La comissió d'investigació al Congrés sobre les clavegueres de l'Estat està aturada. Com a mínim pel que fa a les compareixences. Les últimes van ser al maig, poc abans que esclatessin els casos Leire Díez i Santos Cerdán, i tot i que n'hi ha diverses d'acordades, però pendents de realitzar, fa cinc mesos que a la comissió no hi declara ningú. Malgrat la rebaixa en l'activitat, aquest dimarts ha aprovat una nova pròrroga per seguir treballant més enllà del 24 d'octubre, quan hauria de finalitzar la seva activitat. Fins ara, a la comissió hi han declarat majoritàriament polítics i persones clau de l'època dels governs de Mariano Rajoy, però queda pendent que s'accepti la compareixença de perfils amb responsabilitats a partir del 2018, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa i quan es van produir la majoria de casos d'espionatge amb Pegasus.

L'any passat, la justícia espanyola va posar traves a la investigació judicial andorrana de l'operació Catalunya amb un arxivament de la comissió rogatòria. Es va fer per qüestions formals perquè suposadament no s'haurien explicat adequadament els motius de les imputacions, però en una resolució avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA es torna a activar la causa en què es pretén la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres de l'Interior i d'Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La jutgessa Stéphanie Garcia ha tornat a emetre les comissions rogatòries a Espanya, a l'autoritat judicial competent, per poder citar els responsables polítics i judicials de la branca andorrana d'aquest suposat entramat contra l'independentisme.

L'última vegada que Oriol Junqueras havia acudit a una sessió formal al Congrés va ser el 21 de maig del 2019, gairebé fa sis anys, quan en presó preventiva va poder acudir a l'hemicicle a prendre possessió com a diputat. Va durar poc, perquè es van repetir les eleccions espanyoles aquell any i ell ja havia sigut elegit eurodiputat. Aquest dilluns ha pogut expressar-se àmpliament a la cambra baixa durant la seva compareixença a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya, on ha volgut llançar un missatge al PSOE: "Tenen el deure polític i moral de presentar a la Fiscalia les conclusions de les evidències que aquí s’han aportat i de les mentides que s’han pronunciat. Estic convençut que [aquesta comissió] farà una gran feina davant la justícia".

L'expresident de la Generalitat Artur Mas explica en l'entrevista que l'ARA publica aquest diumenge que ja ha presentat la querella per l'operació Catalunya que va anunciar dilluns a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats. La querella té dues potes. La primera és tot el que fa referència a la publicació de notícies falses a través de l'anomenada "policia patriòtica", una maniobra orquestrada per l'excomissari José Manuel Villarejo per encàrrec de la cúpula del PP, segons proven els àudios facilitats pel mateix expolicia. I la segona fa referència a l'espionatge amb Pegasus del qual Mas va ser víctima entre 2015 i 2020, segons el laboratori canadenc especialitzat.

Polèmica compareixença de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro a la comissió de l'operació Catalunya del Congrés. Entre alguns intents de desviar l'atenció, ironies i un to fatxenda, ha negat categòricament que el seu departament participés en les maniobres de la policia patriòtica contra dirigents independentistes. Que sortissin informes policials inventats amb dades sobre comptes falsos a l'estranger no tenia res a veure amb Hisenda, ha deixat clar Montoro. Tanmateix, només d'arrencar ha assegurat que dirigents del Procés tenien diners en paradisos fiscals. "A Catalunya no es poden pagar els serveis públics, però hi ha polítics que no han de preocupar-se perquè tenen comptes abundants, de milions d'euros, al país veí. A Andorra", ha deixat caure. Només s'ha sabut que en va tenir l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

"Jo no vaig estar en l'operació Catalunya. La senyora Sánchez-Camacho, sí". Així de contundent ha estat l'exalcalde de Sabadell Manel Bustos, condemnat per corrupció i encara amb diversos judicis pendents pel cas Mercuri. Després d'una dècada de silenci mediàtic, Bustos ha concedit una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio en la qual ha negat qualsevol implicació en la guerra bruta contra l'independentisme i ha assenyalat directament l'exlíder del PP català Alícia Sánchez-Camacho. Tot plegat, després que ella i l'ex secretària general del PP i exministra María Dolores de Cospedal neguessin haver participat en la guerra bruta contra l'independentisme, malgrat els àudios que demostren que van parlar de pagaments a confidents del comissari José Manuel Villarejo. Des de la Moncloa, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha qualificat "d'hipocresia infinita" la declaració de Cospedal a la comissió d'investigació aquest dilluns, però no s'ha mullat sobre si la Fiscalia hauria d'actuar contra ella.

La compareixença d'aquest dilluns de l'ex número dos del PP i exministra de Defensa María Dolores de Cospedal i de l'expresidenta del PP de Catalunya Alícia Sánchez-Camacho a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya deixa un regust d'impotència pel desvergonyiment mostrat per les dues polítiques populars davant les proves que les incriminen. Es pot desconfiar, i molt, de les motivacions de José Manuel Villarejo, però difícilment es pot dubtar de la veracitat de les seves gravacions. I en elles queden en evidència tant l'una com l'altra.

"Vaig tenir la mala sort de tenir davant una jutgessa que era corrupta o inútil, Carmen Lamela, que ens va mantenir dos anys a la presó en el que és el rècord de presó preventiva a Espanya per causes econòmiques privades". Sense embuts, sense mossegar-se la llengua, l'expresident del Barça Sandro Rosell ha iniciat la seva compareixença a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Congrés carregant contra la jutge instructora, de qui ha dit que és "una poma podrida que cal treure del sistema". Lamela va ser qui el va portar dos anys a la presó, juntament amb el seu soci, Joan Besolí, a partir d'informes de l'excomissari José Manuel Villarejo, per un suposat cas de blanqueig de capital i organització criminal.

Set dies després d'haver comparegut a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya del Congrés i haver corroborat que hi va haver guerra bruta contra l'independentisme, Marcelino Martín Blas, excap d'afers interns de la Policia Nacional entre 2012 i 2015, hi ha intervingut per segon cop perquè els grups parlamentaris el poguessin interrogar un cop analitzada l'abundant documentació sobre l'afer que va aportar als grups parlamentaris –entre la qual gravacions i notes de l'excomissari José Manuel Villarejo–. Només començar aquesta segona intervenció, Martín Blas ha avançat que havia portat encara més arxius sobre afers que "l'afecten personalment". "Confesso que tinc un interès personal a demostrar que aquesta operació Catalunya o projecte Barna, com vulguin dir-li, i això d'Andorra ho fan el senyor Villarejo i els seus amics i em donen la culpa a mi. Ho tinc demostrat", ha afirmat. Ara bé, mentre que per al PP i Vox això posa en dubte les seves aportacions, els grups independentistes i de l'esquerra han donat la benvinguda al fet que en la seva defensa hagi confirmat que el Ministeri de l'Interior de Mariano Rajoy va orquestrar una sèrie de maniobres per atacar l'independentisme.

Si bé a principis d'any va sortir una onada d'informacions que esquitxaven el govern del PP en l'operació Catalunya, les primeres compareixences a la comissió d'investigació al Congrés que vol aclarir els fets no han servit per posar llum a la foscor. De fet, l'ex número dos del ministeri de l'Interior durant la primera etapa de Mariano Rajoy ha negat la major. "L'operació Catalunya mai va existir", ha assegurat aquest dimarts a la cambra baixa. Francisco Martínez està sent investigat a l'Audiència Nacional pel cas Kitchen i s'ha escudat en aquesta condició per no donar cap detall sobre la guerra bruta contra l'independentisme de la cúpula de la Policia Nacional sota la batuta de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. "Agraeixo la comprensió en l'exercici dels meus drets", ha agraït l'exsecretari d'estat de Seguretat i mà dreta de l'exministre.

Un dels agents penedits d’haver participat en l'operació Catalunya confirma pagaments amb fons reservats per actuar contra Banca Privada d’Andorra (BPA) per detectar-hi diners de la família Pujol i en la detenció del director de l’agència de detectius Método 3, Francisco Marco, entre altres accions. Segons publica La Vanguardia, el mateix Francisco Marco, que forma part de l’acusació contra l’excomissari José Manuel Villarejo en el cas que investiga el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, hauria aportat una declaració testifical de l’agent reconeixent aquests pagaments.

Josep Antoni Rodríguez (1962, Barcelona) és magistrat de la sala penal de l'Audiència Provincial de Barcelona. És un dels membres de la judicatura que han interposat una nova denúncia a la Fiscalia per la publicació de les fotografies del DNI de jutges que van signar un manifest pro consulta el 2014 a La Razón. Explica que hi ha converses de l'excomissari José Manuel Villarejo en què es parla de la filtració.

Ahir hi va haver una reunió a Barcelona entre el ministre Bolaños, el número tres del PSOE, Santos Cerdán, i Jordi Turull i Miriam Nogueras per part de Junts. No van arribar a l’acord final sobre el text de la llei d’amnistia. No és clar que hi arribin la setmana que ve, un cop hagin passat les eleccions gallegues, però tampoc és impossible. Fonts de Junts creuen que hi ha una part del PSOE disposada a un canvi en el text i una altra partidària de no tocar res més, i que és qüestió de veure quina acaba sent més influent. En tot cas, ara mateix continua la incertesa, perquè ja sabem que Junts acostuma a portar les negociacions fins al límit.

Es fa servir per parlar d’un atac bomba amb 100 morts o per referir-se a bandes com ETA o l’IRA, ara també per parlar de Tsunami Democràtic i de Carles Puigdemont. Però què és exactament el terrorisme? Com està definit al Codi Penal i quins són els límits per aplicar-ho. Avui en parlem amb l’advocat penalista, Marc Molins, i el catedràtic de Dret Processal, Jordi Nieva.

“Totes les eines que s’utilitzin per defensar l’Estat em semblen bé”. Aquesta setmana ho ha dit Isabel Díaz Ayuso, però en els últims anys s’han expressat en termes similars dirigents del PP, Ciutadans i Vox. També algun llenguallarg del PSOE o del PSC. D’aquesta manera, amb una exhibició de cinisme que converteix els veritables demòcrates en il·lusos, el nucli dur de la política espanyola justifica que el govern central, les forces de seguretat, els serveis d’intel·ligència, els jutges i els mitjans afins conspirin, de forma clandestina i possiblement il·legal, per perjudicar els seus adversaris –en aquest cas, independentistes catalans–. Alterar informacions, inventar-se delictes, punxar telèfons o directament espiar, amb l’ajuda d’infiltrats, són algunes de les fórmules que l’Estat (sense coneixement del poder legislatiu) podria haver utilitzat per “defensar-se” de ciutadans innocents, i això, en aquest singular estat de dret anomenat Espanya, es reivindica amb la mateixa desimboltura amb què als anys vuitanta molts justificaven la guerra bruta contra el terrorisme. Encara que qualsevol comparació en aquest terreny sigui absurda, com saben, millor que ningú, les víctimes d’ETA.

"No estic a favor d'inventar-se res ni de faltar a la veritat, però tot el que siguin eines per part de l'Estat per protegir-se em sembla bé", diu Isabel Díaz Ayuso a Catalunya Ràdio, preguntada per les rates que surten de les clavegueres de la policia patriòtica del president Rajoy i el ministre Fernández Díaz, membres del seu partit. O sigui que ha fet un “no soc racista, però cadascú a casa seva...”, o un “no soc masclista, però és que portaven minifaldilla...” de manual. No està a favor d’inventar-se res, però si cal fabricar proves contra adversaris polítics com si fos la Stasi, es fabriquen proves. Aleshores, què li sembla, ¿els GAL també eren “eines per part de l’Estat per protegir-se” o era terrorisme d’estat?

La democràcia a Espanya navega per aigües turbulentes. Durant anys se’ns havia volgut fer creure, com si fos profecia, que el sistema democràtic espanyol havia posat rumb al nord per equiparar-se amb les democràcies més consolidades i de més qualitat del continent europeu. Res més lluny de la veritat, com estem novament comprovant aquests darrers dies, arran de noves informacions sobre actuacions de l’Estat en relació amb el procés sobiranista català.

Des de fa més d’una dècada, la democràcia espanyola ha donat moltes mostres que no supera amb èxit la prova del cotó fluix. Si el freguem per damunt de les regles més elementals de l’estat de dret, sens dubte que sortirà emmascarat. El rosari d’escàndols que hem viscut és inacabable, però potser encara és més escandalós veure que queden impunes i justificats els abusos de poder que s’han comès per part dels aparells de l’Estat a l’hora de perseguir enemics i adversaris. Ens hem acostumat a l’escàndol per esgotament i ens hem acostumat a la impunitat davant la impotència que suposa veure com tot es tapa, es minimitza o es capgira. 

1. Operació Catalunya. L’expresident valencià Ximo Puig deia, a l’ARA, que l’operació Catalunya és “el més greu que ha passat en democràcia”. I Pedro Sánchez hi afegia: “Com no s’uneix Espanya és amb retallades, corrupció i la guerra bruta de Rajoy”. Ara veurem en què queda tot això. Els papers comencen a estar sobre la taula, resultat de diverses investigacions (i filtracions) periodístiques i no pas fruit d'actuacions ordenades dels poders de l’Estat. Documenten una verdadera guerra bruta, en temps de Rajoy i de l’inefable Fernández Díaz, l’home que considera que en nom de Déu tot li està permès.

Molt abans de l’1-O, el setembre de 2012, el govern de Mariano Rajoy va mobilitzar la cúpula del ministeri de l’Interior, al capdavant de la qual hi havia Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de fer naufragar com fos el procés independentista. L’anomenada policia patriòtica va actuar al marge de la llei amb l’afany d’arruïnar la reputació i destruir personalment polítics, empresaris i altres personalitats vinculades, realment o aparentment, a l’independentisme. Les revelacions sobre l’operació Catalunya s’han anat succeint en un degoteig que fa anys que dura. Aquests dies hem conegut noves informacions que apunten que Mariano Rajoy estava perfectament al cas de com evolucionava la guerra bruta.