Matemàtiques i física, les enginyeries aeroespacials i informàtiques i els graus de medicina continuen liderant el rànquing de les notes de tall universitàries més altes a Catalunya un any més. La nota més alta de totes ha tornat a ser la del grau simultani de matemàtiques i física, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s'enfila fins als 13,370 punts sobre un total de 14. La segueix molt de prop el mateix grau, però de la Universitat de Barcelona (UB), que se situa en una nota de tall de 13,170 punts. Es tracta de graus que ofereixen molt poques places (20 en dues universitats diferents, 40 en total) i per això accedir-hi és tan complicat.

Que gairebé tots els estudiants (95%) que s'han presentat a la selectivitat hagin aprovat no vol dir que els resultats de Catalunya a les PAU siguin bons. De fet, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres el departament de Recerca i Universitats, en la primera edició de la nova selectivitat la proporció d'aprovats ha baixat 2 punts respecte a les proves del 2024 i del 2023 quan va haver-hi un 97% d'aprovats, i un punt respecte als resultats dels anys 2022 i 2021.

No ho necessitava perquè li han concedit una beca per estudiar a la universitat i aprovant les PAU en tenia prou, però, tot i això, Catalina Goytisolo del Col·legi Canigó de Barcelona ha estat l'estudiant que ha obtingut la millor nota aquesta selectivitat. Amb un 9,9 a la fase general, ha compartit podi amb dues estudiants més, totes noies: Berta García de l'INS Vilanova del Vallès i Raquel Giménez del Col·legi La Vall de Bellaterra.

Gentrificació, lobis i la impossibilitat d'assumir el lloguer. La crisi de l'habitatge ha estat, sense cap mena de dubte, la protagonista del primer examen de llengua catalana sense lectures obligatòries de la selectivitat. La prova, que alguns dels estudiants han admès que era "assequible", com la majoria de proves de les PAU d'aquest any, ha començat amb un exercici de comprensió lectora sobre un fragment de l'article La gentrificació verda, el perill obviat, de Josep Maria Boronat i Pujals – i no Joan Maria, com apareixia per error a l'examen–.

Després de dècades de selectivitat, aquest 2025 per primera vegada una dona ha aparegut a l'examen de filosofia. La filòsofa Martha Nussbaum, amb una reflexió sobre la necessitat de fer obligatòria l'educació, ha estat la protagonista de la prova de filosofia al costat de René Descartes i les seves Meditacions metafísiques. Un examen que han fet gairebé la meitat dels alumnes, a diferència de l'any passat que només el van triar menys d'un terç, i que alguns han titllat de "molt fàcil".

Els més de 44.000 alumnes catalans que aquest dimecres fan la selectivitat ja han superat la primera prova de foc: l'examen de llengua i literatura castellanes. Una prova que, tot i la por per l'embolic de quant podien penalitzar les faltes d'ortografia, la majoria d'estudiants han qualificat de "senzilla i assequible". "No està bé que ho digui, però crec que m'ha sortit de puta mare", ha afirmat el Lucas, que s'examina de les PAU a la Universitat Pompeu Fabra.

Ara sí que sí. Després d'anys de propostes i esborranys, aquest dimecres més de 44.000 alumnes d'arreu de Catalunya estrenaran el nou model de selectivitat. Unes noves PAU que busquen ser unes proves més competencials –per tant, menys memorístiques– i que ja han generat polèmica abans de començar.

Els 44.200 alumnes que a partir de dimecres es juguen una part del seu futur a la selectivitat fa mesos que, d'una manera o altra, es preparen per a aquest moment. En paral·lel, també fa setmanes que els engranatges per fer que les PAU funcionin com un rellotge —o, si més no, intentar-ho— han començat a girar. En aquest entramat hi ha des de la coordinadora de les PAU i la cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat a Catalunya fins a 221 tribunals que organitzen 35 proves i, evidentment, els més de 2.400 professors que estan implicats en la selectivitat.

L'embolic al voltant de si les faltes d'ortografia han de penalitzar o no en tots els exàmens de la selectivitat ha fet reflotar el debat del nivell que tenen els estudiants que avui entren a la universitat. Tot i que dimecres un dels arguments per justificar les correccions de les PAU de la coordinadora de les proves, Pilar Gómez, va ser que als alumnes, "després de 15 anys escolaritzats, no els haurien de preocupar les faltes d'ortografia" [perquè no n'haurien de fer], la realitat és ben diferent si es pregunta als professors que reben els universitaris a primer curs: la valoració sobre el seu nivell va del "no satisfactori" al "molt decebedor".

Finalment, les faltes sí que restaran punts a les proves de selectivitat on el pes de l'escriptura sigui important. El Govern s'ha fet enrere d'un anunci fiasco que havia generat alhora alerta i confusió, tant entre els alumnes com en els docents i les famílies. Des del departament d'Universitats, dimecres es va dir que l'ortografia només restaria punts en els exàmens de llengua i literatura, però l'endemà, aquest dijous, després de la reacció de l'opinió pública, ràpidament s'han escudat en una confusió per tornar a la casella de sortida. Quan falta menys d'una setmana per a les PAU, un xou així resulta lamentable. De manera que, d'entrada, qui suspèn és la selectivitat mateixa: els responsables de la seva organització. Una badada així no ajuda gens a prestigiar la prova i sobretot crea inseguretat tant en els alumnes com en els examinadors.

Les faltes d'ortografia restaran punts a qualsevol examen de la selectivitat dels pròxims 11, 12 i 13 de juny que contingui exercicis de redacció, segons ha informat aquest dijous el departament de Recerca i Universitats. La consellera Núria Montserrat ha hagut de rectificar públicament en una intervenció al 3/24 la informació que ella i el seu equip van donar dimecres en una sessió de treball amb periodistes sobre les novetats de les PAU, entre la qual destacava que els errors ortogràfics només restarien a les assignatures de llengües i literatures i, per tant, no penalitzarien en cap de les 25 matèries, entre obligatòries i optatives, que no avaluen directament una llengua o una literatura.

Gir de guió important a les proves de selectivitat que 44.200 alumnes faran a Catalunya la setmana que ve. A diferència del que s'havia donat a entendre a principis de curs, a les PAU d'aquest any les faltes d'ortografia només restaran a les assignatures de llengües i literatures. És a dir, que l'ortografia no es tindrà en compte (i no penalitzarà) en cap de les 25 matèries entre obligatòries i optatives que no avaluen directament una llengua o una literatura.

Queden just tres setmanes perquè milers d'alumnes s'enfrontin a la selectivitat, la prova de foc que determinarà què i on estudien. Més enllà de com s'han preparat en els darrers dos cursos de batxillerat i de les hores d'estudi que encara els queden, un dels factors determinants a l'hora d'obtenir la nota que es necessita per accedir a un grau és fixar-se en quines assignatures específiques compten més en funció del que es vulgui estudiar. Els aspirants que es presenten a la selectivitat tenen fins al 27 de maig per fer la matrícula i escollir fins a tres assignatures optatives per a la fase específica.

A finals d'any l'informe PISA ja va alertar que el nivell de matemàtiques dels estudiants catalans era preocupant, i aquesta setmana la mitjana de notes d'aquesta matèria a la selectivitat ho ha acabat de demostrar. Tot i que en el cas de la prova de matemàtiques aplicades a les ciències socials de les PAU la nota mitjana ha pujat un punt respecte a l'any passat (d'un 5,51 a un 6,5), la nota mitjana en matemàtiques d'aquesta edició no només no ha arribat a l'aprovat, sinó que ha estat la pitjor dels últims deu anys a Catalunya. De mitjana, els 16.807 estudiants que es van examinar de matemàtiques a les PAU han tret un 4,87, són 0,6 punts menys que l'any passat, però gairebé dos punts menys que el 2016, el moment de l'última dècada en què es van treure uns resultats més bons en aquesta matèria, amb una mitjana de 6,5. Tot i això, la nota d'aquest any és més baixa que la que van treure els alumnes que van fer la selectivitat l'any 2020, just després del confinament per la covid (6,13), i també dels que la van fer l'any següent –havent fet part del batxillerat també amb les mesures contra la covid–, que van treure de mitjana un 5,52.

"No en tenia ni idea; ho he sabut perquè una amiga m'ha passat la notícia de l'ARA i he vist que era la meva nota", ha reconegut Pau Palomar. El que ha sabut per aquest diari és que ell és un dels dos alumnes que ha tret millor nota a la selectivitat, amb un 9,9. "Bé, un 9,96 per ser més exactes", ha corregit rialler. De Castellnou de Bages "de tota la vida", el Pau sempre ha anat a l'INS d’Auro, l'institut públic de Santpedor. Tot i anar a classe al poble de Pep Guardiola, reconeix que "el futbol no l'entusiasma", però que hi ha jugat tot la vida. Això sí, a Castellnou, no a Santpedor.

No han passat ni 24 hores de l'últim examen de la selectivitat i aquest divendres ha sorgit una nova polèmica a les PAU del 2024. Després que a l'examen de literatura castellana es detectés un error en un exercici que demanava fer un comentari de text sobre un poema que no formava part del temari, ara diversos alumnes i professors han criticat que a la prova de disseny hi havia un exercici "impossible de fer".

"Fins i tot més fàcil que el de castellà". Amb aquesta frase ha resumit una estudiant la prova de llengua i literatura catalanes que aquest dijous al matí han passat els més de 42.000 estudiants que encaren l'últim dia de selectivitat. Tot i que la majoria reconeixen la poca dificultat de l'examen, alguns han fet una advertència: "Veurem què passa amb les faltes d'ortografia".

La tarda del segon dia de selectivitat ha arribat la primera polèmica d'aquesta convocatòria de les PAU. Segons han explicat diversos membres de tribunals i també alguns docents, a l'examen de l'optativa de literatura castellana ha aparegut un poema que no formava part del temari que els alumnes s'havien d'estudiar. El poema en qüestió és Mientras por competir con tu cabello, de Luis de Góngora. El text formava part d'una de les dues opcions que els estudiants havien d'escollir per redactar un comentari de text que suposa 4 dels 10 punts de la prova.

Aquests són alguns dels comentaris que més s'han repetit a la sortida de la primera prova de la selectivitat: l'examen de llengua castellana.

"Assequible", "Més fàcil del que esperava" i "Poc sorprenent". Aquests són els comentaris que més s'han repetit aquest dimarts a la sortida de la primera prova de la selectivitat: l'examen de llengua castellana. De fet, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) algun alumne ha arribat a sortir ballant de l'aula després d'haver-se tret "un pes de sobre".