Nou vegades ha repetit el portaveu de Podem, Pablo Fernández, la "mà estesa" dels liles per anar en coalició amb Esquerra Unida (EU) i Moviment Sumar a les eleccions d'Andalusia del 17 de maig. I és que després de dues sonores patacades a les urnes a l'Aragó i a Castella i Lleó –amb menys de l'1% dels vots–, Podem fa un gir de 180 graus a l'estratègia dels últims mesos i, per primer cop, s'obre a aliar-se amb el partit de Yolanda Díaz en una cita electoral. Aixeca així el veto que havia imposat a Sumar i que havia fet descarrilar altres enteses: "Amb tots els actors", ha deixat clar en roda de premsa. L'oferta, que arriba a quatre dies perquè acabi el termini per registrar coalicions, no canviaria el número 1 de Per Andalusia, el líder d'EU, Antonio Maíllo.

Un candidat paracaigudista és aquell polític a qui la direcció del partit situa en una circumscripció que no és la seva. El cas més recent i polèmic ha sigut el de Macarena Olona, que ha sigut la candidata de Vox a la Junta d'Andalusia, tot i néixer a Alacant, viure a Madrid i no tenir cap vincle amb Andalusia. La portaveu de Vox al Congrés es va empadronar a correcuita al municipi granadí de Salobreña per poder concórrer a les eleccions andaluses, i ho va fer al domicili d'un regidor del seu partit per complir amb el requisit de la llei electoral andalusa, que obliga els candidats a tenir veïnatge administratiu a la comunitat. El seu cas no és ni de bon tros una excepció. I, en la majoria dels casos, el desembarcament de grans espases en territoris on no tenen arrelament no ha portat els rèdits que buscaven les seves formacions.

Ciutadans no aixeca el cap des que el 2019 va perdre 47 escons a les generals del 10 de novembre. La desfeta va costar la dimissió d'Albert Rivera, però per ara la nova direcció d'Inés Arrimadas no ha pogut remuntar la situació i el partit no dona l'abast per tapar totes les fugues d'aigua des d'aquella nit electoral: en total van 135 escons perduts a tot l'Estat, tants com diputats té el Parlament de Catalunya, entre aquells comicis i les sis eleccions autonòmiques que hi ha hagut des de llavors (47 a les espanyoles del 2019, 30 a les catalanes del 2020, 26 a les madrilenyes del 2020, 11 a les de Castella i Lleó del 2022 i 21 a les andaluses del passat cap de setmana). Per tant, han perdut un 89% dels diputats que tenien en aquestes institucions, on només han obtingut 18 diputats. A diferència del que han fet altres líders del partit, el fracàs andalús ha provocat que el candidat, Juan Marín, hagi dimitit de tots els seus càrrecs.

Hi havia cares llargues aquest dilluns a Ferraz després de la patacada del PSOE el 19-J. Primer a Castella i Lleó i ara a Andalusia, el PP ha derrotat el seu adversari polític a les urnes, i l'objectiu principal dels socialistes és que això no passi factura de cara a les pròximes convocatòries: el maig de l'any vinent coincidiran els comicis autonòmics i municipals, i a finals del 2023 Pedro Sánchez es jugarà la seva continuïtat a la Moncloa. Per això, el PSOE nega la tesi del PP que aquest sigui un camí inexorable que acabi portant Alberto Núñez Feijóo al govern espanyol. "Qui vulgui fer creure que hi ha un canvi de cicle polític, allà ell", ha anotat el portaveu socialista, Felipe Sicilia, que ha considerat que els resultats andalusos no es poden extrapolar a la resta de l'Estat.

A Madrid hi havia molta curiositat per calibrar l’efecte Feijóo a les eleccions andaluses, però en realitat el que hi ha hagut és l’efecte Juanma, és a dir, la potència d’un candidat sense arestes ideològiques i amb una imatge propera i seriosa alhora. La pregunta és: ¿fins a quin punt és extrapolable l’efecte Juanma a la resta d’Espanya? Doncs d’entrada cal dir que és més extrapolable que l’efecte Ayuso, perquè indica que votants d’esquerres estan disposats comprar el discurs de moderació ideològica i èmfasi en la gestió que ara vol imprimir Alberto Núñez Feijóo al PP. Així, mentre Ayuso guanya a base de polaritzar amb l’esquerra, Moreno ho ha fet seduint els seus votants. La presidenta madrilenya, partidària de tenir bones relacions amb Vox, és una de les derrotades aquest diumenge.

Andalusia consuma el seu gir a la dreta: el PP guanya per primera vegada i per majoria absoluta unes eleccions autonòmiques en aquesta comunitat i enterra quaranta anys de victòries socialistes (amb l’excepció del 2012). La candidatura de Juanma Moreno Bonilla va obtenir el 43% dels vots i 58 escons, 32 diputats més que fa quatre anys. Una victòria contundent i més que suficient per a l’objectiu que s’havia marcat el partit: governar en solitari i no haver de dependre de Vox. L’escenari no pot ser millor per al PP d’Alberto Núñez Feijóo, que guanya el seu primer duel electoral amb el PSOE de Pedro Sánchez. Els resultats d’ahir van confirmar els pitjors auguris per als socialistes: es van quedar amb 30 diputats i, tot i no baixar de la barrera de la trentena d’escons com pronosticaven algunes enquestes, es van quedar per sota dels 33 de Susana Díaz fa quatre anys. En un tuit, Sánchez va felicitar Moreno i també Espadas i va presentar el PSOE com el “garant dels serveis públics, la igualtat i els drets socials”.

Curiosament, tot i que Andalusia és una porta d’entrada de la immigració a Espanya, el percentatge de població d’origen forà és inferior a la mitjana de l’Estat: un 10,4% enfront d’un 15,2%. Tot i això, aquesta immigració es concentra en zones concretes d’agricultura intensiva a Almeria o Huelva i també en llocs turístics com la Costa del Sol. Aquest és el cas de Zhanet Filipova, que va néixer a Pleven (Bulgària) el 1993 i va arribar a Espanya a principis del segle XXI, primer a les Canàries i després a Andalusia, on ja fa 17 anys que viu. Treballa de dependenta en una botiga d’un centre comercial pròxim a l’aeroport de Màlaga, i un tuit seu en què criticava l’empadronament fraudulent de Macarena Olona i el fet que ella no pot votar perquè no té la nacionalitat espanyola es va fer viral just abans de la campanya. "Jo treballo des dels 17 anys. Tinc una vida laboral més completa que la majoria de dirigents de Vox junts", afirma rient.

Joaquín Urías (Sevilla, 1968) és algú que parla sense embuts des dels seus posicionaments progressistes. Aquest professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla és una de les poques veus dins del món del dret espanyol que critica obertament el biaix conservador i la falta d’imparcialitat dels jutges i el seu impacte en la democràcia. Potser per això l’auge de l’extrema dreta i el que sembla ser una nova hegemonia conservadora a Andalusia no l’ha agafat per sorpresa. "La majoria de dretes sempre hi ha sigut, a Andalusia. El PSOE aquí sempre s’havia mantingut amb un imaginari d’esquerres però amb uns vots de centredreta". Per tant, segons Urías, el que hi ha hagut és un desplaçament del PP cap a l’espai que abans ocupava el PSOE. "Moreno Bonilla està situat en la mateixa posició que estava Susana Díaz. Ocupa tot el centre. I ho fa dissimulant que és del PP. Tot el món li diu Juanma. No és Moreno Bonilla, és Juanma, algú proper, de confiança".

"Estic preocupada perquè la gent no acaba de ser conscient de la importància de les eleccions. Estan dient que la violència contra les dones no existeix, que són casos aïllats. Tant de bo fossin casos aïllats. Perillen els drets de les dones". Lourdes Pastor (Puente Genil, 1981) és una "flamenca cantautora", tal com ella mateixa es defineix i, a més, una de les cares visibles del moviment feminista a Andalusia. Aquesta doble vessant li ve de família, ja que és filla d’una autèntica referent del feminisme, no només a Andalusia, sinó a Espanya. La seva mare és Rafaela Pastor Martínez, creadora dels famosos feminarios, per on passaven les veus més acreditades del moviment.

El futur de tots i cadascun dels partits d’àmbit espanyol depèn, en una mesura o altra, del resultat d’aquest diumenge a les eleccions andaluses. La incertesa és tan gran que fins i tot el gran favorit, el PP de Juanma Moreno, no en té prou amb la victòria, ja que necessita acostar-se al màxim a la majoria absoluta per no quedar presoner de l’extrema dreta. Tot i que durant la campanya ha evitat verbalitzar-ho, el PP sent que té la majoria absoluta a l’abast, ja que considera que la campanya del PSOE i, sobretot, la de Vox han estat desastroses. Si ho aconsegueix, Moreno Bonilla, conegut simplement com a Juanma, haurà provocat un autèntic terratrèmol al mapa polític espanyol.

Espanya no surt de l’espiral de Vox i ara toca a Andalusia, on tot va començar el 2 de desembre del 2018. La formació ultra va obtenir inesperadament dotze escons, claus perquè el PP desbanqués per primera vegada el PSOE de San Telmo. Tres anys i mig després, la relació amb Vox torna a marcar uns comicis, com ja ho va fer fa poc a Castella i Lleó. Aquest divendres en el tancament de campanya totes les formacions han fet l’última crida al vot amb l’argument de fons d’aïllar l’extrema dreta. Juanma Moreno no vol Macarena Olona de vicepresidenta; el PSOE ha basat l’estratègia de campanya en atiar la por a un altre govern PP-Vox, com les dues formacions a la seva esquerra –Per Andalusia i Endavant Andalusia–, i Cs apel·la a sobreviure presentant-se com un millor soci que Vox per al PP. Si Olona manté l'exigència d'entrar al govern, la incògnita és si Moreno assumirà la coalició, si el PSOE s’abstindrà per evitar-ho o si hi haurà segones eleccions.

Ningú li pot negar a Pedro Sánchez que és un supervivent, amb sortides que moltes vegades són més pròpies d’un prestidigitador que només busca l’efecte immediat, que no pas d’un estrateg polític que pensi en el llarg termini, cosa que no té res d’estrany perquè, lamentablement, en política s’acostuma a prioritzar la tàctica per sobre de l’estratègia. De fet, després d’haver aconseguit la secretaria general del PSOE amb tot l’aparell del partit en contra i d’arribar a la presidència del govern per una moció de censura en què la corrupció del PP va permetre quadrar el cercle, ell mateix ho va voler immortalitzar en un llibre titulat Manual de supervivència.

Dilluns a la nit, el 24h de RTVE oferia el debat de Canal Sur entre els candidats a la Junta d’Andalusia. Un debat a sis bandes moderat per dos professionals de la cadena, Blanca Rodríguez i Fernando García. Una vegada més, un duet de periodistes per fer una feina que pot fer un de sol.

“Deixi’m fer el meu debat i vostè faci el seu”, li va implorar diverses vegades el candidat del PP a la Junta, Juanma Moreno Bonilla, a la cap de cartell de Vox, Macarena Olona. I és que a Moreno se’l va veure francament incòmode en l’últim debat electoral abans del 19-J cada vegada que Olona l’interpel·lava i l’acusava de no plantar cara a l’esquerra en temes com, per exemple, l’educació sexual a les escoles. “Què ensenya la Junta als nens? Ensenya què és la masturbació? Si al meu fill se li acosta algú en un parc i li parla de la masturbació jo aviso la Policia Nacional. En canvi vostès han ficat aquestes persones dels parcs a les aules andaluses!”, va retreure Olona a Moreno.

El PP guanyarà amb molta comoditat les eleccions andaluses de diumenge però dependrà de Vox per governar, segons l'enquesta flaix del CIS que s'ha conegut aquest dilluns. "[El 19-J] s'està preguntant 'com volen vostès que governi el PP'. Demanem un mandat clar i inequívoc en el sentit que Juanma Moreno hauria de governar sol i no dependre de cap força que el condicioni", ha subratllat el vicesecretari d'acció institucional del PP, Esteban González Pons, en roda de premsa a la seu de Génova. La primera setmana de campanya no ha mogut les coses respecte a l'enquesta que es va conèixer a principis de juny, i en tot cas consolida les opcions de Juanma Moreno d'obtenir un gran resultat i acostar-se a la majoria absoluta. El sondeig atorga al PP una forquilla entre el 35,2% i el 38,4% dels sufragis, mentre que el PSOE quedaria més de 10 punts per darrere, amb entre un 23,8% i un 26,6% dels vots. Aquesta vegada no hi ha una previsió d'escons i només s'apunta la intenció de vot.

Andalusia afronta diumenge que ve unes eleccions autonòmiques que s'albiren com un punt d'inflexió també per a la política espanyola, ja que la previsible victòria de la dreta i l'entrada de Vox a la Junta poden significar un abans i un després. Tot i això, i més enllà de les repercussions polítiques del 19-J, és pertinent preguntar-se quina és la realitat actual d'Andalusia, després de quatre dècades de democràcia i autogovern, amb 37 anys de govern socialista i 3 de PP i Cs. Evidentment, l'Andalusia actual té poc a veure amb aquell territori endarrerit i sense perspectives que va protagonitzar un autèntic èxode migratori als anys 60 i 70 del segle passat. La renda ha augmentat, les infraestructures s'han modernitzat, hi ha pols d'atracció de talent internacional com Màlaga i òbviament és una potència turística i agroalimentària. Però al costat d'això també cal assenyalar que quatre dècades de solidaritat interterritorial no han servit per corregir el diferencial de renda amb la resta d'Espanya ni tampoc la xacra de l'atur, que dobla el de Catalunya.

"Jo sempre li dic a Antonio Balmón que ell governa sobre més victorenys que jo", afirma l’alcalde de La Victoria, Pepe Abad, una població situada a uns 30 km de Còrdova que als anys 60 i 70 va patir un èxode massiu dels seus habitants cap a Cornellà, al Baix Llobregat. Dels més de 3.000 habitants que tenia es va quedar amb 1.200. "Hem de pensar que aquí només hi havia una agricultura molt estacional, de secà, i de fet encara estem lluitant per entrar en una zona de regadiu", explica l'alcalde.

"Això és l’horta del Guadalquivir, una zona pota negra per a l’agricultura. Pensa que això abans era un delta; per tant, hi ha molts sediments i és una terra molt fèrtil", declara solemne Carlos Ferraro, un dels socis d’Inagro, una empresa d’administració de finques agrícoles que gestiona més de 30.000 hectàrees a Andalusia. Ferraro, que és germà de l'economista Francisco Ferraro, està a punt de jubilar-se, però es nota que gaudeix amb la seva feina. Confessa que si no fos pel covid, que ha passat fa poc, no pensaria en retirar-se. De la seva mà visitem la finca de La Cabaña. Són 300 hectàrees a tocar de l’aeroport de Sevilla, però ja al municipi de La Rinconada. Dalt del seu Audi ens va ensenyant els diferents cultius que s’hi fan: aquí blat dur, allà cotó, més enllà gira-sol i al final pastanagues i patates.