La ciència-ficció és un dels gèneres que millor permeten comprovar que la imaginació humana és més fiable del que sovint nosaltres mateixos estem disposats a concedir. Amb el pas de no molts d'anys, idees de la ciència-ficció que eren catalogades com a simples fantasies s'han convertit en realitats: per exemple, només cent quatre anys separen la publicació de la novel·la De la Terra a la Lluna, de Jules Verne, de l'arribada de l'Apollo XI al “nostre” satèl·lit. Els canvis s'han produït més de pressa a mesura que avançava el segle XX i arribava el XXI: el guió de la pel·lícula Blade Runner (basat lliurement en un relat de Philip K. Dick) posava damunt la taula qüestions com la intel·ligència artificial, la manipulació genètica, el canvi climàtic o els grans moviments migratoris, que en poc més de quaranta anys són els problemes més destacats de l'agenda internacional. Una altra pel·lícula basada en una novel·la (la ciència-ficció practica la promiscuïtat de llenguatges narratius, i va de bracet de la literatura, el cinema, el còmic, els videojocs, etc.), com Soylent green, plantejava la crisi alimentària mundial i la degradació de la democràcia amb la consegüent emergència de formes de govern autoritàries, com veiem avui. L'empresa californiana Foundation impulsa la fabricació en sèrie d'un robot anomenat Phantom MK-1 que –a diferència de les altres grans propostes de robòtica conegudes fins ara– està dissenyat específicament per combatre en situacions de guerra (Terminator). Les grans tecnològiques fa temps que investiguen els viatges en el temps i la colonització de Mart.

La missió Artemis II ha entrat a la història com el primer viatge tripulat cap a la Lluna en més de cinquanta anys. Els astronautes de la missió s’han convertit en els humans que més lluny han arribat mai de la Terra, assolint els 406.771 quilòmetres de distància. Però, més enllà de la fita històrica, aquestes missions sempre poden comportar imprevistos: alguns de rellevants i fins i tot perillosos, i d’altres de més anecdòtics.

Les imatges més simbòliques de la missió espacial Artemis II ja poden admirar-se. La Casa Blanca ha distribuït les dues primeres fotografies en què es pot veure la Terra des de la cara oculta de la Lluna i una altra imatge de l'eclipsi solar total que ha viscut la tripulació des de l'espai. "La humanitat des de l'altra banda" ("Humanity, from the other side”, en el missatge original), ha estat el text que acompanya les imatges distribuïdes des del compte oficial de la presidència dels Estats Units.

El coet de la missió Artemis II de la NASA ja es troba a mig camí de la Lluna, després d'abandonar l'òrbita terrestre, i avança a 5.632 kilòmetres per hora per convertir-se en la primera missió que porta humans al satèl·lit després de més de 50 anys. L'objectiu en aquest cas no és aterrar a la Lluna sinó orbitar-la i tornar a la Terra, per tal de posar a prova la tecnologia que haurà de permetre finalment un allunatge l'any 2028. Els quatre astronautes de la missió -que porten els seus propis telèfons mòbils a bord- han enviat ja les primeres imatges espectaculars de la Terra des de la seva perspectiva i s'espera que dilluns a la nit arribin a la Lluna. Aquest dissabte, la nau ja estava més de 219.000 kilòmetres de distància, més a prop de la Lluna que del nostre planeta.

La primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle comença el compte enrere amb màxima expectació. Si tot surt com està previst, la NASA farà el llançament del coet –amb tres astronautes dels Estats Units i un del Canadà a bord– el dimecres 1 d'abril (a Catalunya, ja serà dijous a la matinada). La nau espacial Orion només orbitarà la Lluna i tornarà sense aterrar-hi, amb l'objectiu de fer proves amb la càpsula on viatjaran els tripulants i preparar la NASA per al seu pròxim aterratge lunar en posteriors incursions. La missió Artemis II suposa el retorn dels humans a la Lluna després del viatge de l'Apollo 17 (la sisena missió i últim allunatge) l'any 1972. Això és tot el que cal saber sobre aquesta extraordinària missió i els astronautes que fan el viatge.

La NASA torna a posar el rellotge en marxa per al llançament de la primera missió tripulada a la Lluna després de més de 50 anys de l'últim viatge. El retorn s'ha fixat per a divendres 6 de març (dissabte 7, horari de Catalunya), un cop s'ha fet, sense cap contratemps, la segona prova general amb combustible. Ha estat "un dia d'èxit molt reeixit", ha comunicat l'agència espacial nord-americana, arran dels resultats satisfactoris de la prova.

Prova superada. La nau Orion de la missió no tripulada Artemis I ha amarat aquesta tarda a l'oceà Pacífic, a prop de l'illa mexicana de Guadalupe, davant les costes de la Baixa Califòrnia, a les 18.40 hores (a Catalunya). L'horari i ubicació prevista per la NASA, que tanca així amb èxit el seu projecte de tornar a la Lluna 50 anys després de l'últim viatge, acreditant que compta amb un sistema segur. La NASA farà una conferència de premsa aquest diumenge a les 21.30 h per explicar els detalls de l'operació, que podeu seguir en directe al vídeo de sota. Ha estat una missió preparatòria per tornar-hi a enviar astronautes el 2025, entre els quals hi hauria la primera persona no blanca i la primera dona que trepitjarien la Lluna. De fet, aquestes missions són un pas més cap al gran objectiu de l'agència aeroespacial nord-americana, que va més enllà i encara no té data: enviar humans a Mart.

Sis dies després del llançament des del centre espacial Kennedy de Florida de la missió Artemis I, la nau Orion ha entrat aquest dilluns en l'òrbita lunar. El somni de tornar a la Lluna amb una nau tripulada per humans més de cinquanta anys després de l'últim allunatge és, doncs, una mica més a prop.

Finalment, el somni de tornar a la Lluna comença a ser realitat. A la 1.47 de la matinada, hora de Florida, 7.47 hora catalana, el coet SLS (Space Lunch System), un dels grans protagonistes de la missió Artemis 1, ha aixecat el vol en direcció a la Lluna, en un viatge que té una durada prevista de 26 dies: la nau Orion, que és la càpsula que en un futur pròxim ha d’encabir fins a quatre astronautes que previsiblement trepitjaran el nostre satèl·lit més de cinquanta anys després de l'últim vol tripulat, guanyarà velocitat després d’orbitar la Terra, estabilitzar la direcció i desplegar els seus enormes panells solars. Els panells són necessaris per alimentar tot el sistema informàtic i de comunicacions a bord.

Semblava que tot estava pendent només de les condicions meteorològiques, amb una tempesta descarregant mar endins a la costa de Florida. Els problemes detectats fa només sis dies, dilluns, amb una vàlvula del motor número tres i una fissura al tanc d’hidrogen líquid, estaven aparentment resolts. Res feia pensar en un altre imprevist fins unes tres hores i mitja abans de l’enlairament de l'Space Launch System (SLS), l’enorme coet de la NASA que ha de transportar la nau Orion en el seu viatge orbital a la Lluna. Però en aquell moment la missió es va tornar a avortar. La causa va ser, de nou, l’hidrogen líquid. Ara els tècnics es plantegen donar-se més temps i a hores d'ara sembla pràcticament descartat que el proper intent de llançament es faci dilluns o dimarts vinent, tal com ha indicat la NASA aquesta mitjanit. Tot indica que es podria posposar fins a l'octubre.

El primer intent ha resultat fallit. Artemis I, la missió espacial que ha d’avaluar tots els sistemes i innovacions de l'Space Launch System (SLS), la nau espacial que pretén orbitar la Lluna i tornar a la Terra en un termini de quatre a sis setmanes, de moment no ha reeixit. Les explicacions oficials que ha donat la NASA, l'agència espacial nord-americana, són “problemes tècnics impossibles de predir amb antelació”, tot i que presumiblement també hi podria haver algun error de disseny i fallada tecnològica que ara caldrà resoldre gairebé a contrarellotge. El segon intent s’ha fixat per al 2 de setembre. O es pot ajornar fins al dia 5, si fos necessari.

"Hi anem". Aquest és l'eslògan que la NASA està utilitzant abans del vol debut del seu nou coet en direcció la Lluna, que preveu llançar aquest dilluns a les 14.33 hores, en horari català. És una frase repetida pels funcionaris de l'agència, afegida com a hashtag a les publicacions de les xarxes socials i proclamada en pancartes penjades al lloc de llançament del Centre Espacial Kennedy, a Florida. Si no sou amants de l'espai, que es vulgui enviar astronautes a la Lluna us pot avorrir. Per què? Perquè ja hi hem anat.

La NASA està preparada per tornar a la Lluna. I ja té el coet Space Launch System (SLS), el més potent des del de Saturn V que va portar astronautes a la Lluna als anys 60 i 70, estacionat al Centre Espacial Kennedy de Florida. Els tècnics de l'agència espacial nord-americana l'han estat preparant per al vol inaugural, previst per a aquest dilluns a les 14.30 hores, en hora catalana. És el primer pas de la missió Àrtemis I de la NASA, una prova sense tripulació d'aquest coet gegant i de la nau espacial Orion amb l'objectiu de tornar a enviar astronautes a la Lluna.