Internacional  /  Rússia 01/09/2022

Putin no anirà a l'enterrament de Gorbatxov perquè "l'agenda no li ho permet"

El Kremlin tampoc elevarà a funeral d'estat el comiat de l'últim president de la Unió Soviètica

3 min
Captura del vídeo, difòs per la agència estatal rusa, on es veu Vladímir Putin acomiadant Gorbatxov amb un ram de flors.

BarcelonaDes que la nit del dimarts es va anunciar la mort de Mikhaïl Gorbatxov, últim president de la Unió Soviètica i un dels noms més decisius de la història recent de Rússia, molts estaven expectants per saber com reaccionaria el govern de Vladímir Putin a l'hora d'acomiadar-lo. La fredor que va expressar el Kremlin durant les primeres hores -amb un telegrama distant en què lamentava la defunció- s'ha accentuat aquest dijous després que des de Moscou s'hagi comunicat que ni Putin anirà dissabte a l'enterrament de Gorbatxov, ni aquesta cerimònia gaudirà de l'estatus de "funeral d'estat". Totes dues decisions, amb una lectura política rellevant, són una mostra més del distanciament -o fins i tot trencament- que els homes de Putin han volgut marcar amb el llegat de Gorbatxov, el mandatari que segons molts russos -segurament també segons Putin- va ser el responsable de la humiliació que va suposar la caiguda de l'URSS.

"L'agenda de treball de Putin no li permetrà participar en la cerimònia de comiat de Gorbatxov el 3 de setembre", ha explicat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Aquest dijous, però, el president rus sí que ha fet una breu visita a l'Hospital Clínic Central de Moscou, on és ara el cos de Gorbatxov. Putin hi ha deixat un ram de flors vermelles i, seguidament, ha estat uns segons quiet dempeus mirant fixament el cadàver. Abans de marxar, ha tocat el taüt, ha observat la fotografia -en blanc i negre- de Gorbatxov i s'ha senyat.

Dissabte, la cerimònia per acomiadar Gorbatxov se celebrarà al matí a la Sala de Columnes de la Casa dels Sindicats de Moscou -on han tingut lloc altres funerals històrics, com el de Stalin-. A la tarda, serà enterrat al cementiri de Novodévitxi, a Moscou, al costat de la seva dona, Raïssa Gorbatxova. Tot i així, l'acte no tindrà la categoria de funeral d'estat, una decisió que li nega a Gorbatxov el fet de gaudir d'un comiat amb els màxims honors. Peskov, però, ha assegurat que la cerimònia "inclourà elements estatals", una afirmació ambigua que el representant rus no ha sabut explicar gaire més enllà d'apuntar que hi haurà "una guàrdia d'honor" i que "l'estat ajudarà en l'organització". De fet, i davant els periodistes presents a la compareixença, Peskov ha admès que no coneixia exactament què ha d'incloure un funeral per considerar-lo d'estat i que ho havia d'"aclarir".

Evidentment, la realitat és que un funeral d'estat ha de comptar amb molts més elements que els que ha dit avui Peskov. Per exemple, les banderes han d'onejar a mitja asta, el fèretre s'ha de cobrir amb la bandera nacional i altres símbols de l'estat, l'himne nacional ha de sonar durant la cerimònia, els militars que hi participen han de portar uniforme de gala o el taüt ha de ser transportat per un carro d'artilleria, entre d'altres.

Menyspreu polític

La postura del Kremlin, però, era prou previsible. Amb un Putin més enfrontat que mai amb Occident, enfangat en una guerra a Ucraïna que ha tornat a aïllar Rússia i ha fet que es recuperés el clima de Guerra Freda, la figura de Gorbatxov -que va treballar per a l'acostament i l'entesa amb Occident- és més incòmoda per a l'home fort del Kremlin, entestat en recuperar l'honor global que, als seus ulls, els russos van perdre amb l'enfonsament de l'URSS.

Sovint es diu que als dos mandataris russos els unia -o més aviat els separava- una relació d'amor i odi. Probablement, el segon concepte s'havia imposat sempre de manera contundent al primer, especialment en els últims anys. A les crítiques de l'exmandatari -centrades sobretot en l'autoritarisme creixent i la política exterior agressiva del Kremlin d'avui- Putin contestava amb indiferència i menyspreu, gairebé condemnant Gorbatxov a l'anonimat i la irrellevància política. La postura que adopta ara el president no deixa de ser un pas més en aquest procés d'obviar un dels noms més rellevants -i decisius- de la història política del segle XX.

stats