20/06/2022

Guanya Feijóo i perden Sánchez, Ayuso i Abascal

3 min
Macarena Olona, la cap de llista de Vox,  en el moment de votar.

A Madrid hi havia molta curiositat per calibrar l’efecte Feijóo a les eleccions andaluses, però en realitat el que hi ha hagut és l’efecte Juanma, és a dir, la potència d’un candidat sense arestes ideològiques i amb una imatge propera i seriosa alhora. La pregunta és: ¿fins a quin punt és extrapolable l’efecte Juanma a la resta d’Espanya? Doncs d’entrada cal dir que és més extrapolable que l’efecte Ayuso, perquè indica que votants d’esquerres estan disposats comprar el discurs de moderació ideològica i èmfasi en la gestió que ara vol imprimir Alberto Núñez Feijóo al PP. Així, mentre Ayuso guanya a base de polaritzar amb l’esquerra, Moreno ho ha fet seduint els seus votants. La presidenta madrilenya, partidària de tenir bones relacions amb Vox, és una de les derrotades aquest diumenge.

Precisament, a partir d’aquest dilluns serà molt interessant veure com l’extrema dreta digereix el seu primer entrebanc electoral. El seu objectiu era, si no guanyar, almenys entrar en el govern andalús, i per això hi va enviar una primera espasa com Macarena Olona. El resultat tindrà un impacte psicològic molt important en l’extrema dreta, que no està dissenyada per gestionar mals resultats, igual que li va passar a Ciutadans, sinó per surfejar en l’onada del creixement continu. La seva llum ja no resplendeix amb tanta força, però encara tenen un as a la màniga: a Espanya una majoria absoluta del PP és més difícil.

Derrota dolorosa per a Sánchez

La derrota per al PSOE és especialment dolorosa. Tot i que falta molt per a les eleccions generals, a Ferraz saben que sense Andalusia és molt difícil que l’esquerra retingui la majoria al Congrés. El president espanyol, Pedro Sánchez, està condemnat a canviar d’estratègia i a fer algun dels seus habituals cops d’efecte en forma de crisi de govern. Tot i això, res li funcionarà si la inflació no baixa i la crisi no remet.

A l’esquerra del PSOE el panorama encara és més desolador. El projecte de Yolanda Díaz trontolla abans fins i tot d’arrencar. Els electors que van optar en el seu dia per la formació lila s’estan evaporant, i l’espai polític s’està reduint a les magnituds que històricament havia tingut Esquerra Unida.

La desaparició de Ciutadans del Parlament andalús, tot i esperada, confirma que el partit d’Inés Arrimadas ja no té futur fora potser del territori on va néixer, Catalunya, i ja ho veurem.

‘Momentum’ conservador

Però sens dubte la conseqüència més important de la victòria de Moreno Bonilla és que referma l’estratègia global del nou PP de Núñez Feijóo, que aposta per fer un partit poc ideològic i molt pragmàtic i arrelat al territori. El moment actual, en què la gent està més pendent del preu del cistell de la compra que dels seus principis, li és propici. A més, la gent sembla cansada del multipartidisme i torna a apostar per agrupar el vot en un sol partit.

L’única incògnita és si el momentum conservador es mantindrà fins a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2023 i les generals de finals d’any. Els precedents del final del felipisme i el zapaterisme indiquen que el tomb s’inicia abans a les ciutats i els territoris i acaba arribant a la Moncloa. Inexorablement.