut aquest dilluns el primer assalt al carrer en l'inici d'una vaga que s'allargarà durant tota la setmana en diferents punts del país. El rebuig a l'acord –"insuficient", segons Ustec– entre el departament d'Educació i CCOO i UGT per millorar les condicions laborals de les plantilles i la situació a les aules s'ha traduït en talls als accessos a Barcelona a primera hora del matí i una manifestació de milers de docents que han inundat la plaça Sant Jaume de la capital catalana.

Una setmana després que el Govern tanqués un acord per millorar les condicions salarials dels docents amb CCOO i la UGT però sense la USTEC —el sindicat majoritari—, aquest dilluns els docents tornen a estar cridats a mobilitzar-se en unes protestes que duraran tota la setmana. La vaga, que cada dia de la setmana es convocarà en un punt del país diferent i que acabarà divendres amb una manifestació a Barcelona, arriba en un moment de certa tensió dintre del sector educatiu —sobretot a les xarxes socials— i amb una clara desavinença entre sindicats després del trencament del moviment unitari.

Acord a mig gas entre el Govern i els sindicats de docents. Aquest dilluns el departament d'Educació ha pactat amb CCOO i la UGT una proposta de millora de condicions en un acord que no han signat els dos sindicats majoritaris –la USTEC i Professors de Secundària– ni la CGT, que junts representen el 60% del col·lectiu docent. De fet, els sindicats que secunden l'acord, CCOO i la UGT, tenen el 21% de representació.

El quart dia de negociacions entre el Govern i els sindicats educatius ha acabat sense acord, però amb un important acostament de posicions. Després d'hores de reunió, aquest divendres els sindicats han sortit amb una nova proposta salarial per part d'Educació sota el braç, tot i que continuen considerant-la insuficient.

Per tercer dia consecutiu el departament d'Educació i els sindicats de docents no han aconseguit arribar a un acord. Tot i que, a priori, aquest dijous s'havia de negociar una segona proposta de millora salarial per part del Govern, finalment la mesa sindical ha acabat sense cap nova oferta d'increment de sous pels mestres i professors. Tot i això, Educació sí que ha posat sobre la taula altres propostes com la reducció de ràtios, i divendres es tornarà a reunir amb els sindicats per continuar negociant un acord que, segons el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, ha de ser "el més important en matèria educativa des de l'inici de la democràcia".

L'estira-i-arronsa entre els sindicats educatius i el Govern s'allargarà, com a mínim, una setmana més. Després de reunir-se aquest dijous amb el departament d'Educació, els sindicats han reiterat que no accepten la proposta de millora que els fa la conselleria i que, entre altres coses, contemplava un increment de sou de 1.500 euros en quatre anys, una pujada que implicaria que el 2029 els mestres i professors cobressin uns 100 euros bruts al mes més que ara.

El Govern ha recollit el guant de les reivindicacions dels docents i ha posat sobre la taula una proposta concreta per millorar el seu sou. El departament d'Educació proposarà aquest dijous als sindicats un increment del sou d'uns 1.500 euros bruts anuals per als mestres i professors. La pujada salarial es farà a través d'un increment del 15% del complement específic –que reben tots els docents– fins al 2029. És a dir, que la pujada es farà de manera gradual durant els pròxims quatre anys: es repartiria en quatre increments del 3,75 %, aplicats els anys 2026, 2027, 2028 i 2029.

Massiva, històrica o contundent són només alguns dels adjectius que s'han fet servir per qualificar la vaga d'aquesta setmana al sector educatiu. Després d'anys amb una capacitat de mobilització minsa, aquest mes de febrer molts docents han dit prou i han fet notar el seu descontentament amb el sistema amb més de 70.000 professionals manifestant-se arreu del país i amb una vaga que van secundar gairebé la meitat dels docents (40,94%) segons el balanç del Govern i un 85% segons els sindicats que la van convocar.

Els mestres han dit prou sortint al carrer de forma massiva en una jornada que els sindicats han qualificat "d'històrica". Aquest dimecres quatre de cada deu docents han secundat la vaga convocada de manera unitària pels sindicats, segons el recompte de la Generalitat. En canvi, les forces sindicals han enfilat fins al 85% el seguiment de l'aturada a les escoles i instituts d'arreu del país. Una contundent mobilització amb la qual els professionals de l'escola catalana –no només els docents, sinó també el personal d'atenció educativa i els professionals del lleure– han volgut fer sentir quatre reivindicacions molt clares: reclamen un increment de sous generalitzats per igualar les condicions dels docents catalans amb els de la resta de l'Estat, una reducció de les ràtios a les aules, més inversió per l'escola inclusiva i una desburocratització de la feina a escoles i instituts.

La vaga de docents convocada per aquest dimecres ja està en marxa. Aquesta tarda de dimarts ja començaven les primeres tancades a escoles i instituts d'arreu del país i les accions de protesta a una desena de centres educatius públics de Catalunya.

Avui 120.000 docents estan cridats a la vaga per defensar els serveis públics. Ho fan després que sindicats i departament d'Educació no hagin arribat a cap acord en matèria de retallades i de modificacions del calendari i del currículum. El professor de formació professional a l’Institut Andreu Nin del Vendrell Carles Ferrer explica quines són les principals preocupacions dels docents que avui han decidit unir-se a les mobilitzacions.

La reunió d'aquest migdia entre el departament d'Educació i els sindicats ha acabat sense acord. La mesa sectorial ha durat gairebé dues hores, però no ha servit per trobar cap solució que permeti desconvocar la vaga del 25 i 26 de gener. Des dels sindicats, continuen valorant positivament la proposta d'Educació, però insisteixen que encara cal incorporar-hi elements que consideren essencials. "No estem rebutjant la proposta del departament, però volem pressionar al màxim per incorporar-hi noves mesures", ha remarcat la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Entre les reivindicacions hi ha la negociació de l'avançament del calendari, blindant el mes de juliol per la formació dels docents, donar seguretat als interins que no aconsegueixin plaça en els processos d'estabilització i que la reducció de dues hores lectives als de més de 55 anys es faci el setembre del 2023. Els sindicats asseguren que aquestes demandes no suposen cap esforç pressupostari i que són qüestió de voluntat política.

Després de consultar els seus afiliats, la Intersindical ha decidit convocar tots els docents a la vaga els dies 25 i 26 de gener, els mateixos que ja havia anunciat el sindicat USTEC. El motiu és que, segons la Intersindical, el departament d'Educació ha incomplert l'acord que prometia negociar noves mesures durant el primer trimestre del curs. El pacte que es va firmar entre la conselleria i els sindicats al setembre va permetre desconvocar les aturades de l'inici de curs. Des del sindicat asseguren que l'última proposta que els va fer la conselleria a finals de desembre és insuficient i critiquen que no s'hagi convocat una nova trobada fins al 19 de gener. Un fet que, segons Gerard Furest, de la Intersindical, "demostra la manca de compromís i de resolució del departament i també una voluntat dilatòria que allunya la possibilitat d'un acord a curt termini". Entre les reivindicacions del sindicat hi ha la reversió de les retallades i la necessitat d'abordar urgentment la situació del català als centres. De fet, denuncien que, segons dades del mateix departament, el 40% de les classes de secundària i FP es fan en castellà, cosa que incompleix el model d'immersió lingüística.