Arriba el minut 4.17, hora en què es va produir el primer terratrèmol, i milers de peluixos cauen al terreny de joc en record als milers de nens afectats pel sisme. S'atura el duel entre el Besiktas i l'Antalyaspor. L'estadi en peu, aplaudiments i moltes llàgrimes mentre sona Bir Başkadır Benim Memleketim [La meva ciutat natal], cançó patriòtica que tant pot sonar en un acte oficial com en una protesta als carrers. Tot passa al Vodafone Arena, estadi del Besiktas. Partit atípic i trist, amb un resultat pobre (0-0) i pocs pensaments dirigits al que passava a la gespa: era el primer partit de futbol després d'un terratrèmol en què han mort, segons el govern, més de 45.000 persones. Però abans que els jugadors sortissin al terreny de joc, amb les grades gairebé plenes, un crit a l'uníson: "Hükümet istifa" [govern dimissió].

El febrer del 2020 Abdul·lah Abu Salwa i la seva filla Salwa van protagonitzar un vídeo que es va fer viral arreu del món. El pare s’havia inventat una estratègia en un intent desesperat de protegir la petita -que aleshores tenia 5 anys- del trauma dels bombardejos constants de l’aviació russa a Idlib, regió rebel del nord de Síria: era un joc. “¿És una bomba, o un avió?”, li preguntava ell quan començava el bombardeig. “Una bomba. I quan esclati, riem”, responia ella. L’explosió retronava. I el riure de la petita se sentia més fort que les bombes. 

Dos nous terratrèmols de magnitud 6,4 i 5,8 han sacsejat aquest dilluns la província de Hatay, a Turquia, una de les zones més afectades pels sismes del 6 de febrer, que van deixar 41.156 morts a tot el país. Com a conseqüència dels sismes han mort 6 persones més i 294 han resultat ferides, 18 de les quals en estat crític, segons dades del ministeri de Sanitat recollides per l'agència Efe. El moviment més significatiu es va sentir a les 18.04 h de la tarda i va ser perceptible també des dels països del voltant. El segon va tenir lloc tres minuts després.

Gairebé dues setmanes després que el terratrèmol arrasés la vida de desenes de milers de turcs i sirians, la ferida continua oberta. I és que els postterratrèmols són encara pitjors que els terratrèmols, perquè si no arriba l'ajuda necessària, són l'avantsala d'una crisi humanitària. I en aquest cas tot apunta que serà de grans dimensions. Les víctimes trigaran anys a refer les seves vides.

El cos sense vida del futbolista ghanès Christian Atsu, que va jugar al Màlaga l'any 2016, ha estat trobat sota la runa d'un edifici de la ciutat turca d'Antioquia (en turc, Hatay), una de les més afectades pels forts terratrèmols que van colpejar Turquia i Síria el 6 de febrer. Així n'han informat els mitjans de comunicació turcs després de rebre la confirmació de Murat Uzunmehmet, el seu representant.

La gestió de l'ajuda als damnificats pel terratrèmol a Turquia i al nord de Síria segueix sent sagnant. Si a la banda turca –on per ara la xifra de 31.974 morts supera totes les estimacions– els habitants van denunciar que els equips de rescat no havien arribat a molts punts afectats, a la banda siriana –on de moment s'han comptabilitzat 5.700 morts– la crisi és encara més greu, especialment a les zones controlades per grups opositors al règim de Bashar al-Assad. Els damnificats del nord-oest sirià denuncien que la lentitud de les Nacions Unides per fer-hi entrar ajuda humanitària està provocant una tragèdia de magnituds molt superiors. Un grup de 35 ONGs han denunciat aquest dimarts que els equips de rescat només han pogut salvar vides en un 5% del nord-oest del país per falta de recursos. Les organitzacions fan una crida per prendre mesures immediates per poder garantir l'ajuda a la població d'acord amb l'abast del desastre.

En totes les vides hi ha dates inesborrables: el naixement d’un fill, la mort del pare o la mare, una tragèdia nacional com l’11 de Setembre. Una de les dates inesborrables per a mi és el 19 de setembre del 1985. Jo era aleshores un nen d’11 anys que vivia a Ciutat de Mèxic i anava en cotxe a l’escola. Eren uns minuts després de les 7 del matí. De sobte, la carretera va començar a gronxar-se. El cotxe anava d’una banda a l’altra. Era com si voléssim. Va durar gairebé tres minuts. A l’escola circulava el rumor que el centre de la ciutat havia quedat arrasat. Al meu pare li agradava arribar al despatx cap a les 7. Vaig passar el matí mort de por.

El devastador terratrèmol a Turquia i a Síria ha sacsejat també la posició de la política internacional davant el president sirià, Baixar al-Assad. Durant molt de temps Occident ha evitat tenir relació amb Al-Assad a conseqüència de la brutal guerra contra el poble sirià que ha lliurat per restaurar el seu poder: després d'11 anys de conflicte, s'han registrat almenys centenars de milers de morts i el desplaçament forçat de milions de persones. I ara la comunitat internacional es troba en un conflicte moral i diplomàtic: ¿com es pot gestionar l'ajuda humanitària perquè entri a l'assolada regió del nord de Síria malgrat l'aïllament que s'havia imposat a Al-Assad?

Quan saben que la xifra de morts ja supera els 21.000 entre Turquia i Síria, miren les seves tendes de campanya i s'adonen de la sort que van tenir. El camp de damnificats pel terratrèmol d'Osmaniye, ciutat situada al nord de la devastada província turca de Hatay, és ple d'aquells que van tenir temps de sortir corrents de casa seva abans que s'esfondrés l'edifici on vivien o, simplement, les bigues i els sostres dels quals van suportar la ferocitat dels terratrèmols. Aquests darrers edificis també hauran de desaparèixer, ja que alguns encara cauen. Per tant, tots els habitants del camp saben que mai més tornaran a casa seva. Costa, però s'han de sentir afortunats.

“Que com estic? Doncs estic fotut, rabiós i enfadat”, respon Abdulkafi Alhamdo, activista sirià de la regió d'Idlib, a aquesta periodista en una conversa per WhatsApp. Des de fa tres dies, les zones afectades del nord de Síria pels terratrèmols de dilluns no han rebut cap ajuda humanitària, assegura Alhamdo. “Estem devastats. Veiem com l'ajuda internacional i els equips de rescat arriben a les àrees controlades del règim del nord de Síria i al sud de Turquia, però ni un simple tros de pa ha arribat per calmar la nostra tragèdia”, es queixa l'activista sirià, que ha anat fins al pas fronterer de Bab al-Hawa per comprovar-ho.

El balanç de morts pel conjunt de terratrèmols que han afectat la zona fronterera entre Turquia i Síria ja puja a més de 7.200, i s'espera que continuarà augmentant en els pròxims dies. A mesura que passen les hores, a més, la possibilitat de rescatar més persones amb vida de sota la runa es redueix dràsticament, de manera que els equips d'emergència estan immersos en una cursa a contrarellotge per poder salvar el màxim de víctimes possible. Precisament, una de les coses que pot contribuir a elevar aquest dramàtic recompte és la dificultat que estan trobant molts equips de bombers d'arreu del món per arribar a la zona afectada, ja que els serveis locals no donen l'abast, sobretot a la part de Síria, especialment castigada després de més d'una dècada de guerra.

Enmig d'un clima de devastació, pols i runa, desenes de persones vestides amb la mateixa roba que fa dos dies s'enfilen a una muntanya de bigues i pedres. Ajudades per excavadores i una grua, improvisen un rescat que no sembla donar massa fruits. A deu metres, una noia de mitjana edat clava la mirada en deu cadàvers, estirats a terra. Dos dels cossos són els dels seus pares i ella ha vingut tan aviat com ha pogut de París, on viu. És aquí per enterrar-los. Fins que ha arribat aquí no sabia si els tornaria a veure mai més. Al mateix edifici, poques hores abans, treien un nen. I ara és el torn de la resta de veïns que habitaven el bloc de cinc pisos completament ensorrat, i que també busquen algun ésser estimat. "Aquí hi ha molta gent atrapada, molta, i no ve ningú del govern. Nosaltres fem el que podem, de manera voluntària, però no ve cap professional que ens ajudi", denuncia un veí.

El terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter que aquest dilluns va devastar la zona fronterera entre Turquia i Síria i que ha deixat milers de víctimes mortals ha tingut centenars de rèpliques en poc més de 24 hores des que es va desencadenar la tragèdia. ¿Era previsible aquesta activitat sísmica a la zona? ¿La magnitud de la sacsejada és comparable a la que té lloc en altres parts del món? ¿Es podria viure una situació com aquesta a Catalunya? En parlem amb Jordi Díaz, sismòleg de l'Institut Geociències de Barcelona (GEO3BCN) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Quatre dies després del primer terratrèmol que dilluns va sacsejar de manera atroç la zona fronterera entre Turquia i Síria, la xifra de morts no para d'augmentar, mentre continuen les tasques de desenrunament amb les esperances de trobar supervivents cada cop més minvades. De moment, a les 7 hores d'aquest dvendres, aquest és el resum de la tragèdia, segons les informacions que arriben des de la zona.

El règim contra l’oposició, l’oposició contra els kurds, els kurds contra l'Estat Islàmic, l'Estat Islàmic contra el règim… i ara un terratrèmol de conseqüències devastadores. A les diferents lluites intestines que en el marc de la guerra civil siriana han arrasat el nord del país durant més d’una dècada, ara s’hi afegeix la malastrugança en forma d’un sisme d’una intensitat descomunal. Plou sobre mullat en zones com la província d’Alep.

El gran sisme que ha tingut l'epicentre a 23 quilòmetres de la ciutat turca de Nurdagi, a la província de Gaziantep, he esfondrat uns 3.000 edificis i deixa unes esgarrifadores xifres de morts, més d'un miler, entre els dos països afectats.

Sota el soroll eixordador de sis excavadores, desenes de persones tenen la mirada perduda. Ha caigut la tarda, ja no hi ha sol, però han esperat un miracle tot el dia. Els veïns d'Adana, una de les ciutats turques castigades pels dos terratrèmols terrorífics que han deixat almenys més de 4.300 morts a Turquia i Síria, s'apleguen al voltant d'un edifici de 16 pisos que s'ha ensorrat completament. “No n'hem vist sortir ningú amb vida”, explica a l'ARA una dona d'avançada edat. Al costat d'altres coneguts i familiars, fa el cor fort i parla. No és el cas dels que l'acompanyen. Sota les runes hi tenen família, amics i coneguts que, possiblement, no tornaran a veure mai més. I tot i conservar alguna esperança de celebrar el renaixement d'algú que surti entre les bigues de l'edifici caigut, saben que el temps hi juga en contra. També saben que la seva ciutat ha estat la que menys víctimes tindrà perquè l'impacte, tot i ser horrorós, no ha estat tan brutal com en d'altres. A Hatay, Malatya, Gaziantep o Diyarbakir, per exemple, les escenes són encara més infernals. La xifra de cadàvers també es dispara.