"Històrica". Pràcticament tots els mandataris dels estats membre de l'OTAN van fer servir aquest adjectiu per referir-se a la cimera que l'aliança va celebrar aquesta setmana a Madrid. És històrica perquè culmina la resurrecció d'un organisme que torna a tenir força des que Vladímir Putin va iniciar una guerra al cor d'Europa que continua matant civils després de quatre mesos. I, sobretot, és històrica perquè es va aprovar el nou full de ruta que ha de preparar els aliats occidentals per a un canvi d'era, en què l'hegemonia occidental perilla, l'estabilitat europea trontolla i la confrontació entre potències –amb els ulls posats a Rússia i la Xina– pot provocar terratrèmols geopolítics de dimensions desconegudes que, com hem vist, també afecten el nostre dia a dia. De la cimera se n'extrauen almenys tres lliçons clau.

La cimera de l'OTAN ha comportat una moguda informativa a La1 de TVE que no s’ha caracteritzat només per la capacitat de cobrir l’esdeveniment sinó per l’anàlisi exhaustiva i l’expertesa que han demostrat els professionals de la cadena. El seguiment diari a través del Telediario de Carlos Franganillo ha sigut interessant i enriquidor perquè s’ha convertit cada dia en un programa especial d’informació internacional. El plató s’ha desplaçat fins al recinte firal d’Ifema, el campament base per als mitjans de comunicació acreditats. I el trasllat provisional no ha sigut només per una qüestió de simple practicitat. L’espai diàfan i d’una gran austeritat, amb el brogit d’un centre de comunicacions, amb el rerefons de centenars de taules de treball i àrees destinades a les càmeres, transmetia a l’espectador la transcendència informativa de l’esdeveniment. L’excepcionalitat mediàtica es percebia de manera immediata a través de la pantalla. Sovint és la potència del context la que subratlla la dimensió periodística. Franganillo, enmig d’aquesta posada en escena, dia rere dia ha anat donant pas a l’actualitat de la jornada amb notícies, entrevistes a ministres i personalitats, connexions amb corresponsals, informacions en directe i reportatges especials de fons vinculats als assumptes tractats a la cimera amb periodistes que analitzaven els fets. El treball de Marta Carazo, corresponsal a Brussel·les de la cadena que aquests dies ha treballat des de Madrid, ha sigut un complement indispensable per fer accessible a l’espectador aspectes més complexos que envolten l’OTAN. El Telediario ha ofert continguts molt ben elaborats que indiscutiblement serviran de teló de fons per entendre bona part de les notícies que s’aniran produint al llarg dels propers mesos i anys, ja sigui pel que fa a fluxos energètics, migració irregular, la guerra d’Ucraïna, les tensions amb Rússia i la Xina, l’ingrés de Suècia i Finlàndia a l’Aliança, l’atenció a l’anomenat flanc sud, la crisi climàtica o la transició ecològica.

"Perfecta, impecable, excel·lent". Amb aquests tres adjectius va definir el secretari general de l’OTAN l’organització de la cimera. Jens Stoltenberg va voler agrair personalment a Pedro Sánchez l’èxit de la cita i va parlar de Madrid com “el millor escenari possible per a una cimera històrica”. No hi ha dubte que dels diversos guanyadors que té la cimera, un d’ells és Pedro Sánchez, que ha vist reforçat el seu perfil internacional exercint d’amfitrió ideal. El mateix Joe Biden ha reconegut abans de marxar que la cimera ha estat “històrica”.

Ha estat Joe Biden qui millor ha sabut resumir la conclusió que s'extreu de la "transformadora" cimera que l'OTAN ha celebrat aquesta setmana a Madrid. En la seva roda de premsa per fer balanç de la trobada i davant d'una multitud de periodistes d'arreu del planeta, el president dels Estats Units ha sentenciat: "El món ha canviat. L'OTAN també ha canviat". És el missatge que, de llarg, més s'ha repetit aquests dies a la capital espanyola. Una Aliança Atlàntica ressuscitada s'ha conjurat per preparar-se per a un nou tauler global, "més perillós i més impredictible" arran de la invasió russa contra Ucraïna, tal com insistia, també aquest dijous, el secretari general de l'organisme, Jens Stoltenberg. El nou full de ruta aprovat dimecres augura una nova era de confrontacions amb Rússia i també amb la Xina, que se situa com el gran desafiament per a Occident.

Després de tres dies frenètics, l'OTAN posa punt final aquest dijous a la cimera que s'ha celebrat a Madrid i en què l'Aliança Atlàntica s'ha reformulat per preparar-se per a una nova era que estarà marcada per les confrontacions amb Rússia i, sobretot, amb la Xina, considerada el gran desafiament per al futur d'Occident. Aquests han sigut els moments clau d'una cita que ja forma part de la història.

Malgrat que som a les portes de l’estiu, on sembla que tota cuca viu, són dies durs i estranys. Explico el perquè.

El centre de premsa de la cimera de l’OTAN sembla dissenyat per als amants de sèries com Borgen o Parliament. En un moment determinat pots trobar la ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, fent una entrevista a peu dret enmig d’una munió de periodistes, i una mica més enllà un militar d’alta graduació lituà, amb el pit decorat amb múltiples medalles, atenent un mitjà d’aquell país. Baerbock, que és dels Verds, és una Birgitte Nyborg en potència. Una política moderna que entén la importància de la comunicació. En aquest punt és inevitable pensar en algú com Margarita Robles...

A la Moncloa no poden amagar la seva satisfacció després de mesos preparant la cimera de l'OTAN. Arribats al dia clau, consideren que s'han aconseguit tots els objectius, tant els polítics com els organitzatius. Aliè a tots els problemes interns del seu govern, Pedro Sánchez ha aparegut com l'amfitrió ideal, repartint somriures a tort i a dret i departint amb els líders del planeta amb desimboltura. El sopar al Prado envoltats de les grans obres de la pintura espanyola, de Velázquez a Goya, és la cirereta del pastís. Però quins són exactament els guanys diplomàtics que Madrid considera que ha obtingut?

Probablement, el nou full de ruta que guiarà el rumb de l'OTAN els pròxims deu anys i que s'ha aprovat aquest dimecres durant la cimera "històrica" de Madrid es resumeix en el següent canvi. L'últim concepte estratègic de l'Aliança Atlàntica es va aprovar el 2010 a Lisboa. Llavors, Rússia estava considerada "un soci estratègic" amb qui cooperar i la Xina no apareixia en cap de les pàgines del document. Ara, dotze anys després, la distància és significativa i mostra un nou rumb geopolític de conseqüències encara imprevisibles: en el nou document, Moscou passa a ser "l'amenaça més significativa i directa" per a la seguretat dels aliats, i Pequín, consolidat des de fa anys com a candidat a usurpar als Estats Units el títol de primera potència mundial, "suposa un repte per als interessos, valors i seguretat dels aliats". L'OTAN, que ha ressuscitat arran de la invasió russa d'Ucraïna, es prepara per a un nou horitzó global, que ha mutat de manera abrupta durant els últims mesos i que compromet d'una manera accentuada l'estabilitat europea. A partir d'aquesta premissa, doncs, s'entén tot el document presentat aquest dimecres i el camí que, des d'ara mateix, emprèn l'aliança militar més potent del món. Comença una nova era.

El culebró turc que implicava dos països nòrdics, Suècia i Finlàndia, per la seva voluntat d'entrar a l'OTAN ja és història, després que Ankara hagi acceptat que s'incorporin a l'aliança militar amb un acord in extremis abans de l'inici de la cimera a Madrid. La premsa turca afí al govern de Recep Tayyip Erdogan ho té clar: “Amb aquesta victòria, sota el lideratge del president Erdogan, l'acord internacional ha demostrat clarament que FETÖ –tal com denomina l'executiu d'Erdogan el moviment de Fethullah Gülen– és una organització terrorista, juntament amb el PKK, les YPG i el PYD”, titula aquest dimecres el diari Sabah. Pel que fa a la premsa opositora, l'anunci ha estat rebut sense reaccions adverses i la comunitat kurda no ha fet cap comunicat.

El gir a l'esquerra de Pedro Sánchez comença a tenir fissures. El PSOE aprovarà amb la dreta l'autorització perquè els Estats Units puguin augmentar el seu desplegament militar a la base espanyola de Rota, tal com van pactar dimarts el president espanyol i el seu homòleg nord-americà, Joe Biden. "El PP no fallarà als espanyols", ha dit la secretària general de la formació conservadora, Cuca Gamarra, en una entrevista a la Cope. En canvi, tot apunta que Unides Podem s'haurà de decidir entre el vot contrari i l'abstenció.

Diversos mandataris, començant pel mateix secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, porten setmanes subratllant la importància de la cimera de l'Aliança Atlàntica que aquest dimecres comença a Madrid. La invasió russa contra Ucraïna ha fet trontollar el tauler global de manera abrupta, i l'organisme –que va néixer per fer front a l'expansió de la Unió Soviètica– insisteix que cal preparar-se per a aquests temps decisius que comprometen de manera especial l'estabilitat europea. Serà a la capital espanyola, de fet, on s'ha d'aprovar un nou concepte estratègic que orienti l'aliança durant la dècada vinent i consolidi i redefineixi les bases per al futur. "L'objectiu és traslladar un missatge d'unitat", va dir ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, després de recórrer les instal·lacions que acolliran la cimera amb Stoltenberg.

Espanya i els Estats Units han signat una nova declaració conjunta on es comprometen a aprofundir les relacions bilaterals en els àmbits més diversos, que substitueix la que van signar l'any 2001 els governs de José María Aznar i George Bush fill. L'equip de Pedro Sánchez ha treballat de manera sigil·losa en aquest document durant mesos per poder-lo exhibir com un trumfo diplomàtic el dia abans de l'inici de la cimera de l'OTAN. A canvi, el govern espanyol accepta la petició dels Estats Units d'augmentar la presència de destructors a la base naval de Rota. Sánchez s'ha mostrat "especialment satisfet" en la seva compareixença a la Moncloa al costat del president nord-americà, Joe Biden, tot i que segurament no comptava que la tragèdia de Melilla enfosquís aquest èxit diplomàtic.

El pin té la mida i la forma d’una moneda grossa. És lleuger, d’alumini i exhibeix només dos colors: vermell i negre. Al bell mig hi veiem tres punys tancats. El del centre correspon, en principi, a una persona de raça negra. Envoltant el dibuix amb relleu llegim aquest text amb dues faltes d’ortografia (falten els accents a les preposicions): “Non a la bombe a neutrons”. La paraula Non està destacada amb grans majúscules tot just al centre del pin. Me’l van regalar a la sortida de la facultat l’hivern del 1983, quan feia primer de carrera. L’obsequi provenia d’algun pintoresc militant d’aquell estol d'organitzacions d’extrema esquerra que es passaven tot el sant dia al bar interactuant amb els estudiants (cap dels qui vaig conèixer estava matriculat). Han passat 40 anys i l'esperit d'aquella xapeta metàl·lica ressorgeix de les cendres. Suposo que ara el pin faria referència als míssils antitanc Javalin, que són els que han aturat la matussera invasió d'Ucraïna. De fet, en l'argumentari distribuït aquesta primavera per la propaganda russa s'insistia que els Javalin "eren molt cars", cosa que la gent de cor senzill va anar repetint dòcilment a les xarxes socials comme d'habitude.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut deixar clar quin és el propòsit de la cimera de l'OTAN que comença demà a Madrid: "L'objectiu és traslladar un missatge d'unitat dels aliats. Són democràcies que s'uneixen per defensar la democràcia", ha dit Sánchez. El president espanyol ha comparegut al costat del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, amb el qual ha visitat les instal·lacions d'Ifema que acolliran a partir de demà la cimera de l'Aliança Atlàntica.

L'OTAN ha trobat una nova raó de ser amb la invasió russa d'Ucraïna, que marcarà la cimera de dimecres i dijous a Madrid, on s'ha d'aprovar un nou concepte estratègic que orienti l'aliança durant la dècada vinent, en el nou clima de guerra freda. Aquesta nova orientació passa per definir Rússia com "l'amenaça més important i directa" per a la seguretat dels aliats, segons ha dit avui el seu secretari general, el noruec Jens Stoltenberg. La truita s'ha girat com un mitjó: en l'últim document estratègic de l'Aliança, aprovat el 2010 a Lisboa, Rússia era considerada un "soci estratègic", però Stoltenberg diu ara que tota possibilitat de diàleg s'ha acabat. Més llenya al foc en un context de creixent tensió geopolítica.

A la Moncloa no amaguen la satisfacció per com han anat els preparatius de la cimera de l’OTAN que comença aquest dilluns amb l’arribada de les delegacions i un sopar de gala ofert pel rei Felip VI als participants. “Està tot a punt”, afirmen. Dimecres, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, subratllava la importància de la cimera: “És un reconeixement al compromís d’Espanya com un aliat fiable, un soci sòlid en la seguretat euroatlàntica. I també una mostra de la capacitat logística del país per acollir una cimera d’aquestes característiques”.