Després de la victòria a les eleccions del 12 de maig i d'encadenar els millors resultats dels socialistes en aquest últim cicle electoral a Catalunya, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha aterrat aquest divendres a Barcelona a les jornades del Cercle d’Economia per treure pit de la seva política de diàleg amb Catalunya. "Teníem raó", s'ha reafirmat, i ha volgut assumir davant l'auditori empresarial quatre compromisos de cara a la pròxima legislatura catalana, que vol que sigui presidida per Salvador Illa: ha promès una "millora" del finançament de Catalunya d'acord amb l'Estatut; "redoblar" la inversió en infraestructures; mantenir els pactes establerts amb la Generalitat presidida per Pere Aragonès, com la condonació del deute o el traspàs de Rodalies, així com "respectar" la llengua, la història i la cultura catalanes. Una picada d'ullet en tota regla a Esquerra –li ha agraït la tasca al capdavant de l'executiu català–, ara que el PSC necessita el seu suport per a la investidura.

Ho sap tothom, és una profecia. La tercera generació acaba amb el negoci familiar. El tòpic, àmpliament estès, ha obert aquest divendres l'última jornada de la Reunió del Cercle d'Economia. "Per superar el pas del temps, s'han de superar les transicions generacionals. En un negoci familiar típic, la segona generació continua i la tercera es carrega el negoci". La frase l'ha pronunciat algú poc sospitós de complir aquest mal presagi. El president de Puig i vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, Marc Puig, forma part de la tercera generació de la família i també és l'home de moda dins l'ecosistema empresarial, després de la sortida a borsa del gegant català dels perfums.

La xerrada de l'ex primer ministre italià Enrico Letta era una de les més esperades de la reunió del Cercle d'Economia d'enguany. Aquest divendres, Letta ha reivindicat davant una sala plena d'empresaris la necessitat "d'un mercat únic" a Europa per competir amb els Estats Units i evitar així la fuga de talent, capital i inversions cap a l'economia nord-americana.

Després d’una llarga dissertació, un prohom del Cercle d’Economia explicava així la importància de la institució: "I al final, això és l’únic que no té La Caixa". En efecte, la més gran de les empreses catalanes, l’ensenya de l’estrella, ha tingut dificultats històriques per col·locar els seus alfils a l’organització impulsada als 50 per Jaume Vicens Vives. I aquest tret distintiu no és anecdòtic: és font d’orgull per a la seva junta, i una veritable proesa tenint en compte la força de l’ensenya de l’estrella. 

Una cinta mètrica confirmaria que entre Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete hi ha menys de dos metres de separació. Un total de zero persones s'interposen entre ells, però mantenen postures peculiars que conviden a pensar que potser no s'han vist. Són les 14.00 hores, acaba de cloure's el lliurament del premi més important de la 39a edició de la Reunió del Cercle d'Economia i, com correspon als dirigents de les dues principals patronals catalanes, tots dos estan a la fila zero.

"Una de les sorpreses que ens emportem els economistes és que l'impacte econòmic de la IA és nul; fins ara, la intel·ligència artificial no ha augmentat la productivitat", sentenciava aquest dijous el catedràtic d'economia de la Universitat de Colúmbia (Estats Units) Xavier Sala-i-Martin durant la segona jornada de la Reunió del Cercle d'Economia. Però pot fer-ho. Segons el professor, la clau passa per l'empresariat, que ha de dissenyar empreses que tinguin la IA com a eix. "Així augmentaria la productivitat", ha assegurat.

En les darreres dècades la humanitat ha avançat com no havia avançat mai en el coneixement de malalties i en el desenvolupament de teràpies per curar-les. La investigació, però, encara té reptes al davant, com les patologies relacionades amb l'envelliment i les malalties minoritàries, entre moltes altres. Però, a més, les troballes que fa la comunitat científica després s'han de traslladar a la societat perquè tinguin un impacte transformador en la salut de les persones, un recorregut a vegades complicat que no sempre afavoreix a tothom. "Em preocupa molt el fet que estiguem vivint una explosió de coneixements en salut mentre la bretxa d'inequitat augmenta", ha advertit aquest dijous Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), durant la segona jornada de la Reunió del Cercle d'Economia.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat aquest dijous el compliment de les noves regles fiscals europees, que tornen a limitar els nivells de deute i dèficit de les administracions públiques, però sense que afectin les inversions –com ja va passar durant la crisi financera del 2008– i, per tant, sense que la productivitat de l'economia se'n ressenti. Segons Cuerpo, l'acord fiscal al qual van arribar els països de la Unió Europea permet "mirar endavant" i ha de ser compatible amb polítiques que fomentin el creixement.

En el 2024, l'any amb més eleccions de la història i amb més conflictes armats oberts al món, la Reunió del Cercle d'Economia ha centrat la seva primera jornada en els reptes internacionals i especialment en les dues eleccions clau: les europees del juny i les dels Estats Units al novembre. Però, malgrat l'alerta recorrent per l'augment de l'extrema dreta que pronostiquen els comicis europeus, ha quedat clar de seguida que els més determinants per al món –i que representen un risc encara més gran– són els nord-americans.

Tot just deu dies després d'uns resultats electorals que capgiren l'escenari polític a Catalunya, la primera jornada de la 39a Reunió Anual del Cercle d'Economia demostra la voluntat de la societat civil i empresarial catalana d'apostar per la investidura de Salvador Illa. O, almenys, d'evitar, costi el que costi, una repetició electoral. "Un escenari de bloqueig que ens portés a una repetició electoral seria una mala notícia per a Catalunya", assegurava aquest dimecres el president del Cercle, Jaume Guardiola.

Les primeres autoritats del Govern s'apropen a la fila zero de l'acte del dia. Són les 16.00 hores, és la inauguració de la Reunió del Cercle d'Economia 2024 i el president de la Generalitat i dos dels seus consellers de més pes (Economia i Empresa) el flanquegen. Els focus i els flaixos haurien de ser per a ells, però just en aquest moment una onada molt més nombrosa fa acte de presència: és la gent del PSC, amb el recentment guanyador de les eleccions, Salvador Illa; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; l'expresident José Montilla, i alfils com Laia Bonet o Pere Navarro. També hi ha el president d'Aena, Maurici Lucena. La petita multitud genera un instant de confusió, amb gesticulació del personal de seguretat i cares pàl·lides en els de protocol, i deixa una conclusió: les files socialistes, com si la sala principal del Palau de Congressos de Catalunya fos una rèplica augmentada de les urnes del passat 12 de maig, són molt més nombroses i no amaguen una certa eufòria. Derroten Esquerra per KO.

L'entrada de la patronal catalana de pimes, Pimec, al Consell Econòmic i Social (CES) de l'Estat, organisme on hi ha les patronals i sindicats més representatius, no ha agradat a tothom. El consell de ministres va aprovar ahir un canvi normatiu que permet l'entrada de Pimec a l'organisme, i les patronals madrilenyes CEOE, Cepyme i l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), així com la catalana Foment del Treball, han manifestat el seu malestar amb la decisió del govern espanyol, al·legant que "dinamita" el diàleg social.

Les dues responsables d'Economia dels governs català i espanyol, Natàlia Mas i Nadia Calviño, han defensat aquest dijous les seves respectives gestions al Cercle d'Economia, on han rebatut la nota publicada set dies abans de les eleccions municipals per l'entitat empresarial, en la qual expressava "preocupació" pel que considera un estancament econòmic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

L’onada blava, l’eufòria conservadora, el gir de la història, tot es congria en aquest gallec madur, seriós, que puja a l’escenari. Alberto Núñez Feijóo, l’home del moment, irromp en el tercer i últim dia a la 38a reunió del Cercle d’Economia. La inesperada absència de Pedro Sánchez dona encara més aura al gran aspirant a arribar a la Moncloa el 23 de juliol.

Mascaretes i medicaments exhaurits a les farmàcies, la tarifa de la llum a màxims i més de sis mesos entre la compra i l'entrega del cotxe. Tres elements d'impacte quotidià derivats de la pandèmia i la guerra a Ucraïna que han aflorat el que és ja un gran objectiu a escala comunitària: l'autonomia estratègica. I el camí passa inexcusablement per la política industrial.

Després de guanyar les eleccions municipals a Espanya, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aterrat aquest dimecres a Barcelona amb aires de possible presidenciable: ha arribat a les jornades del Cercle d'Economia a l'Hotel Vela acompanyat de la plana major dels populars catalans i amb la idea de seduir l'empresariat català de cara a la cita a les urnes del 23 de juliol. "El PP no ha de ser una minoria influent o testimonial a Catalunya, sinó un partit de govern", ha proclamat, mostrant-se disposat a moure's per "recuperar la confiança" de la societat catalana i ser un "partit útil" per als seus interessos. "No pararé fins a aconseguir-ho", ha advertit.

Europa va prou bé, o com a mínim va millor que la resta del món. Així es desprèn de les dues ponències sobre la situació econòmica global de la jornada de dimarts al Cercle d'Economia, que han apuntat sobretot a una reducció imminent de la inflació que evitarà que l'economia europea entri en recessió, mentre que tant la Xina com els Estats Units desperten més dubtes entre els experts.

"Te busca Hacienda". Així, en castellà, s'adreça un membre de seguretat de la Casa del Rei a un col·lega que acaba d'entrar a la recepció de l'Hotel W. L'ocurrència és saludada amb rialles testosteròniques de dos dels seus companys i l'espectador arriba a la conclusió que els problemes fiscals que han pertorbat els últims anys la institució monàrquica no són els dels seus empleats. L'imponent edifici s'ha llevat avui blindat, amb abundantíssim personal de seguretat, ple de controls que dilluns no hi eren. El missatge és clar: avui, a la reunió del Cercle d'Economia, hi assistirà un monarca.

"Ens pensàvem que la IA generativa començaria per fer vehicles autònoms o processar grans excels, etcètera, i això ens preocupava poc; el que ha passat és que ha començat per coses que enteníem que eren pròpiament nostres, com la creativitat". La reflexió la feia aquest matí Aleix Valls, conseller delegat de LiquiD. Una de les evidències que la intel·ligència artificial (IA) és un gran tema per a l'empresariat és la seva presència a la Reunió del Cercle d'Economia d'enguany, que va arrencar dilluns. L'aparició d'IA generativa, com el ChatGPT, ha revolucionat el mercat. El debat es divideix entre els qui ho veuen com una oportunitat i els qui ho consideren una amenaça. Aquest ha estat el tema central d'una taula rodona en què també han participat el directiu d'Amazon Web Services, Carlos Escapa, i la directora de la Fundación ELLIS, Nuria Oliver.

Des de la sala Great Room de l’Hotel W es veu una panoràmica generosa de la platja de Barcelona. Centenars de persones prenien el sol aquesta tarda de dilluns. Algunes es banyaven. La immensa majoria semblaven turistes o, com a mínim, ciutadans estrangers poc habituats als vint-i-dos graus de la capital catalana.