Emotiu i colpidor testimoni del premi Nobel de literatura Salman Rushdie. En la segona jornada del judici que se segueix a l'estat de Nova York contra Hadi Matar, de 27 anys, l'home acusat d'intentar assassinar-lo l'agost del 2022, l'escriptor ha assegurat aquest dimarts, en termes molt gràfics, que va experimentar un gran xoc quan va caure a terra, a conseqüència de l'atac i de les múltiples ganivetades que va rebre –fins a una dotzena–. Ha recordat que es va adonar que hi havia "un llac de sang [al seu voltant, a l'escenari on era], que era clarament la meva pròpia sang. Estava sagnant molt, i em va quedar clar que m'estava morint".

Hadi Matar, l'home de 24 anys acusat de l'intent d'assassinat de Salman Rushdie el 13 d'agost, abans de la intervenció pública de l'escriptor en un centre cultural del nord de Nova York, ha parlat per primera vegada amb la premsa.

"A la Biblioteca Pública de Nova York vam quedar en estat de xoc quan vam tenir notícia de l'atac a Salman Rushdie el dia 12 d'agost –explica la institució nord-americana en un comunicat–. L'escriptor ha estat un ferm defensor de la llibertat d'expressió, i la seva obra, que inclou novel·les, articles i assajos, ofereix al món una mirada de gran valor".

L’atac salvatge i gairebé fatal perpetrat a ganivetades contra Salman Rushdie el 12 d’agost en una zona tranquil·la de l’estat de Nova York ha colpit molta gent. Els fets han tingut una gran repercussió, no només entre els escriptors de tot el món. Quan l’autor estava a punt de parlar, la violència més descarnada va irrompre en un acte literari. Es va colar brutalment en el món de les paraules, el pensament i l’expressió imaginativa, espais normalment dedicats a la reflexió en què la violència s’analitza, es qüestiona, tal vegada se'n fa mofa, s’eludeix, s’entén.

L'Iran dona per gairebé tancat l'acord que limitava el seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions econòmiques, però insisteix que encara queden serrells i demana "flexibilitat" als Estats Units. Abans de la mitjanit, les autoritats iranianes han respost a la proposta que va presentar la UE per salvar el pacte nuclear del 2015 i esperen una nova resposta en dos dies, segons informen mitjans iranians i recull EFE.

Salman Rushdie pot parlar i ja no necessita respiració assistida. "Ha començat el camí cap a la recuperació", ha dit aquest diumenge el seu agent, Andrew Wylie, en un correu electrònic enviat a l'agència Reuters. Per tant, les males notícies que el mateix Wylie havia anunciat divendres ja no són tan dolentes. Tanmateix, serà un procés "llarg" perquè "les ferides són greus, però el seu estat evoluciona favorablement". Rushdie continua ingressat en un hospital d'Erie (Pennsilvània), on va ingressar divendres amb diverses ferides provocades per deu ganivetades.

Un jove de 24 anys, que no ha conegut en vida l’imam Khomeini, ha estat capaç d’atemptar contra la vida de l’escriptor Salman Rushdie seguint la fàtua llançada pel líder xiïta fa trenta-tres anys. De ben segur que, interrogat per les raons que l’han portat a cometre aquesta acció, deu haver respost –com la resta dels que han intentat assassinar Rushdie anteriorment– que calia reparar l’honor del profeta de l’islam i del conjunt de la comunitat musulmana. Al llarg de la història mai han faltat defensors de l’islam, cosa que explica la pugna secular per l’autoritat religiosa i política en el món musulmà. És en aquest context que calia situar l’èxit que va tenir en el món sunnita la fàtua del xiïta Khomeini l’any 1989, tot just una dècada després del triomf de la Revolució Islàmica a l’Iran, i en la seva permanent disputa amb l’Aràbia Saudita per ocupar el títol de paladí defensor de l’islam. I és el que explica, també avui, no només la vigència de l’edicte (que mai ha estat derogat, i sí incentivat econòmicament), sinó també el fet que hi hagi persones disposades a fer complir la condemna.

Quan el febrer de l’any 1989 va llançar una fàtua contra Salman Rushdie acusant-lo de blasfèmia contra l’islam per la publicació de la novel·la Els versos satànics, apareguda el setembre de 1988, l’aiatol·là iranià Khomeini va fer una cosa encara més terrible que amenaçar l’escriptor angloindi, coartar els seus moviments, posar en risc la seva integritat física i obligar-lo a viure entre unes mesures de seguretat asfixiants i sempre al caire de la paranoia. El que va fer Khomeini va ser diluir la condició de literat de Rushdie, desplaçar i interferir el propòsit central de la seva existència, negar la seva voluntat i la seva ambició de ser conegut bàsicament com un home que escriu llibres, que fa literatura, que aspira a ser un dels millors del món fent literatura.

Des que l'aiatol·là iranià Ruhollah Khomeini va emetre el 1989 la fàtua que cridava a assassinar Salman Rushdie, l'escriptor ha defensat la llibertat d'expressió amb una consciència i una determinació que no tenia abans. "Si abans de l’atac a la novel·la Els versos satànics m’haguessin preguntat si estava a favor de la llibertat d’expressió, hauria dit «Sí», però no hi havia pensat gaire", admetia Rushdie en el discurs inaugural del diàleg El valor de la paraula organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. "Tampoc n’hauria parlat gaire, perquè quan hi ha prou aire per respirar sembla que no tingui cap interès comentar que és necessari tenir prou aire per poder respirar. Aleshores algú comença a tallar el subministrament d’aire i t’adones força ràpidament de la importància de tenir aire per respirar, i comences a fer-ne enrenou. I, certament, això és el que em va passar. Vaig tenir la necessitat de parlar sobre la respiració d’aire intel·lectual i d’adonar-me que només era una de les moltes persones que començaven a sentir-se asfixiades", afegia l'autor d'Els fills de la mitjanit.

"Les notícies no són bones", ha dit aquest dissabte l'agent de l'escriptor Salman Rushdie, Andrew Wylie. "En Salman probablement perdrà un ull. Els nervis del braç van patir talls i el seu fetge ha quedat afectat per les ganivetades", ha afegit Wylie. Rushdie està connectat a un respirador a l'Hospital Eire, a Pennsilvània, on va ser traslladat després de ser apunyalat deu vegades divendres durant un acte cultural a Chautauqua, a l'estat de Nova York. L'atac es va produir a l'inici d'un acte en què Rushdie havia de conversar amb Henry Reese, el fundador de City of Asylum, una organització sense ànim de lucre que protegeix els escriptors perseguits.

El primer ministre britànic Boris Johnson ha expressat el seu horror per l'atac que ha patit aquest divendres l'escriptor britànic Salman Rushdie a Chautauqua, a l'estat de Nova York. "En xoc després que Sir Salman Rushdie hagi sigut apunyalat mentre exercia un dret que mai hauríem de deixar de defensar. Els meus pensaments estan amb els seus éssers estimats. Tots esperem que estigui bé". També ha reaccionat a l'atemptat la ministra de Cultura britànica, Nadine Gorrier: "Horrible. Un atac terrible a un gegant literari i un dels grans defensors de la llibertat d'expressió".

El 1988, un escriptor d'origen indi però establert a la Gran Bretanya que havia saltat a la fama amb l'obra Els fills de la mitjanit el 1981 va publicar un llibre titulat Els versos satànics que volia ser precisament una denúncia del fanatisme religiós. Aquell escriptor era Salman Rushdie, que d'un dia per l'altre es va convertir en mundialment famós perquè poc després l'aiatol·là Khomeini, líder suprem de l'Iran, va llançar una fàtua ordenant la seva mort per blasfem. En una mena de profecia autocomplerta, el llibre de denúncia del fanatisme es va convertir en objectiu número u del fanatisme i la intolerància. Els televidents d'aquella època van poder veure amb estupefacció manifestacions a tot el món islàmic on es demanava l'assassinat d'un escriptor. Des de llavors, Rushdie ha hagut de viure amb protecció policial i s'ha convertit en un símbol de la llibertat d'expressió i de pensament en contra dels que voldrien fer-nos retornar a una època de foscor, ignorància i servilisme.

Poc després de la publicació del llibre Els versos satànics a finals del 1988, l'escriptor Salman Rushdie va adonar-se que el llibre havia desfermat una polèmica més gran del que s'imaginava. Una part de les comunitats islàmiques de diversos països, sobretot del Regne Unit i l'Índia, el seu país natal, van organitzar manifestacions en què es van cremar exemplars del llibre al considerar-lo blasfem. Diversos estats van prohibir-ne la venda, com el Sudan, Bangladesh o la mateixa Índia. Desenes de llibreries britàniques i nord-americanes van rebre amenaces per estar-lo exhibint als seus prestatges, i algunes van ser objecte d'un atemptat. Però el que va canviar de debò la vida de Rushdie va ser el que va passar el 14 de febrer del 1989: l'aiatol·là iranià Ruhollah Khomeini va emetre una fàtua que el condemnava a mort.

L’escriptor Salman Rushdie, que ha patit durant anys amenaces de mort després d’escriure Els versos satànics, ha estat atacat durant un esdeveniment a Chautauqua, a l'estat de Nova York. Estava a punt de donar una conferència quan, segons un periodista de l'agència Associated Press (AP), un home ha pujat a l'escenari i l'ha atacat. Segons AP, Rushdie ha rebut ganivetades al coll i a l'abdomen i ha sigut traslladat en helicòpter a l'hospital. L'autor de l'atac ha estat detingut, i la policia estatal l'ha identificat com a Hadi Matar, de 24, i resident a Fairview (Nova Jersey). Segons l'oficial de policia James O'Callaghan, Hadi Matar era "simpatitzant de l'Iran". Tanmateix, O'Callaghan no ha confirmat la motivació d’un atac que s'ha produït en un acte en què Rushdie havia de conversar amb Henry Reese, el fundador de City of Asylum, una organització sense ànim de lucre que protegeix els escriptors perseguits. La governadora de Nova York, Kathy Hochul, ha dit a quarts de set de la tarda (hora catalana) que Rushdie estava rebent l'atenció mèdica "necessària" a l'hospital.