Europa pot acabar deixant en paper mullat la reforma de la malversació pactada entre el PSOE i Esquerra. La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres una nova directiva per aconseguir una harmonització més gran de les penes dels delictes de corrupció a tots els estats de la Unió Europea. Concretament, Brussel·les planteja que els delictes de malversació siguin castigats amb una pena màxima d'almenys cinc anys de presó i la modificació del Codi Penal espanyol preveu un càstig d'entre un i quatre anys per als casos en què no hi ha hagut enriquiment personal o de tercers.

Es compleixen aquest dimecres tres mesos des que va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que el PSOE i ERC van pactar per mirar de mitigar les causes judicials del Procés. És a dir, per intentar rebaixar tant les sentències ja dictades com els casos encara oberts i allunyar així el conflicte polític dels tribunals. Una operació gestada a la taula de diàleg i que ha tingut el seu moment més àlgid amb el retorn recent de l'exili de Clara Ponsatí. Passats aquests tres mesos, la pregunta raonable a fer-se és: s'està aconseguint desjudicialitzar el Procés? Utilitzant terminologia de períodes de crisi econòmica, es podria dir que hi ha alguns brots verds, però també decepcions.

Pablo Llarena encara esperarà unes setmanes per emetre una nova euroordre contra Lluís Puig. Tal com ha avançat El Periódico i corroboren fonts del Tribunal Suprem a l'ARA, el jutge instructor de la causa del Procés vol veure si la sala d'apel·lacions confirma el seu criteri sobre els nous processaments dels exiliats. Un cop sigui ferm, tornarà a intentar l'entrega de Puig, que a diferència de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, no té obert cap litigi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat parlamentària perquè no és eurodiputat.

Vistos els antecedents, calia ser molt confiat per creure que el Suprem facilitaria deixar en un no res la resposta penal al Procés. No ho va fer quan va dictar sentència condemnant els principals dirigents independentistes pels delictes de sedició i malversació, i tampoc ho va fer més tard, quan el govern de Pedro Sánchez es va decidir a indultar-los. L'informe negatiu que els magistrats de la sala penal van elaborar llavors ja va impedir que les mesures de gràcia poguessin incloure la malversació. L'indult, per tant, ja va haver de ser parcial, conservant intacte el retret del mal ús dels fons públics. I l'intent de treure ara aquesta pedra de la sabata dels principals líders del Procés ha resultat, com es podia preveure, infructuós.

No ha sigut una setmana fàcil per a Esquerra. La decisió de dilluns del Tribunal Suprem pel que fa al cas d'Oriol Junqueras i la de la Fiscalia de divendres sobre Josep Maria Jové i Lluís Salvadó han deixat en paper mullat la reforma del Codi Penal pactada entre ERC i el PSOE que buscava rebaixar les penes als líders del Procés. Malgrat els revessos, els republicans han sortit aquest dissabte a reivindicar la seva estratègia negociadora amb l'Estat i també la reforma del Codi Penal, tot i que no estigui donant els resultats esperats. Però també per assumir què està fallant segons ells: que els jutges i fiscals no estan interpretant els canvis legislatius com haurien de fer-ho.

Cinc anys després dels fets de 2017, la lectura de l'escrit de la Fiscalia contra dos dels acusats d'haver organitzat el referèndum de l'1-O des del departament d'Economia que pilotava Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, demostra fins a quin punt les estructures de l'Estat es van sentir burlades i humiliades. I que, malgrat el temps passat, actuen amb ànim de venjança, exactament igual com ho va fer el Tribunal Suprem l'any 2019.

La primera galleda d'aigua freda per als encausats per l'1-O la va abocar el jutge Pablo Llarena, i aquest dimecres ha estat la Fiscalia General de l'Estat la que ha confirmat que rebutja l'aplicació dels nous supòsits de malversació pactats per ERC i el PSOE en totes les causes del Procés. La primera conseqüència és que la Fiscalia del Suprem reclama que Oriol Junqueras continuï inhabilitat fins al 2030, tal com ja estava previst, i que Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa ho estiguin fins el 2029. Com que la inhabilitació és absoluta, si els magistrats del Tribunal Suprem accepten aquesta interpretació, seguirien sense poder ocupar cap càrrec públic ni presentar-se a les eleccions.

Aleix Vidal-Quadras (Barcelona, 1945) és un vell conegut de la política catalana. Va ser diputat al Parlament pel PP entre el 1988 i el 1996 (quan Pujol va demanar el seu cap a José María Aznar) i després eurodiputat fins al 2014. Va abandonar el PP per discrepàncies amb Mariano Rajoy i va ser un dels fundadors de Vox, partit que també va abandonar quan no va aconseguir l'escó a les europees d'aquell any. Avui es dedica, tal com explica a l'ARA, a "l'activisme de la societat civil" i, com a membre destacat de la Fundació Fòrum Llibertat i Alternativa, és un dels organitzadors de la manifestació que aquest dissabte es farà a Madrid a favor d'"Espanya, la democràcia i la Constitució".

La paradoxa de la causa del Procés és que, de moment, Pablo Llarena contribueix més a la desjudicialització que no pas la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Els serveis jurídics del govern espanyol han decidit recórrer la interlocutòria del jutge instructor en què renunciava a acusar pel delicte de desordres públics Carles Puigdemont i la resta d'exiliats sobre els quals pesava abans el delicte de sedició, amb l'argument que aquest fet "limita indegudament el dret que assisteix les acusacions per poder formular la seva acusació". A diferència de Llarena, l'organisme dependent del ministeri de Justícia defensa la tesi del PSOE que el nou tipus de delicte agreujat de desordres públics és aplicable als fets de l'octubre del 2017. Per tant, que no es pot dir que la reforma del Codi Penal els hagi "despenalitzat".

Els quatre fiscals que exerceixen l'acusació en el cas del Procés al Tribunal Suprem, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, discrepen de Llarena i consideren que a Puigdemont sí que se li pot aplicar el delicte de desordres públics agreujat, amb una pena màxima de 5 anys, que conté el Codi Penal després de la reforma en què va desaparèixer la sedició. Es trenca així la unitat d'acció que ha existit fins ara entre fiscals i jutge instructor, i que va portar aquells quatre a mantenir l'acusació per rebel·lió en el judici del Procés fins al final.

El tribunal presidit per Manuel Marchena va descartar la rebel·lió, i el Congrés va acabar definitivament amb la sedició. Sense poder-se aferrar a aquests dos delictes majors, el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, s'ha limitat a reclamar les extradicions de Carles Puigdemont i la resta de polítics exiliats o bé per malversació o bé per desobediència. Ha renunciat a fer-ho, doncs, per desordres públics, el delicte que el govern espanyol creu que s'adapta millor als fets de la tardor del 2017 –i que també ha estat modificat gràcies a l'acord entre el PSOE i ERC–. Ara és, però, la Fiscalia la que podria alinear-se amb les tesis de la Moncloa i fonts del ministeri públic expliquen que ja estudien demanar que els desordres públics agreujats –amb penes de fins a cinc anys de presó– s'afegeixin a les euroordres.

La decisió del jutge del Tribunal Suprem de retirar la sedició de les ordres de detenció que pesaven sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira és la conseqüència lògica de la derogació de la sedició aprovada pel Congrés de Diputats el mes passat. La interlocutòria, però, deixa moltes més lectures que mereixen una anàlisi més detallada.

De la lectura de la interlocutòria de Pablo Llarena en què aplica la reforma del Codi Penal al cas dels exiliats se'n poden treure dues conclusions molt clares: la primera és la seva indignació contra el govern espanyol, que no es preocupa de dissimular gens ni mica al llarg de desenes de pàgines; i la segona, com maniobra jurídicament per mantenir intacte el seu objectiu principal, que és extradir Carles Puigdemont i processar-lo per un delicte amb penes elevades de presó, en aquest cas la malversació agreujada, que preveu fins a 12 anys d'empresonament. Llarena, doncs, ha planejat una operació en què dispara tant contra Sánchez com contra Puigdemont.

El moviment del jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena és la primera conseqüència de la reforma del Codi Penal, que tindrà aviat efectes sobre els líders del Procés condemnats per l'1-O, però que ara mateix ja en té per als exiliats, especialment per a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí. Per quin motiu? Per què la seva situació és diferent a la resta d'exiliats? ¿En quina situació queda l'expresident Carles Puigdemont? ¿Els condemnats pel Procés es podran presentar a les eleccions? ¿Què canvia per als alts càrrecs pendents de judici? A continuació responem a les principals preguntes que es deriven de la decisió del jutge instructor del Tribunal Suprem, que dona pistes sobre la interpretació que farà properament el poder judicial.

Pablo Llarena mou fitxa el dia que entra en vigor la reforma del Codi Penal impulsada pel govern espanyol. El jutge de la sala segona del Tribunal Suprem descarta que el nou delicte de desordres públics sigui aplicable en el cas dels exiliats, tal com defensava la Moncloa, i considera que la derogació de la sedició planteja un "context proper a la despenalització". "Tot i que es pugui sostenir que la subsumpció dels fets s'ha de fer en els delictes de desordres públics, això no és així", sentencia. Manté, això sí, el processament de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per la malversació vigent en el moment dels fets -les penes poden arribar als 12 anys de presó- i passa a atribuir només desobediència tant a l'exconsellera Clara Ponsatí com a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que podrien tornar a Espanya sense risc de presó.

Aquest dijous entra en vigor la reforma del Codi Penal i, amb el canvi legal, s'inicia un efecte dominó: d'una banda, el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha de revisar les euroordres contra els exiliats, entre els quals l'expresident Carles Puigdemont, i, de l'altra, la sala presidida per Manuel Marchena adaptarà la condemna de l'1 d'Octubre al nou text legal. Ara bé, s'haurà de mullar primer Llarena: per tal d'evitar uns llimbs legals –amb el delicte de sedició derogat, les ordres de detenció nacionals per aquest delicte queden en entredit– el jutge instructor ja prepara les noves resolucions d'acord amb el nou context legislatiu.

Les ferides que ha deixat en el Tribunal Constitucional (TC) la suspensió del tràmit parlamentari de la reforma de la llei del mateix tribunal que impulsaven el PSOE i Unides Podem trigaran a cicatritzar. La publicació aquest dimecres de les interlocutòries en què conservadors i progressistes posen negre sobre blanc els seus arguments a favor i en contra de la suspensió permeten reconstruir com va anar una de les discussions més tenses de la història recent del tribunal; un debat que va fracturar el ple del TC per la meitat. Aquests són els principals raonaments d'uns i altres en una pugna que té com a rerefons una pregunta clau: ¿el TC està per sobre de la resta de poders?

No fa ni tres mesos que The Economist qualificava per primer cop la democràcia a Espanya de "defectuosa". El seu principal argument era l'erosió del poder judicial: "Es rebaixa la puntuació a causa de les divisions polítiques per elegir els nous membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'organisme que administra el sistema judicial i que té la missió de garantir-ne la independència", deien les conclusions de l'informe. La valoració no és una anècdota, perquè fa anys que Espanya perd punts als principals índexs de qualitat democràtica que es fan a escala mundial. Primer, arran del Procés. I, després, per la situació del poder judicial.

43 dies després que Pedro Sánchez ho anunciés per primera vegada i amb una crisi institucional pel mig, la reforma del Codi Penal que suprimeix la sedició i que reforma la malversació ja és una realitat. Aquest divendres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà definitivament en vigor d'aquí 20 dies, és a dir, el 12 de gener. Si això fos una novel·la estaríem encara al nus, però arribant a les portes del desenllaç: ¿quines conseqüències tindrà la reforma per als líders independentistes represaliats?

A Pedro Sánchez li ha tocat la loteria. I no de manera figurada perquè Alberto Núñez Feijóo no acaba d’arrencar com a líder de l’oposició, sinó de veritat: en concret li han tocat 320 euros, segons ha explicat ell mateix als periodistes que han assistit a la tradicional copa de Nadal de la Moncloa. En la distància curta, el president espanyol reparteix somriures i paraules amables, però sobretot exhibeix el que considera que són els seus dos grans trumfos: haver posat el conflicte català al congelador i haver demostrat que Feijóo no té cap tipus de lideratge. Evidentment, les dues coses són discutibles, però ell s’ho creu. Anem a pams.