Aquest dimecres a primera hora de la tarda, a la botiga de queviures de l’Ulfad a Terrassa, un local estret i tan atapeït de productes que quasi barren el pas, no hi ha ni un client. "El meu marit fa molts anys que no va al Pakistan", diu una dona asseguda en una cadira prop del taulell amb l’ajuda d’un parent que parla l’anglès i una mica de castellà.  El seu marit no hi és i ella esquiva parlar d'un dels empleats de l'establiment, Ghulam Abbas, detingut aquest matí per ordre del jutjat d’instrucció número 3 de Terrassa que investiga la seva implicació amb l’assassinat de les dues filles, l’Arooj i l’Anisa (de 24 i 21 anys) al Pakistan el maig de l’any passat. L’home dormirà aquesta nit als calabossos a l’espera de passar a disposició del jutge un cop els investigadors hagin analitzat la documentació intervinguda en l’escorcoll al seu domicili.

L’assassinat de les germanes Arooj i Anisa Abbas –de només 24 i 21 anys– al Pakistan ha dut al centre del debat públic català una realitat que, aquí, sovint passa desapercebuda: la dels matrimonis forçats i els anomenats crims d’honor contra les dones que s’atreveixen a rebel·lar-s’hi. Tot plegat, violència masclista de la pitjor mena, que massa vegades queda amagada darrere de barreres comunicatives i el desconeixement de la realitat de la migració. En els últims tretze anys els Mossos d’Esquadra han detectat 198 víctimes de matrimonis forçats a Catalunya, i la majoria tenien només entre 13 i 23 anys. El 81% dels casos han arribat a mans de la policia abans que es consumessin, de manera que s’han pogut intentar evitar. Però és possible que això sigui només la punta de l’iceberg d’un problema que hem ignorat durant massa temps, perquè la majoria de víctimes són noies nascudes a Catalunya o que s’hi havien escolaritzat i feia molt que hi vivien.

Al Pakistan, l’assassinat de les dues germanes de Terrassa va aixecar cert rebombori a la premsa els primers dies, però la televisió hi va passar de puntetes i de seguida les polèmiques polítiques han tornat a ocupar tot el protagonisme. I és que, malauradament, casos com els de l’Arooj i l’Anisa Abbas no són estranys al país, més aviat al contrari. Els anomenats crims d’honor són una pràctica molt estesa encara arreu del Pakistan, i, de fet, són justament els casos en què les víctimes residents o nacionals de països occidentals tenen més opcions d’ocupar titulars a la premsa. L’any passat va ser una dona del Regne Unit a qui van disparar quan va viatjar al Pakistan per haver rebutjat dues ofertes de matrimoni, o una altra dels Estats Units a qui va matar el seu marit. Fa dos anys, una jove italiana assassinada pel seu pare, el germà i l’oncle en una visita al país perquè va rebutjar un matrimoni acordat.

Amb un fil de veu, la mirada fixa a terra i visiblement cansada, la Shaheen Azra, la mare de l’Arooj i l’Anisa Abbas –les joves de Terrassa de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan perquè volien divorciar-se dels cosins amb qui havien estat forçades a casar-se fa un any– ha arreplegat forces i ha interromput el cònsol del Pakistan mentre parlava amb els mitjans per prendre la paraula: "Vull donar les gràcies. Gràcies per deixar-me tornar i gràcies a la policia pakistanesa, a les autoritats d'aquí i sobretot al consolat del Pakistan a Barcelona per ajudar-me", s’ha afanyat a dir amb l’ajuda d’una traductora. Unes passes més enrere, el seu fill més petit, de 13 anys, es mirava l’escena en silenci, darrera d’unes ulleres de sol força grans, que l’ajudaven a mantenir cert anonimat davant la munió de càmeres i flaixos que tenia al davant la família. 

Fa una setmana i un dia l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes de Terrassa, van arribar al Pakistan en avió. Van anar a una casa de la família a Gujrat, al Panjab, on també hi havia la mare, els seus germans i el seu oncle patern –i pare dels homes amb qui les havien compromès–. Van sopar tots junts i l’endemà alguns dels familiars les van assassinar perquè volien divorciar-se dels marits. La mare va intentar aturar els crims, però no se’n va sortir: va veure com disparaven davant seu un tret al cap de l’Anisa, de 21 anys, i després van tancar la dona a l’habitació del costat mentre mataven l’Arooj, de 24 anys. Van amenaçar de mort la mare dient-li que també li dispararien a ella, però els veïns, quan van sentir els primers trets, van avisar la policia pakistanesa, que al cap de pocs minuts ja era a la casa.

“He rebut moltes amenaces però no tinc por de res”. Ho diu Huma Jamshed Bashir, fundadora i presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social de Dones Pakistaneses (Acesop), una estona després d’haver muntat una concentració a Barcelona contra l’assassinat al Pakistan de les dues germanes de Terrassa que volien trencar els seus matrimonis forçats. L’acte de rebuig al doble crim ha reunit una desena de dones pakistaneses, i aquesta poca presència, per a Jamshed, és una revelació per si mateixa: “Són poques perquè estan vetades”.

L’Arooj i l’Anisa Abbas, les germanes de 24 i 21 anys de Terrassa assassinades al Pakistan perquè es volien divorciar, havien patit un matrimoni forçat, una situació que han viscut gairebé 200 noies menors d’edat i adultes que també són a Catalunya. En els últims tretze anys, els Mossos d’Esquadra han detectat 198 víctimes molt joves, sobretot d’entre 13 i 23 anys, a qui havien obligat a casar-se amb un home en contra de la seva voluntat o que ja havien hagut de formalitzar el matrimoni. Uns enllaços que es poden comprometre fins i tot online i per telèfon, com apuntava a l’ARA aquest dimarts el cònsol del Pakistan a Barcelona, Mirza Salman Baig. La integradora social Ruth Rosique, de l’equip tècnic de Valentes i Acompanyades –una associació contra els matrimonis forçats–, explica que algunes víctimes es casen telemàticament i que aquest compromís es confirma quan van al país d’origen o bé el marit ve a Catalunya.

L’Abdul explica que la policia es va presentar dues vegades a l'immoble i li va ensenyar la foto de les dues noies. “Esclar que les conec. Me les he creuat un munt de vegades a l'escala”, va contestar. Amb tot, feia dies que no les veia i ni tan sols sentia soroll al pis on vivien, com si no hi hagués ningú. L’Abdul és el veí de l’Arooj i l’Anisa Abbas, les joves de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan perquè volien divorciar-se dels cosins amb qui havien estat forçades a casar-se fa un any. Les noies vivien amb els seus pares i els seus tres germans al carrer Historiador Cardús de Terrassa, en un bloc humil de quatre plantes sense ascensor i amb una llarga escala costeruda. A les bústies no apareix el nom de la família i aquest dimarts, si picaves a la porta de la casa, no obria ningú.

Dues germanes de 20 i 24 anys que residien a Terrassa, han estat assassinades pels seus familiars al Pakistan perquè es volien divorciar dels seus cosins, amb els quals les havien casat a la força. Els fets van passar divendres a la nit després que presumptament les joves es neguessin a permetre que els homes amb qui les havien casat les acompanyessin de tornada a Catalunya, una negativa que va desencadenar el que s'investiga com un crim d'honor. Aquest dimarts al migdia l'Ajuntament de Terrassa ha guardat un minut de silenci com a mostra de condol i rebuig pel presumpte doble feminicidi.