Després d'una breu pausa amb motiu de la festivitat de Tots Sants, aquest dimecres ha estat el dia en què 31 subsecretaris i vuit viceministres del nou govern italià han jurat els càrrecs i han completat l'equip de la primera ministra, Giorgia Meloni. Entre aquests últims, també ho ha fet Galeazzo Bignami, que serà el número dos del líder de la Lliga, Matteo Salvini, al ministeri d'Infraestructures, malgrat la publicació d'una antiga foto en què apareix amb una camisa negra i un braçalet vermell amb una esvàstica.

La nova primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha aixecat polèmica arreu d'Itàlia després d'anunciar que vol ser denominada com a "primer ministre" en lloc de "primera ministra". Així doncs, la traducció literal del seu càrrec seria "president del consell de ministres" i apostaria per una declinació de gènere masculina en comptes d'una femenina.

La flamant primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha assegurat aquest dimarts que Itàlia mantindrà els seus compromisos amb l'OTAN i la Unió Europea i ha garantit el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa. Ho ha dit durant el seu primer discurs a la Cambra dels Diputats, abans de sotmetre's a un vot de confiança que ha superat amb 235 vots a favor, el primer pas per aconseguir la investidura, que aquest dimecres es repetirà al Senat.

La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, s'ha reunit aquest diumenge a Roma amb el president francès, Emmanuel Macron, en la primera trobada de la nova cap del govern italià amb un dirigent internacional. El mandatari, que aquest dilluns serà rebut pel papa Francesc al Vaticà, ha viatjat a la capital italiana per participar en la Conferència de Pau organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, un moviment internacional de laics d'inspiració catòlica. També hi ha intervingut el president de la República d'Itàlia, Sergio Mattarella, que ha estat el principal promotor de la trobada informal entre la nova cap del govern italià i l'inquilí de l'Elisi.

Itàlia ja té una nova primera ministra: Giorgia Meloni, líder de l'ultradretà Germans d'Itàlia, formació hereva del Moviment Social Italià, el partit fundat per exmembres del govern del dictador Benito Mussolini. Meloni i els 24 ministres del nou executiu, format també per exponents de la Lliga de Matteo Salvini i de Força Itàlia de Silvio Berlusconi, han jurat el càrrec aquest dissabte davant la Constitució i davant el president de la República, Sergio Mattarella.

El president d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha encarregat formar govern a Giorgia Meloni, que es convertirà en la primera dona a la història del país transalpí a encapçalar un executiu. També en la primera líder neofeixista a agafar les regnes del poder de Roma. La líder del partit ultradretà Germans d'Itàlia i guanyadora de les eleccions celebrades al setembre ha acceptat “sense reserves” l'encàrrec i, en una breu compareixença, ha anunciat els ministres del seu gabinet, del qual també formaran part la Lliga de Matteo Salvini i diversos exponents de Força Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi.

Silvio Berlusconi ha tornat aquest dijous a ocupar l'escó de senador que fa nou anys va haver d'abandonar després de ser condemnat per frau fiscal i, com a conseqüència, quedar inhabilitat per exercir càrrecs públics. I la tornada del Cavaliere a la cambra alta després del seu obligat exili no ha estat exempta de polèmica. El Parlament italià ha celebrat la primera sessió de la nova legislatura amb l'elecció dels presidents de les dues cambres. Una prova de foc per a la coalició de dretes que va guanyar les últimes eleccions i que es prepara per formar un govern encapçalat per Giorgia Meloni. Les dificultats de Germans d'Itàlia, Lliga i Força Itàlia per assolir un acord han quedat en evidència.

Hi va haver un temps en què la vida somreia a Matteo Salvini. El líder de la Lliga era el polític italià més seguit a les xarxes socials, no hi havia esdeveniment mundà en què no aparegués del braç de la seva popular (ex)nòvia, i el seu partit fregava el 40% del consens a les urnes gràcies a la campanya electoral infinita que va protagonitzar durant el seu fugaç pas pel ministeri de l'Interior. Però les nuvolades no van trigar a aparèixer i ara, només tres anys després, la vella guàrdia de l'antiga Lliga Nord ha tornat i amenaça de fer caure Il Capitano, a qui acusen d'haver traït els ideals originaris de la formació.

Els darrers dies hem llegit tota mena de titulars sobre la victòria de la ultradreta a Itàlia. Passada la ressaca postelectoral, és possible fer-ne una anàlisi més lúcida. Anem a pams.

Alessandra Laterza mai va pensar que una reflexió personal publicada a les seves xarxes socials acabaria per convertir-la en objectiu de l'extrema dreta i dels simpatitzants de Germans d'Itàlia, el partit que va guanyar les eleccions al país transalpí la setmana passada. "Vaig decidir no vendre la biografia de Giorgia Meloni a la meva llibreria i ho vaig escriure a Facebook sense imaginar-me que la meva decisió provocaria un odi inimaginable. Amenaces, insults... i el pitjor és que mai ningú va intentar frenar els atacs. Aquesta és la dreta que la futura primera ministra encarna. La seva victòria no em sorprèn".

Ha passat una setmana des que la líder del partit ultra Germans d'Itàlia va guanyar les eleccions. Després d'una breu i sòbria compareixença de matinada per analitzar els resultats, Giorgia Meloni es va tancar al despatx per començar a dissenyar el futur executiu italià deixant que fos el seu cercle més pròxim qui s'enfrontés a la premsa. Aquests dies han fet declaracions el seu portaveu a la Cambra de Diputats, Francesco Lollobrigida, anunciant una reforma constitucional, però també el seu marit, la seva germana, la seva mare i fins i tot el seu perruquer. Tothom menys ella. Un discret silenci que ha trencat aquest dissabte per reivindicar la posició d'Itàlia a la Unió Europea davant els desafiaments vinents.

Dilluns al matí la ràdio de la BBC va informar els seus oients que amb Giorgia Meloni, dels victoriosos Germans d’Itàlia, el país tindria “el primer governant d’extrema dreta des de Benito Mussolini”. És veritat que de jove Meloni va ser una apassionada seguidora d’un partit neofeixista i que el 1996 una càmera la va filmar dient que Mussolini havia sigut “el millor polític dels últims cinquanta anys”. Però presentar-la avui com una líder nacional alineada amb Mussolini és només una exageració periodística.

Una transició pacífica. Aquest és el primer objectiu a l'agenda de Giorgia Meloni. Tres dies després de l'aclaparadora victòria a les urnes de la coalició de dretes, que tindrà la majoria al Parlament, la líder de Germans d'Itàlia ha optat per mantenir un perfil baix, institucional, allunyada dels micròfons i de les celebracions, mentre dissenya el full de ruta d'un govern que eviti l'enfrontament amb la UE sense decebre les seves bases. No ho tindrà fàcil. Malgrat que es manté en silenci, Meloni ja ha deixat clar quines seran les prioritats del seu mandat a través dels seus xerpes: respondre a l'emergència econòmica i una profunda reforma constitucional.

Les eleccions a Suècia sembla que han confirmat la desaparició d’un nou cordó sanitari a Europa, i corroboren allò que fa uns anys semblava impensable: la dreta tradicional pacta governs amb l’extrema dreta i la normalitza, sovint apel·lant a un camí cap a la moderació que l’extrema dreta hauria estat transitant –els Demòcrates Suecs, de neonazis a populistes nacionalistes amb els quals es pot pactar–. O Germans d’Itàlia, un partit neofeixista que guanya les eleccions en coalició amb la dreta tradicional i la líder del qual ja ha dit que el seu programa econòmic s’adaptarà a l’ortodòxia de Brussel·les. ¿És fiable aquest relat de suposada moderació?

La coalició progressista, en particular el Partit Democràtic (PD), és el gran perdedor de les eleccions a Itàlia que han impulsat la ultradreta liderada per Giorgia Meloni. Els partits d'esquerres italians es van presentar dividits a les urnes i es van veure perjudicats per una complicada llei electoral, una barreja entre un sistema mixt i un de proporcional, que sobretot premia les grans coalicions. La renúncia del líder del PD i candidat a les eleccions a seguir al capdavant de la formació després de la desfeta del seu partit a les urnes ha obert la batalla per la seva successió.

Les relacions entre Itàlia i França mai han estat fàcils, però des que l'exbanquer Mario Draghi es va convertir en primer ministre, Roma i París vivien una autèntica lluna de mel. Draghi i el president de França, Emmanuel Macron, tenien feeling polític i personal i havien fet més estretes que mai les relacions diplomàtiques entre els dos països. La victòria electoral de Giorgia Meloni posa punt final –de manera abrupta– a la lluna de mel. En els últims anys, la líder de Germans d’Itàlia no ha estalviat crítiques a França i a la figura de Macron, especialment per qüestions relacionades amb la immigració, i el seu és l'únic partit italià que es va negar a signar el tractat entre les dues repúbliques que Draghi i el president francès van impulsar l'any passat.

Les institucions de govern han de fer front avui a problemes socials que amb la globalització s'han fet més complexos. Els estats d’Europa, dictadures a banda, han intentat des de la Segona Guerra Mundial crear xarxes d’atenció social en els anomenats pilars del benestar (pensions, sanitat, ensenyament i prestacions socials), alhora que aprofundien en la defensa de la democràcia i propugnaven la necessària unió dins la UE.

Avui el debat de fons sobre els impostos ja no és abstractament ideològic sinó que només es pot entendre en relació a contextos concrets. La dreta i l'extrema dreta que controlen la Junta d'Andalusia volen suprimir l'impost de patrimoni a la seva regió perquè no els cal: són receptors nets dels diners dels altres. La dreta i l'extrema dreta que a partir d'ara es faran càrrec del govern d'Itàlia diuen que abaixaran els impostos, en canvi, per poder acabar de seduir les classes mitjanes depauperades –ma anche i terroni– que els han votat. En altres països europeus, aquest tipus d'esquers fiscals obeeixen a circumstàncies diferents que tampoc tenen res a veure amb la contraposició clàssica entre liberalisme i socialisme. Tot això no va d'ideologies, sinó d'aixecar la camisa quan es pot, i val tant per a aquestes disminucions sospitoses de la pressió fiscal en clau populista com pels partidaris d'incrementar-la encara més "als rics" en clau igualment populista. Al final tot és improvisat i, en general, efímer: estem parlant de personatges que no creuen realment en les institucions.

1. Fals pragmatisme. Ja tenim els hereus de la tradició feixista a punt d’instal·lar-se al poder a Itàlia. No hi ha engany en el missatge per molt que es cuidin les formes a l’hora de la victòria: “Déu, pàtria i família”, emmarcats per l’exaltació patriòtica, és l'ideari de Giorgia Meloni i els seus fratelli. A alguns països oblidadissos els pot sonar exòtic. No és el cas d’Espanya, on aquest era el marc ideològic que va desplegar el franquisme durant quaranta anys i del qual encara queden uns quants rastres. Els valors del despotisme nacionalcatòlic tornen a fer-se sentir a través de Vox, amb abundants mostres de complicitat en la resta de la dreta.