Puigdemont desafia Llarena: "No tornaré ni emmanillat ni rendit davant un jutge espanyol"

Madrid / BarcelonaPablo Llarena mou fitxa el dia que entra en vigor la reforma del Codi Penal impulsada pel govern espanyol. El jutge de la sala segona del Tribunal Suprem descarta que el nou delicte de desordres públics sigui aplicable en el cas dels exiliats, tal com defensava la Moncloa, i considera que la derogació de la sedició planteja un "context proper a la despenalització". "Tot i que es pugui sostenir que la subsumpció dels fets s'ha de fer en els delictes de desordres públics, això no és així", sentencia. Manté, això sí, el processament de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per la malversació vigent en el moment dels fets -les penes poden arribar als 12 anys de presó- i passa a atribuir només desobediència tant a l'exconsellera Clara Ponsatí com a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que podrien tornar a Espanya sense risc de presó.

L'expresident Carles Puigdemont ha reaccionat a la seva nova situació aquest dijous a darrera hora. A través d'un vídeo publicat a les xarxes socials, ha assegurat que no demana a les autoritats espanyoles "cap benefici per a la seva situació personal" i ha desafiat Llarena: "No tornaré ni emmanillat ni rendit davant un jutge espanyol perquè sigui indulgent, lluitaré per tornar lliure".

D'aquesta manera, ha assegurat que mantindrà la seva "estratègia europea", assumint el "risc", ha dit, que no tingui un resultat favorable. "Lliuraré la batalla europea fins al final. No es tracta de ser condemnat per delictes menors, que finalment no ho són, sinó no acceptar cap condemna per decisions polítiques", ha dit, a més d'insistir que "no avalarà" una política que "criminalitza" el sobiranisme.

Des de la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, l'advocat Gonzalo Boye ha considerat "incoherent" l'actitud de Llarena i ha dit que ratifica "l'ànim persecutori" de la justícia espanyola. "El juliol del 2018 a les autoritats alemanyes els va dir que no acceptava l'entrega de Puigdemont pel delicte de malversació i, ara, sí", ha criticat. Boye també ha descartat que la reforma de la sedició faciliti l'entrega de l'expresident de la Generalitat a l'Estat perquè el tribunal Suprem el manté processat per malversació i desobediència. "El problema no és de tipus penal, sinó de drets fonamentals i de persecució política", ha afegit.

Al seu torn, el govern espanyol també ha fet la seva pròpia interpretació dels fets. Tot i la decisió del magistrat del Suprem de no encabir el Procés en els nous desordres públics, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha subratllat que "els fets que es van produir continuen tenint un retret penal i que tots ells han de respondre davant la justícia", si bé només per malversació. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat a Catalunya Ràdio que "cau el delicte més greu" i que la reforma del Codi Penal és "fruit de la negociació a la taula de diàleg".

Després dels canvis legals pactats pel PSOE i ERC, Llarena considera que les euroordres actuals queden sense efecte -manté les ordres de cerca i captura estatals- i en posposa l'emissió de noves contra Puigdemont, Comín i Puig per malversació i desobediència fins que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) no resolgui sobre la immunitat parlamentària dels dos primers i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ho faci amb la qüestió prejudicial plantejada pel mateix magistrat. En el cas de Rovira i Ponsatí, Llarena n'ordena la detenció si trepitgen territori espanyol perquè declarin per desobediència, tal com van fer Meritxell Serret i Anna Gabriel quan van tornar voluntàriament de l'exili. Totes dues van quedar en llibertat després de comparèixer al Suprem. Les parts poden interposar recurs contra la resolució. En declaracions des de Ginebra, Rovira s'ha autoreceptat "prudència" i ha dit que no prendrà cap decisió "ni precipitada ni imminent" sobre el seu retorn.

En la interlocutòria, el jutge instructor explica que no és possible aplicar els nous desordres públics -i encara menys el subtipus agreujat- perquè no estava en vigor en el moment en què van passar els fets, i tampoc pot atribuir el delicte antic. Sosté que l'objectiu dels encausats era "desbordar l'ordre constitucional i assolir un nou ordre territorial i polític", cosa que va més enllà del simple "comportament de la transgressió de les regles ordinàries de la convivència en grup" que preveu el delicte de desordres públics. A més, castiga els inductors i alteradors que directament incitin a alterar la pau pública amb actes de violència, "cosa que no és predicable als processats, que van desplegar i impulsar una desobediència civil i uns insurrecció institucional orientada a alterar l'ordre constitucional, sense cap crida a la violència".

Dotze anys de presó

Pel que fa a la malversació, Llarena no veu aplicables els canvis i manté el Codi Penal antic. Considera que la reforma del delicte no afecta els fets investigats en el cas de l'expresident i els dos exconsellers a l'exili. Per tant, podrien afrontar igualment fins a 12 anys de presó i 30 d'inhabilitació. Els canvis que el PSOE i ERC van pactar passaven per introduir l'ànim de lucre com un requisit per als casos més greus i els republicans entenien que això ja no era aplicable als fets de l'1-O. Consideraven que, com a molt, se'ls podia aplicar el nou article 433, que pena amb entre 1 i 4 anys de presó i entre 2 i 6 d'inhabilitació aquells que donin al patrimoni públic una "aplicació pública diferent d'aquella a la qual estigués destinat". Llarena ho rebutja així: "No es tracta d'un supòsit en què es produís un transvasament pressupostari entre finalitats públiques legítimament administrades, sinó de l'aplicació dels fons públics a sufragar la seva decisió personal de contravenir l'ordenament jurídic i cometre un delicte, per més que el subjecte actiu tingui una activitat professional pública".

També descarta que se'ls pugui aplicar el 432bis, que és un subtipus atenuat on s'especifica que no es té l'ànim d'apropiar-se el patrimoni públic. Com que aquest article disposa que si l'implicat no retorna els fons en un termini de deu dies posteriors a la incoació d'un procés judicial se li podrien aplicar les penes més altes, Llarena anota que només es podria aplicar aquest article si els acusats haguessin disposat "temporalment" dels recursos públics "amb intenció de retornar-los posteriorment". "Per tant, amb una simple voluntat d'un ús temporal que aquí no sembla percebre's", afegeix. Així, el magistrat instructor considera que la malversació greu continua sent aplicable si es recuperen les interpretacions sobre la "sostracció", l'"apropiació" i "l'ànim de lucre", i acaba concloent que no hi ha diferències.

"La jurisprudència sosté, des de fa més de mig segle, que el propòsit d'enriquiment no és l'únic possible per a la realització del tipus dels delictes d'apropiació. En particular, el delicte de malversació és clar que no pot ser d'altra manera, atès que el tipus penal no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó, en tot cas, la disminució il·lícita dels cabals públics". "En els dos supòsits [amb i sense ànim de lucre], es disposa dels béns públics com a propis i s'aparten del seu destí per a l'obtenció d'un benefici particular", afegeix. Per tant, com que el nou Codi Penal no suposa una situació més favorable per als afectats, manté la legislació antiga.

Crítiques al govern espanyol

Llarena no s'està de criticar la reforma del Codi Penal i qüestiona que, tal com va justificar el govern de Pedro Sánchez, eliminar la sedició hagi servit per harmonitzar la legalitat espanyola amb la de la majoria de països europeus i ajustar la proporcionalitat de les penes. El jutge diu que, al marge de la denominació del delicte, el caràcter delictiu dels fets del 2017 és inqüestionable en tots els països del nostre entorn, com també la rellevància de les penes associades. "La nostra previsió legislativa era, fins avui, plenament homologable a la dels països del nostre entorn per afrontar comportaments com l'enjudiciat, sense que es pugui argumentar que hi ha una discordança punitiva entre Espanya i altres països esgrimint la manca de col·laboració d'algun país al lliurament dels fugats encausats", diu, recordant implícitament les successives derrotes judicials a Europa en els seus intents d'extradir els exiliats.