La inclinació de cap de Vladímir Putin a Mikhaïl Gorbatxov de cos present al Clínic de Moscou dijous passat expressa la intenció anunciada pel Kremlin respecte a la cerimònia de comiat de l'últim líder de la Unió Soviètica: hi ha hagut elements institucionals, però cap funeral d’estat. Putin deia que tenia l’agenda plena, però tampoc se li presentava fàcil. Funeral d’estat: ¿de quin estat? ¿De la Federació Russa, que Gorbatxov mai va sentir seva? ¿Funeral d’un estat, la Unió Soviètica, que ja no existeix?

Milers de persones han passat aquest dissabte per la històrica Casa dels Sindicats de Moscou, al centre de la capital russa, per retre homenatge a Mikhaïl Gorbatxov, l'últim líder de la Unió Soviètica, que va morir dimarts als 91 anys i a qui Rússia ha acomiadat en una cerimònia popular i sense honors d'estat. Des de primera hora del matí ja hi havia russos esperant per entrar a la Sala de les Columnes, reservada a personalitats il·lustres del país, que s'ha obert a les 10 del matí (hora local). La previsió era que l'acte de comiat s'allargués durant dues hores, però la insistent cua de ciutadans que volien dir l'últim adeu a Gorbatxov ha fet que la cerimònia hagi acabat durant més de quatre hores.

A l’antiga Unió Soviètica, els acudits polítics eren el principal vehicle subreptici d’expressió de l’opinió política. Un dels que corria poc després de l’arribada al poder de Gorbatxov el 1985 plantejava la següent pregunta: “En qui es recolza Gorbatxov al politburó?” La resposta: “En ningú. Es pot moure tot sol”. 

Des que la nit del dimarts es va anunciar la mort de Mikhaïl Gorbatxov, últim president de la Unió Soviètica i un dels noms més decisius de la història recent de Rússia, molts estaven expectants per saber com reaccionaria el govern de Vladímir Putin a l'hora d'acomiadar-lo. La fredor que va expressar el Kremlin durant les primeres hores -amb un telegrama distant en què lamentava la defunció- s'ha accentuat aquest dijous després que des de Moscou s'hagi comunicat que ni Putin anirà dissabte a l'enterrament de Gorbatxov, ni aquesta cerimònia gaudirà de l'estatus de "funeral d'estat". Totes dues decisions, amb una lectura política rellevant, són una mostra més del distanciament -o fins i tot trencament- que els homes de Putin han volgut marcar amb el llegat de Gorbatxov, el mandatari que segons molts russos -segurament també segons Putin- va ser el responsable de la humiliació que va suposar la caiguda de l'URSS.

Coincidint amb la mort de Mikhaïl Gorbatxov, els espectadors que vulguin aprofundir en la dimensió política i humana de qui va ser el president de l'URSS o descobrir el seu llegat trobaran a Filmin Meeting Gorbachev, un documental d’una hora i mitja dirigit pel cineasta alemany Werner Herzog i el documentalista André Singer. L’any 2018, Herzog es va entrevistar llargament en tres ocasions amb Gorbatxov. El mandatari acabava de sortir de l’hospital. La conversa és l’eix vertebrador d’aquesta producció. Asseguts l’un davant de l’altre reflexionen sobre la seva trajectòria i els grans esdeveniments de la història. Gorbatxov parla a poc a poc, fa respostes curtes, però sintetitza en poques frases pensaments profunds molt interessants. Herzog no amaga la devoció pel polític que té al davant: “Conèixer Gorbatxov per a un alemany és aclaparador per la història”, anuncia el director. Ell mateix posarà la veu en off al documental amb una entonació que transmet admiració i tendresa. “La invasió nazi va convertir Rússia en un país devastat, amb vint-i-cinc milions de morts. Gorbatxov va ser testimoni de la guerra quan era adolescent”. Herzog tem que el fet de ser alemany pugui incomodar l’exmandatari de la Unió Soviètica. En canvi, s’estableix de seguida un marc de confiança agradable entre els dos interlocutors. Primer viatgem a la infantesa i joventut del protagonista. I a partir del moment en què enceta la seva etapa política, el documental creix i es torna més interessant, i la història d’Europa i la del món s’hi entrellacen amb la trajectòria de Gorbatxov. Les imatges d’arxiu són extraordinàries. Algunes mostren la seva capacitat de connectar amb la gent, de conèixer cada racó, de sentir curiositat pels detalls de la vida social, cultural i econòmica per entendre com cal governar. Gorbatxov només es posarà una mica a la defensiva quan Herzog li recordarà la tragèdia de Txernòbil. Altres personalitats internacionals complementaran la figura del polític a través dels records dels moments compartits. El final de la Guerra Freda, les polítiques de desarmament nuclear, el glàsnost, la implantació de la perestroika, la unificació d’Alemanya, la figura de Borís Ieltsin són els grans temes que s'hi aborden. Alguns, amb el dolor íntim de Gorbatxov, que es fa evident per a l’espectador. Un dels moments més emotius de la conversa és quan l’entrevistador li pregunta què li va suposar emocionalment el final de la Unió Soviètica. Gorbatxov no pot articular les paraules. “És un problema personal”, li diu lacònicament per deslliurar-se de la càrrega d’haver de concretar. Meeting Gorbachev és un documental que dona el que promet: la possibilitat de conèixer el polític tant per la seva dimensió professional com humana. Gorbatxov fa algunes advertències que, des de la perspectiva actual, semblen gairebé un presagi. “¿Què li agradaria que posés a la seva làpida?”, li demana Herzog. I Gorbatxov ho té clar. El mateix que va llegir a la tomba d’un amic seu: “Ho vam intentar”. El final del documental deixa l’espectador amb una sensació agredolça. Una conversa apassionant però el desencís de veure com desapareix una manera més elevada de fer política.

La mort de Mikhaïl Serguèievitx Gorbatxov, l'últim president de la Unió Soviètica i un dels grans noms del segle XX, ha remogut la memòria de tot un país, Rússia, que precisament viu –i pateix– un període de temps convulsos, incerts i, probablement, transformadors. Curiosament, l'adeu de l'exmandatari de l'URSS arriba en un dels moments més crucials del mandat de Vladímir Putin, que, considerant la caiguda de la Unió Soviètica com "la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX", va iniciar una guerra catastròfica a Ucraïna per, en part, recuperar l'honra global que, segons el president rus, el seu país va perdre ara fa 30 anys. Enmig d'aquest context, doncs, què suposa la mort de Gorbatxov? I què va suposar la seva figura per a la Rússia d'avui?

El president rus, Vladímir Putin, ha enviat un missatge públic de condol a Mikhaïl Gorbatxov, l'últim president de la Unió Soviètica i un dels grans noms del segle XX, que va morir ahir dimarts als 91 anys. Putin, que sempre havia mostrat distància amb l'exmandatari, ha publicat un telegrama a la web oficial del Kremlin en què assegura que Gorbatxov, que patia una greu malaltia, va ser "un polític i un estadista que va influir enormement en el desenvolupament de la història mundial". També hi diu que va haver de dirigir el país "en un període de canvis complexos i dramàtics, de desafiaments socials i econòmics i de política exterior de gran importància".

Gorbatxov, l'home que va voler canviar Rússia

Anar a un cinema d’Amsterdam a veure una pel·lícula pornogràfica el va atabalar. Amb tot, s’hi va quedar. Era l’any 1972 i Mikhaïl Gorbatxov era encara lluny del poder, però el seu amic i futur assessor Anatoli Txerniàiev recorda com atreia el futur líder de l’URSS tot el que estigués relacionat amb la societat, l’ànima humana, la llibertat i la vida. Gorbatxov no era, doncs, “l’home de somriure agradable amb dents de ferro” com el va presentar el seu padrí Andrei Gromiko a l'encarregar-li el 1985 l’apuntalament d’un sistema que queia a trossos. Cap dent de ferro i sí, en canvi, capacitat de seduir flancs occidentals com ara el custodiat per Margaret Thatcher, que no es va poder estar de dir “M’agrada aquest home, crec que podrem entendre’ns”. A qui no va seduir mai Gorbatxov va ser a la societat soviètica, que sempre li va retreure la seva espontaneïtat elegant i occidentalitzada, i que la seva dona Raïssa portés una targeta American Express.

Un dels grans noms del segle XX, Mikhaïl Gorbatxov, secretari general del comitè central del partit comunista de l'URSS i el seu últim i efímer president, ha mort la nit d'aquest dimarts als 91 anys. Ho ha confirmat l'Hospital Clínic Central de Moscou, on estava ingressat, després "d'una malaltia llarga i perllongada". Gorbatvox, que va agafar les regnes de l'URSS el 1985 va rebre el premi Nobel de la Pau el 1990.