Després d’un primer quadrimestre d’emocions fortes al sistema financer, ens hauríem de preguntar com pot ser que haguem tornat a col·locar-nos en una situació de dificultat i quines són les lliçons apreses derivades de les anteriors crisis. ¿Es podia haver evitat la crisi financera americana que es va iniciar amb la fallida del Silicon Valley Bank?

A l'obituari de Credit Suisse, la històrica entitat suïssa que va fer fallida a finals de març, hi tindrà un lloc destacat Ammar al-Khudairy, que abans de l'enfonsament era president del Banc Nacional Saudita, el principal accionista de Credit Suisse. Al-Khudairy va ser destituït de manera fulminant el 27 de març, assenyalat com a gran culpable de la caiguda de l'entitat helvètica després d'haver dit que l'entitat saudita no aportaria més capital al banc suís. Pel moment que ho va dir, en plena tempesta bancària als Estats Units pels problemes de Silicon Valley Bank, se'l considera el gran responsable que hi hagués un esclat de pànic al voltant del Credit Suisse, que el dia de les declaracions del banquer saudita va caure un 24% en borsa.

Semblava que Deutsche Bank, per fi, havia tornat a la tranquil·litat. L’entitat alemanya va assolir l’any passat els seus millors resultats en quinze anys –va obtenir 5.025 milions d’euros de beneficis nets–, i el curs anterior ja n’havia registrat 1.940 més. El seu conseller delegat, Christian Sewing, va celebrar que, després de molts anys de protagonitzar males notícies, les bones xifres “demostren” que el banc havia completat la “transformació amb èxit” i que ja era altra vegada equilibrat i rendible.  

Empreses i inversors han començat aquest dilluns amb l'ai al cor i amb la mirada posada en les borses europees i, especialment, en el sector bancari. Al tancament de la sessió d'aquest dilluns, les notícies són bones: el Deutsche Bank ha rebotat un 6,15%, després de la dura caiguda de divendres, quan tancava amb un 8% de descens després d'haver assolit un enfonsament de fins al 14%. En conseqüència, el conjunt de la banca europea també se'n surt prou bé: BNP, l'entitat francesa que més ha patit en els últims dies, també ha tancat en verd, amb una pujada del 2,62%. L'Íbex-35 espanyol, el CAC-40 francès i el DAX-30 alemany comencen la setmana amb pujades, com també ho ha fet el mercat britànic.

Quinze anys després de la caiguda de Lehman Brothers l'any 2008, el món mira amb incertesa i inquietud el col·lapse dels tres bancs nord-americans Silicon Valley Bank (SVB), Silvergate i Signature primer, i de Credit Suisse després. Els darrers dies els mercats han experimentat possiblement la pitjor inestabilitat financera des del 2008, almenys en termes de fallides bancàries, amb els bancs americans enfonsant-se a causa d'una mala gestió de les carteres de renda fixa, agreujada per la pujada de tipus d'interès i per la retirada de fons en grans quantitats per part d'empresaris dels sectors tecnològics.

El Deutsche Bank ha caigut aquest divendres un 8%, després de viure moments en què es deixava més del 14% del seu valor a les borses. Conseqüència directa: totes les borses europees cauen, i especialment els bancs. Els valors que més han caigut a l'Íbex-35 han estat Bankinter, BBVA, Sabadell i Unicaja, amb baixades del preu de l'acció d'entre el 4% i el 5%.

El 2016 vaig fundar una agència creativa amb seu a Nova York especialitzada en contingut de marca. Com que entre les agències creatives de l’època s’havien posat de moda noms que semblaven de bandes punks, per desgràcia vaig triar The Insurrection. Des de la setmana passada l’únic que ha envellit pitjor que el nom és l’elecció del banc: el Silicon Valley Bank, que ara s’ha convertit en l’exemple més espectacular de fallida bancària des de la crisi financera del 2008. (Vaig perdre breument l’accés als fons de la nostra empresa, però tot ha acabat bé; no eren gran cosa i me’ls ha cobert la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits.)

A Espanya no arribaran rèpliques del sisme bancari originat a Califòrnia la setmana passada. Així ho ha assegurat aquest dimecres Josep Oliu en una roda de premsa a Alacant, on l'entitat catalana celebrarà demà la seva junta general d'accionistes. El banquer ha estat contundent: "Categòricament, no ens afectarà". Oliu ha citat la situació de solvència i diversificació dels balanços de la banca espanyola. "No tenen res a veure ni amb el 2008 ni el 2012, no té cap sentit pensar que aquí hi pugui haver cap repercussió", ha dit, en referència a la caiguda del Silicon Valley Bank (SVB) i dues entitats més als Estats Units.

Els esdeveniments recents que han colpejat el sector financer han provocat un augment de la desconfiança en els bancs, un sector on cada inversor mira amb lupa qualsevol indici de dubte que pugui generar una entitat. L’índex de referència del sector bancari, l’EUROSTOXX Bank Index, ha experimentat una caiguda del 10% aquest mes, però, a priori, les ràtios bancàries no han canviat i continuen mostrant la mateixa solidesa que abans de la tempesta.

Les paraules, feliçment, van passar desapercebudes, tot i que van ser pronunciades en el pitjor moment. Les va dir dijous passat el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, i ho va fer en plena setmana de pànic bancari per les caigudes de tres bancs als Estats Units, els problemes d'un grapat més i després de fer-se públics els tremolors que han acabat amb Credit Suisse. L'exministre d'Economia espanyol en el govern del PP va posar paraules al contagi financer, l'única cosa, segons els experts, que no es pot fer en una crisi financera. "La caiguda de la confiança pot causar contagi a la Unió Europea".

L’efecte contagi és un dels principis més temuts dins del sistema bancari. Des de la fallida del Silicon Valley Bank el 10 de març s’està mesurant la pressió de tots els índexs borsaris, amb especial atenció als bancs. Deu dies després del terratrèmol bancari, l'Íbex-35 ha perdut un 4,86% del seu valor, mentre que les companyies catalanes que cotitzen al selectiu espanyol s'hi han deixat al voltant de 5.000 milions d’euros.

¿La gespa del veí sempre sembla més verda, o realment als Estats Units les crisis financeres es gestionen més ràpidament –i millor– que a Europa? En els darrers dies hem tingut una mostra empírica per poder avaluar la qüestió: el cap de setmana passat, els Estats Units van resoldre la crisi de tres entitats (Silicon Valley Bank, Signature i Silvergate) en el que va ser el daltabaix més gran des del 2008. Es va acordar intervenir els bancs, expulsar-ne els gestors, garantir la totalitat dels dipòsits i mantenir l'operativa de les entitats per reduir el màxim possible un contagi a altres entitats o, pitjor, un pànic financer.

Silicon Valley Bank Financial Group, l'empresa matriu del malaguanyat banc Silicon Valley Bank (SVB), s'ha declarat en fallida aquest divendres a un tribunal de Nova York per intentar una reestructuració de capital, sota supervisió judicial, dels negocis que han estat intervinguts, segons ha informat el diari The Wall Street Journal.

Les famílies hipotecades que feia mesos que estaven contenint la respiració a l'espera que se'ls actualitzés el crèdit, aquesta setmana s'han endut una grata sorpresa. La quota es posa al dia habitualment un cop l'any o cada sis mesos, i si aquest temut instant ha arribat els últims cinc dies, alguns afortunats han viscut un inesperat (per bé que mínim) abaratiment sobre el que havien previst.

Un grup d'institucions financeres nord-americanes està "en converses" per rescatar el First Republic Bank amb fins a 30.000 milions de dòlars i podria anunciar aquest mateix dijous la mesura, segons diversos mitjans especialitzats. JPMorgan i Bank of America, els dos bancs més grans dels EUA, dipositaran 5.000 milions de dòlars cadascun a First Republic, segons avança el New York Times. La mateixa quantitat posaria Citigroup, segons The Wall Street Journal.

Ens ha sorprès una altra vegada una crisi bancària en què els reguladors han hagut de córrer per aturar el contagi a altres entitats i empreses. La pregunta és si n’hem après prou, de les crisis financeres que hem patit, sobretot la crisi global que va començar amb les hipoteques subprime als EUA el 2007, que va culminar amb la fallida de Lehman Brothers el 2008 i que es va complicar molt amb la crisi del deute a Europa a partir del 2010. Després de la crisi del 2007/2008 es va reforçar la regulació prudencial dels bancs amb requisits més estrictes de capital i de liquiditat, així com amb exercicis d’estrès del seu balanç per veure si aguantarien un sotrac. Tot això ha servit perquè les pertorbacions que hi ha hagut després de la crisi financera global, com la del covid, no hagin afectat el sistema financer.

Banc Sabadell, BBVA, Bankinter, Santander i CaixaBank. No és un recull dels principals bancs espanyols, sinó el llistat dels valors que més han caigut aquest dimecres a primera hora a la borsa. La recaiguda, després de la de dilluns, va ser important, sense arribar als nivells del primer dia de la setmana: el Sabadell, el que més ha caigut, s'hi ha deixat un 10%, mentre CaixaBank ha superat el 6%. Els analistes assenyalen dues raons per a aquesta dinàmica: en primer lloc, l'expectativa que el Banc Central Europeu pugui replantejar-se aquest dijous la seva política de pujada de tipus després de l'enfonsament del Silicon Valley Bank (SVB), en un fet que perjudica els bancs; si els tipus pugen menys, la banca rep menys beneficis i els inversors en fugen.

Aquest dilluns, la banca espanyola era una de les més colpejades del món pel sotrac financer viscut als Estats Units amb la intervenció del californià Silicon Valley Bank (SVB). El Sabadell encapçalava les pèrdues de l'Íbex-35 amb una davallada de l'11,8%, el BBVA es deixava un 8,2%, el Santander perdia un 7,3% i CaixaBank veia caure el seu valor en un 6,2%. Per comparar-ho, el Commerzbank, la segona entitat d'Alemanya, queia un 12,7%, el Deutsche Bank –el primer banc germànic–, un 4,8%; a França, Societé Générale perdia un 6,2%, i al Regne Unit, HSBC queia un 4%.

D'entrada, el primer que cal dir és que la minicrisi bancària nord-americana sembla que està sota control. D'entrada. Dit això, com que venim d'una història recent turbulenta, totes les prevencions contra l'efecte contagi financer són poques. Per això el president dels EUA, Joe Biden, ha sortit aquest dilluns a primera hora del matí a tranquil·litzar els mercats: "El sistema financer és segur", ha assegurat. Es tractava de frenar en sec qualsevol especulació. També la Unió Europea i el Regne Unit s'han afanyat a llançar missatges de calma i a treure importància a la caiguda de les dues entitats nord-americanes: el Silicon Valley Bank (SVB) i el Signature Bank. Així i tot, les borses han castigat el conjunt de les entitats financeres, tant als EUA i Europa com als parquets asiàtics. És cert que no s'ha produït el temut pànic ni les hipotètiques i perilloses reaccions en cadena. Tanmateix, sí que hi ha hagut nervis. Esclar: ningú no vol tornar a escenaris com el de Lehman Brothers, encara massa viu en la memòria col·lectiva.

Han passat 15 anys de la crisi financera que va desencadenar en la Gran Recessió del 2008, però aquest dilluns als Estats Units s'han llevat recordant el desastre que es va originar amb la caiguda de Lehman Brothers. La preocupació durant el cap de setmana ha arribat al punt que aquest dilluns el president dels Estats Units, Joe Biden, ha comparegut davant els mitjans per intentar apaivagar la tempesta generada amb les fallides dels bancs tecnològics Silicon Valley Bank i Signature Bank. "Gràcies a les mesures que ha pres la meva administració, els americans poden tenir la confiança que el sistema financer és segur", ha dit, rotund, Biden. A la Unió Europea, els dirigents s'han afanyat a demanar calma i assegurar que no hi ha risc de contagi, extrem que a les borses sí es notava.