Torí ha sigut un destí cruel per al Barça. La ciutat italiana serà de record agredolç per als culers i entra en un llistat de ciutats doloroses que encapçala Budapest. La final del 2019 va ser la gran primera derrota europea del conjunt culer i ara la capital del Piemont esdevé un nou punt de partida del qual treure aprenentatges i reflexions. La realitat viscuda en aquestes dues finals ha sigut ben diferent, els contextos no podrien ser més oposats, però algunes de les conclusions que es van extreure fa un parell d’anys es tornen a repetir.

Rècord d’assistència al Camp Nou. Milers d’aficionats desplaçats a Torí. Tres finals de Champions League en els darrers quatre anys. 

Derrota del Barça a la final de la Champions femenina. Tot i un nefast inici, les blaugranes han pogut posar l'ai al cor a l'Olympique de Lió. A continuació, els apunts en calent del partit.

Torí s'ha convertit en Budapest. Els fantasmes del passat han tornat per fer del Barça un equip irreconeixible que s'ha desfet davant un Lió contundent (1-3). Les blaugranes no han sortit amb un pla de partit clar, sinó amb un mig del camp caòtic que no ha sabut ordenar les idees. La desesperació ha tornat a desorientar les culers sobre la gespa, i el Lió, molt superior físicament, ha imposat el seu joc. Les franceses s'ha plantat al rectangle amb unes ganes ferotges de sotmetre el Barça. No han deixat marge al dubte, ni al futbol culer, i s'han imposat amb la vehemència del lleó ferit que vol recuperar la seva corona. Les culers no han sabut reaccionar i, a remolc durant els noranta minuts, han vist com les seves esperances s'anaven evaporant a cop de gol.

El Barça pot aconseguir la Champions perfecta. L'equip dirigit per Jonatan Giráldez pot "tancar el cercle" i endur-se la seva segona Champions consecutiva superant l'Olympique de Lió (19 h, Tv3 i DAZN), equip que els va donar un cop de realitat del qual van ressorgir com a campiones d'Europa. "És per fer la pel·lícula perfecta. Aquest cicle va començar amb la derrota contra elles i ara podem revalidar el títol contra el mateix equip que ens va fer veure el nivell mínim per guanyar la Champions", reconeixia Alexia Putellas abans de la gran final. Per poder aixecar el trofeu, però, cal superar les franceses, que han vingut amb "moltes ganes de menjar-se-les".

Budapest, Göteborg i Torí. Tres escenaris, tres finals, i cadascuna en un context totalment diferent: el cop de realitat, el triomf i la confirmació d’una nova era (?). El Barça té l'oportunitat aquest dissabte (19 h, DAZN i Tv3) de consolidar-se com el referent del futbol femení a Europa i iniciar un nou regnat. El camí per arribar fins aquí, però, no ha sigut gens fàcil. Tot va començar entre els seients de la sala d'espera de l'aeroport de Budapest, en una reunió en què es van posar les bases de l’equip que pot aixecar la seva segona Champions consecutiva.

Ella porta la música dins i fora del camp. En totes les celebracions, Patri Guijarro sempre té enganxat un altaveu. És la mestra de cerimònies. Sobre el verd, la seva tasca és ben semblant. És el cervell de l'equip i, juntament amb Alexia i Aitana, forma un dels millors migcamps del món. Ara, poques hores abans de la final de Torí contra el totpoderós Olympique de Lió, la migcampista culer atén l'ARA.

Hi ha coses que no es poden aprendre. N'hi ha que venen de sèrie, de naixement, que ningú no et pot ensenyar i que només aquells tocats per una vareta tenen la sort de posseir. Caroline Graham Hansen (Oslo, Noruega, 1995) és una d'aquestes persones. La seva forma de veure el futbol i d'entendre el joc va un pas més enllà. Ho veu tot a una velocitat més ràpida que la resta. La seva forma de ser, lluny de les ostentacions o el postureig, s'ha construït al voltant de la pilota. "Tot el que fa a la seva vida ho fa conscient que és futbolista. És molt professional", reconeixen fonts blaugranes.