Gerard Piqué i Joan Laporta es van reunir fa uns mesos al Camp Nou. Va ser un dia amarg per als dos. Com amarga va ser la conversa entre el central i Xavi Hernández, a finals de curs. Després d'anar perdent protagonisme a l'equip titular, fa uns dies es va consumar el que feia temps que s'especulava: que el defensa deixava el Barça. Un comiat emotiu per al futbolista –a la gespa de l'estadi i amb una afició que el va ovacionar– que contrasta amb la fredor que es va viure i s'està vivint encara als despatxos. Les fotografies, els elogis i les bones paraules servien per maquillar una relació que s'havia deteriorat però que, des del punt de vista pragmàtic, ningú volia acabar amb els plats trencats públicament. D'això, del comiat del Piqué futbolista, ja en fa una setmana. Però encara queda feina per fer: enllestir la rescissió del contracte. I no és una tasca fàcil.

Poques hores després de penjar les botes definitivament, Gerard Piqué s'ha assegut davant del micròfon per explicar com ha sigut la setmana frenètica del seu comiat. "No m'esperava que seria així, el meu comiat. No hi donava importància, i t'adones com t'estima la gent. Odio els comiats i sempre he dit que ho volia fer d'un dia per l'altre", ha dit l'excentral blaugrana en una conversa amb Ibai Llanos.

Ja és una realitat: l’únic supervivent del millor Barça de la història és Sergio Busquets. Passen els partits i allà continua, inamovible gràcies a Xavi, mentre nota com les seves qualitats es van esvaint. De fons sona un tic-tac temible mentre els herois es desdibuixen. Fa anys que van començar a deformar-se perquè el pas del temps és inexorable, per més que et diguis Gerard Piqué i et pensis irreductible. Costa acceptar que t’ha arribat l’hora, que allò que et definia ja s’ha acabat i que hauràs de transformar-te en una nova versió de tu mateix. Com al final de Blade Runner, el futbolista s’apaga igual que el replicant, i pensa que tot el que ha viscut es perdrà com si fossin llàgrimes enmig de la pluja. “És el moment de morir”, pronunciava devastat el personatge interpretat per Rutger Hauer a l'adonar-se que l’eternitat era impossible. No calia lluitar més. 

Pèrdua de papers? O l'últim servei de Gerard Piqué? Un dubte que només el central blaugrana podrà resoldre en el futur. El futbolista, que s'acomiadava com a professional al Sadar, no va poder disputar ni un sol minut de l'Osasuna-Barça. El seu rol era un altre. A la mitja part, i després d'uns primers 45 minuts en què el Barça se sentia perjudicat per l'actuació arbitral, Piqué va saltar al camp i va decidir exercir de capità i fer pressió a l'àrbitre. Li va costar la vermella, esclar, però amb això ja hi comptava: volia aconseguir que a la segona part el col·legiat tingués, al seu criteri, un arbitratge equànime.

Quin cor, aquest Barça. L'equip de Xavi marxa de vacances amb el cap ben alt, després d'un triomf tan dolç que el seu regust durarà mesos (1-2). Amb cara de cansat, amb les cames plenes de cops i encara amb la cicatriu de la Champions ben visible, l'equip de Xavi va saber guanyar a Pamplona lluitant contra tots els elements, un triomf amb el cor, amb ràbia. Quan la pilota comenci a rodar al Mundial, podrà asseure's al sofà amb un bol de crispetes ple, tranquil. I darrere, Xavi haurà posat un marc a la fotografia de la Lliga. Qui ho hauria dit, quan el Madrid va derrotar el Barça fa unes setmanes, que seria l’equip blaugrana qui lideraria la Lliga quan arribés el moment de parar, ja que algú va tenir la incomprensible idea de fer un Mundial un novembre.

Gerard Piqué jugarà aquest dimarts el seu últim partit com a futbolista professional sabent que pot acomiadar-se del Barça deixant-lo líder després de l’ensopegada del Reial Madrid ahir a Vallecas contra el Rayo Vallecano d’Andoni Iraola (3-2). L’equip blanc va jugar un partit molt fluix i queda dos punts per sota de l’equip de Xavi Hernández, amb els dos equips encara amb un partit per disputar. El Barça aquest dimarts a Pamplona (21.30 h, Movistar LaLiga) i el Madrid dijous a casa contra el Cadis.

Carles Puyol, Cesc Fàbregas, Riqui Puig, Dani Alves, Sergio Ramos, Ivan Rakitic, Marc Bartra, Neymar Júnior, Sergi Roberto... Companys, excompanys, rivals i personalitats del món de l'esport han tingut un record o paraules amables per a Gerard Piqué, protagonista indiscutible de l'actualitat a causa del seu sorprenent anunci de retirada la tarda de dijous. Quatre dies després, el central del Barça –que dimarts jugarà el seu últim partit, ara sí, al Sadar– ja s'ha acomiadat entre llàgrimes del Camp Nou en un acte bonic i sincer, sense artificis. Però encara no ha llegit cap mostra pública d'afecte d'un dels seus coetanis més importants. No, Leo Messi encara no li ha dedicat cap missatge. L'última publicació de l'argentí a Instagram, on el segueixen 371 milions de persones, va ser divendres per anunciar un conegut videojoc. Business talks.

Quan Joan Laporta va pensar en tornar-se a presentar a unes eleccions del Barça, sempre va tenir clar que Mateu Alemany havia de ser el seu home fort en matèria de futbol. Era una època en què ja s'ensumaven dues coses: que la plantilla estava descompensada i que els salaris eren desproporcionats. Tot i això, no va ser fins que van aterrar formalment al club que van adonar-se de la magnitud de la tragèdia. "No sé si soc el perfil més indicat per muntar un nou Dream Team, però sí que puc fer la neteja que fa falta", li va dir Alemany a Laporta en una de les primeres converses que van tenir sobre el Barça. Un any i mig després, la feina de formigueta d'aquest executiu, cap de l'àrea de futbol del club, va camí de completar-se.

Amb un firmament de llanternes, el Camp Nou ha acomiadat Gerard Piqué. El capità culer s'ha posat per última vegada el braçalet de la senyera per acomiadar-se d'un estadi que s'ha rendit als seus peus. El temple culer ha clamat el seu nom al cel, l'ha coronat com la llegenda del futbol en la qual s'ha convertit. Piqué serà etern i serà perenne a la retina de culers i a la de tot el món de futbol. La seva figura, tan controvertida com essencial, queda lligada per sempre a uns colors que l'han vist créixer i convertir-se en un dels millors centrals de la història. El net d'Amador Bernabéu ha acabat a la gespa, amb els seus fills, xutant a porteria.

Victòria del Barça sense complicacions en un partit marcat pel comiat de Gerard Piqué. L'Almeria va ser un rival molt fluix per als de Xavi Hernández. A continuació, uns apunts en calent d'una nit especial a Arístides Maillol.

El temps passa molt de pressa. Aixeques el cap per mirar cap al futur i veus que el Camp Nou no acollirà cap més partit fins a l’últim dia de l’any. I mires cap al passat i veus que ja han passat quinze anys, aquells que han marcat la carrera de Gerard Piqué al Barça. El temps és cruel, si et fas gran. No amaga les arrugues i et posa davant d’un mirall; obliga a abaixar el cap fins i tot a algú que ha triomfat tant com Piqué, un home que semblava eternament jove i va acomiadar-se trencat, emocionat entre llàgrimes. S’ha fet gran, com tots. I li toca allunyar-se del seu estimat Barça, per poder tornar-hi un dia.

És difícil avaluar amb precisió quin percentatge de la nostra formació sentimental devem els futbolers a la cosa esfèrica. Des del primer ídol –ens fascinava Lineker, imagineu si van ser sòrdids els anys 80– hem establert cada cop relacions més complexes amb el món, amb les persones, amb el nostre equip i, per descomptat, amb els nostres ídols.

Que difícil és acomiadar-se. Gerard Piqué, que sempre ha volgut controlar el seu destí, va decidir fer servir les xarxes socials amb un emotiu vídeo que havia preparat amb la gent de la seva empresa, Kosmos, fa mesos. El central volia tenir el vídeo preparat per quan arribés el moment i, de fet, ja fa mesos havia compartit a les xarxes socials alguns dels vells vídeos digitalitzats on apareix ell vestit de blaugrana amb 4 anys. Vídeos que anava preparant per quan arribés el dia de dir que ho deixa. No ho va dir als seus companys un dia abans, en el sopar de germanor a Can Ferran. Sabia que avui en dia les notícies volen i es filtren. I Piqué, tal com havia fet quan va anunciar al món que festejava amb Shakira, volia ser ell qui s’encarregués de donar les notícies. El seu vídeo, de fet, s'ha convertit ja en un dels continguts en llengua catalana més vistos arreu del món de la història.

"Piqué ha sigut un exemple. No sé si he sigut just amb ell, però sí que he sigut sincer i honest", ha dit Xavi Hernández sobre l'anunci de retirada de Gerard Piqué. "Sé que he sigut sincer i honest sempre en el missatge i en el que creia amb el Gerard. Així l'hi he comunicat sempre. Ha sigut sempre un exemple, des que soc entrenador, per a l'equip, per als joves, per a l'staff... He sigut honest amb ell, sobretot des de l'estiu. Les circumstàncies han fet que ell hagi pres la decisió", ha dit el tècnic en la roda de premsa prèvia al matx contra l'Almeria. Gerard Piqué va explicar dijous, a través d'un vídeo a les xarxes socials, que aquest dissabte serà el seu últim partit al Camp Nou. D'aquesta manera, posarà fi a quinze temporades com a blaugrana, des que va incorporar-se al primer equip, el 2008.

“Soc un paio amb sort”, sempre ha defensat Gerard Piqué. Amb 35 anys, aquell nen que perseguia la pilota al pati de La Salle-Bonanova o a Sant Guim de Freixenet tot somiant triomfar al Barça ho ha aconseguit, guanyador com és. I ara ha decidit penjar les botes abans que els xiulets taquin un palmarès que impressiona, amb un Mundial i quatre Lligues de Campions, entre molts trofeus més. “De vegades no valoro prou tot el que he viscut o faig, perquè vius de pressa”, admetia a l’ARA Gerard Piqué en una d’aquelles entrevistes on deixava clar que era una persona diferent: hiperactiva, curiosa i amb una mentalitat guanyadora global que no sempre s’ha entès, a Barcelona. Envejat i admirat, Piqué sempre ha estat una ànima lliure. “Jo el que vull és ser feliç”, sol dir un home que ha estat feliç com a futbolista professional. I ha fet feliç molta gent, de passada.

Dijous al vespre, una persona molt propera a Piqué reflexionava: “Hi ha finals d’òpera i hi ha finals d’opereta, i aquest n’és un. Una cosa és que el Gerard hagi marxat com un senyor i una altra és que hagi marxat content”.

Gerard Piqué ha anunciat aquest dijous que deixa el futbol professional. El central del Barça s'acomiada després de 15 temporades al primer equip culer. Repassem aquí algunes de les imatges icòniques del seu pas pel Camp Nou i, també, per la selecció espanyola.