El Tribunal Constitucional evita anticipar una decisió sobre l'amnistia a Carles Puigdemont i, mentre estudia el fons de la qüestió, es nega a aixecar l'ordre de detenció que impedeix a l'expresident de la Generalitat tornar en llibertat a Catalunya. El TC ha rebutjat aquest dimarts les mesures cautelars que tant Puigdemont com Toni Comín i Lluís Puig van sol·licitar en el marc dels recursos d'empara que van presentar contra la negativa del Suprem a aplicar-los la norma de l'oblit penal. El Constitucional considera que acollir la seva petició produiria un "menyscapte de l'interès general", donat que avui encara hi ha un "procés penal obert" sobre "delictes greus".

Fa 522 dies que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar la llei d'amnistia, després d'una negociació convulsa entre el PSOE i Junts i els intents del PP de torpedinar-la al Senat. Malgrat això, els líders de l'1-O segueixen sense haver-se'n beneficiat en la seva totalitat per les reticències del Suprem a aplicar-la al delicte de malversació. Ara bé, tant ells com la resta d'encausats pel Procés comencen a veure la llum al final del túnel: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, s'ha pronunciat aquesta setmana avalant el gran gruix de la norma. Hi fa retrets menors, com ara que el temps de dos mesos que es va donar per aplicar-la —i que molts tribunals igualment no han complert— és insuficient, però en defensa la finalitat de "reconciliació" política i social.

Satisfacció a la Moncloa amb el pronunciament de l'advocat general de la UE sobre l'amnistia. Pocs minuts després que s’hagi conegut el dictamen que avala gran part de la llei, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ho ha celebrat als passadissos del Congrés com una “victòria rotunda”, ja que l’informe, ha apuntat, “diu amb tota claredat” que la norma “és conforme al dret europeu”. En canvi, per al PP el pronunciament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) “adverteix de la vulneració de l’estat de dret”, segons la vicesecretària de Relacions Institucionals conservadora, Cuca Gamarra. Des de Junts, l’expresident Carles Puigdemont, que segueix pendent que se li apliqui l’amnistia, ha assegurat que el pronunciament deixa “en evidència” l’estratègia per “bloquejar l’aplicació de la llei”, i el secretari general, Jordi Turull, ha demanat al TC que en forci l'aplicació. Així mateix, a ERC, el president de la formació, Oriol Junqueras, també pendent de la plena aplicació de la norma, ha celebrat la decisió a l'espera del pronunciament definitiu del TJUE.

El Tribunal Constitucional ha fet un pas important aquesta setmana per acostar l'amnistia a Carles Puigdemont amb l'admissió a tràmit del seu recurs d'empara. Aquest primer aval ha arribat un mes més tard del previst com a conseqüència d'un moviment de la defensa de l'expresident català que va causar desconcert a l'òrgan: el líder de Junts va recusar tres magistrats conservadors sabent que no prosperarien i que únicament provocaven dilatar unes setmanes el recorregut del seu recurs. Ara els expedients dels líders de l'1-O que encara estan inhabilitats o encausats –Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig– ja estan en mans dels magistrats del TC, que han de redactar les ponències, però encara trigaran uns mesos a dictar sentència. "És realista pensar que els recursos es resoldran el primer trimestre del pròxim any", adverteixen fonts del tribunal.

A poc a poc s'acosta l'aval del Tribunal Constitucional a l'amnistia de Carles Puigdemont, però encara queden passos per fer. L'endemà que l'òrgan de garanties admetés a tràmit el seu recurs d'empara –és a dir, que el comença a estudiar–, aquest dimecres ha desestimat un recurs d'inconstitucionalitat presentat per les Corts d'Aragó contra la llei que feia referència a la malversació. El TC avala l'amnistia per aquest delicte, si bé no diu res sobre si és aplicable a les causes contra els líders del Procés. La decisió ha comptat amb el vot en contra dels quatre magistrats del sector conservador.

El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimarts la petició de Carles Puigdemont que se li aixequi de manera urgent l'ordre de detenció que pesa contra ell en territori espanyol. Tal com ja havia explicat l'ARA, el ple de l'òrgan de garanties ha admès a tràmit el recurs d'empara de l'expresident català, però s'ha oposat a les mesures cautelaríssimes que demanava: obligar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a permetre el retorn del líder de Junts sense ni tan sols escoltar el criteri de les diferents parts del procediment. El que fa ara el TC és obrir un expedient sobre aquesta qüestió i preguntarà als actors implicats si s'ha de retirar l'ordre de detenció abans de resoldre sobre el fons de l'assumpte, que és si la llei d'amnistia opera en la causa per malversació contra Puigdemont.

Gir d’última hora en l’àmbit judicial. Carles Puigdemont ha presentat aquest dilluns un escrit al Tribunal Constitucional (TC) en què demana que s'apartin tres magistrats conservadors de la resolució del seu recurs d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-lo. Segons expliquen fonts jurídiques a Efe, aquest moviment suposa que s'ajorni durant com a mínim un mes la decisió del TC. Tot apuntava que l'expresident rebria aquest dimarts una de freda i una de calenta: estava previst que el tribunal admetés a tràmit el recurs, però que, alhora, no li retirés l'ordre de detenció de forma immediata, segons confirmaven fonts consultades per l'ARA, i que impedís el retorn de l'expresident. Al final, però, caldrà esperar, almenys fins que es resolguin les recusacions.

Evita els focus, no té xarxes i gairebé ningú el coneixia. Tanmateix, ha estat un dels protagonistes de la setmana: Carlos Urraca, l'advocat de la Comissió Europea que va carregar, i fort, contra la llei d'amnistia a la vista a Luxemburg. No va dubtar a qualificar-la "d'autoamnistia" i, al final de l'al·legat, es va acomiadar assegurant que la mesura contravenia el dret comunitari.

Brussel·les havia evitat mullar-se sobre la llei d'amnistia i, com és habitual, feia com si sentís ploure cada vegada que se li preguntava per un assumpte tan delicat en la política d'un estat membre com aquest. I, de fet, aquest ha sigut el to a trets generals del lletrat espanyol de l'executiu comunitari Carlos Urraca en les primeres intervencions de les vistes a Luxemburg sobre la mesura, que s'han celebrat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tanmateix, la tensió a la sala gran del tribunal ha anat augmentant durant les vuit hores de vista fins que al final l'advocat de la Comissió Europea ha deixat anar tota la cavalleria i ha assegurat que "no és compatible amb els valors de la UE" que es "concedeixi una amnistia a canvi de suports per a un govern".

L’amnistia porta gresca. Mentre que Catalunya l’acull amb desconfiança –queden molts caps per lligar–, a Madrid aflora el ressentiment. Deixo de banda la cridòria de ritual de l’espanyolisme indignat, i em quedo amb la fira de les vanitats representada per Feijóo i l’inefable Felipe González.

La Moncloa, el president de la Generalitat i l'independentisme van coincidir a demanar al Tribunal Suprem que apliqués la llei d'amnistia d'una vegada als líders del Procés un cop el Tribunal Constitucional va confirmar-ne l'aval aquest dijous, però res més lluny de la realitat. L'alt tribunal espanyol ja va deixar marcat el seu camí i no canviarà: segons el Suprem, l'amnistia no és aplicable pel delicte de malversació i, per tant, no hi haurà cap canvi immediat per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'implicats en l'1-O pel delicte de malversació. "Sembla clar que no afecta", confirmen fonts del Suprem a l'ARA. A qui sí que es podrien esborrar els antecedents penals serà a Joaquim Forn, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, condemnats per sedició i/o desobediència i no per malversació. El Suprem s'hi va negar en un principi argumentant que volia esperar que el TC es pronunciés sobre una qüestió d'inconstitucionalitat que havia presentat per un altre cas i ara fonts consultades per l'ARA apunten que ho han de deliberar. "Veurem", no es mullen.

No per ser una decisió anunciada és menys important. La llei d'amnistia aprovada al Congrés el maig de l'any passat ha estat declarada constitucional pel TC i, per tant, ja no hi ha dubtes sobre la seva legalitat. En conseqüència, ara correspon als tribunals ordinaris, i específicament al Tribunal Suprem, aplicar-la en tota la seva extensió sent el màxim de fidels al text i a la voluntat del legislador.

Abans que es fes pública la sentència, Felipe González ja s'ha encarregat de qualificar-la de "porqueria", "corrupció política" i "barrabassada". I amb tota solemnitat ha anunciat que no votarà el PSOE si Pedro Sánchez és el candidat ni mentre estigui liderat per algú que hagi participat en l'amnistia. Aquest és l'últim episodi d'un distanciament que ja ve de lluny, que comença, de fet, a l'època de Zapatero. El seu drama és que tampoc pot arrimar-se al PP, el partit al qual avui sens dubte és més pròxim, sense perdre ja el poc crèdit que manté i trair la seva biografia.

Conceptualment, les amnisties es concedeixen per corregir els abusos de poder que ha comès l'estat. Això respon la pregunta que es feia Felipe González, que va ser el primer a reaccionar (amb agror, per variar) a la sentència del Constitucional favorable a la llei d'amnistia, en nom de tots els patriotes de la bona Espanya: “Com és possible demanar perdó a uns delinqüents?”, es demanava.

El dia que oficialment el Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d'amnistia, tant la Moncloa com Salvador Illa han exigit al Tribunal Suprem que l'apliqui a l'expresident Carles Puigdemont. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha sigut clar en una compareixença al Congrés dels Diputats. “L’amnistia no serà completa fins que no s’apliqui a tots els protagonistes del Procés, incloent-hi els seus líders. Aquesta va ser la voluntat del poder legislatiu”, ha dit en referència a l'excap de l'executiu, exiliat a Brussel·les des del 2017.

Poc més d'un any després de la seva aprovació al Congrés, el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d'amnistia al Procés. La moneda de canvi que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez amb els set vots de Junts ha rebut el vistiplau d'un organisme que la dreta s'ha encarregat els últims mesos de desacreditar al màxim, especialment al seu president, Cándido Conde-Pumpido, etiquetat gairebé com un comissari polític de la Moncloa al TC. L'aprovació de la sentència per 6 vots a 4, gràcies a la majoria progressista davant els magistrats conservadors, reforça aquest qüestionament. Sigui com sigui, el TC desestima pràcticament tot el recurs del PP contra l'amnistia.

Que l'amnistia al Procés no agrada a Felipe González no és una novetat. Ara bé, a poques hores perquè es fes pública la sentència del Tribunal Constitucional que avala la llei, l'expresident socialista ha elevat el to i ha carregat contra la ponència que signa la vicepresidenta de l'òrgan, la progressista Inmaculada Montalbán, i que n'avala la constitucionalitat: "La ponent que ha fet aquesta porqueria no sap de què va. Fins al minut abans, espero que siguin capaços de reaccionar", ha dit González en una entrevista a Onda Cero. "Com podem demanar perdó a uns delinqüents?", s'ha preguntat sobre la llei per esborrar la persecució judicial al Procés.

El Tribunal Constitucional ha engegat una setmana clau amb el debat sobre si l'amnistia encaixa o no a la Constitució. Aquest dilluns, després de tres hores de deliberació, una majoria de l'òrgan ha decidit oposar-se a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una qüestió prejudicial, que és una de les coses que plantejava el sector conservador, segons expliquen fonts de l'alt tribunal. D'aquesta manera, la majoria progressista del TC, tot i que no hi ha hagut votació, ha superat el primer bloc de debat sobre la norma després que hagin intervingut tots els membres de l'alt tribunal. La decisió de no acudir a Europa és rellevant, perquè si no s'hauria retardat tot el debat.

Més d'un any després que s'aprovés l'amnistia, l'oblit judicial ha arribat a la macrocausa de l'1-O que s'investigava al jutjat número 13 de Barcelona. L'Audiència de Barcelona ha amnistiat 35 ex alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont i empresaris processats pels preparatius del referèndum. Entre ells hi ha l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, investigat en la causa sobre la promoció del Procés a escala internacional, i que inicialment es va seguir al jutjat número 18 de Barcelona abans de passar també al número 13. L'Audiència revoca així la decisió de la jutgessa instructora, que volia enviar-los a judici per malversació, desobediència, prevaricació i falsedat documental tot i la llei. La Fiscalia, en canvi, s'havia mostrat favorable a l'amnistia.

La Comissió Europea censura que la llei d'amnistia "sembla constituir una autoamnistia" de Pedro Sánchez als socis que li garanteixen la governabilitat, però no creu que el Procés comprometés els interessos financers de la Unió Europea. "No existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE, en el que respecta als recursos propis de la Unió", conclou. És una de freda i una de calenta en les observacions no vinculants que Brussel·les va enviar el desembre passat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb relació a la qüestió prejudicial que va elevar el Tribunal de Comptes, segons el text que ha avançat El Español i al qual ha pogut accedir l'ARA.