El Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.

Finalment, Podem no ha rectificat i ha anunciat que votarà en contra del traspàs de competències sobre immigració a Catalunya pactat entre el PSOE i Junts. Així doncs, els liles votaran al costat de l'espanyolisme més ranci, el de PP i Vox, contra una mesura que augmentaria l'autogovern català i acostaria la gestió d'una qüestió tan delicada a les institucions que treballen més sobre el terreny. L'excusa de Podem és que al preàmbul de la norma s'afirma que la immigració és un fenomen que pot suposar "un risc per a la convivència i la cohesió social", una afirmació que consideren "racista".

El 48% dels catalans consideren que hi ha massa immigrants a Catalunya, mentre que només un 24% creuen que el volum és adequat, i un 4% creuen que en calen més. És el que es desprèn de l'enquesta que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre immigració i educació, que assenyala que el 60% creuen que les persones immigrants reben més o molt més del que aporten. Amb tot, la meitat admeten que les persones immigrants fan les feines que els catalans no volen fer, i que la immigració contribueix al desenvolupament econòmic de Catalunya.

Qualsevol nació minoritzada ha d’aspirar a les màximes competències per poder garantir el desenvolupament del seu projecte nacional. En aquest sentit, la governabilitat de la immigració és una qüestió central a l’hora de pensar un projecte nacional com el català. En qualsevol nació l’elecció d’una governabilitat de la immigració és un camp de batalla per exercir la sobirania del govern. Des d’aquesta perspectiva, l’acció de Junts per Catalunya de pactar amb el govern espanyol el traspàs de les competències de la gestió integral de la immigració, deixant de banda la crítica de no comptar amb el Govern (ERC) ni amb els altres partits (PSC-Units, En Comú Podem i la CUP) i més enllà de l’ambigüitat de l’acord i la possibilitat de poder ser efectuat, va ser un pas important per poder fer una política migratòria.

La Catalunya actual no s’explica sense la immigració, tant l’espanyola del segle XX com la internacional del XXI. Tant és així, que tres de cada quatre catalans són avui fruit de la immigració. En concret, dels 8 milions d'habitants a què contra tot pronòstic ja ha arribat el país, 2,8 milions (un 36%) han nascut fora de Catalunya, sumant tants els de l’estranger (21%) com els de la resta de l’Estat (15%). Però si es considera la generació anterior, hi ha 2,3 milions de catalans més que tenen com a mínim un progenitor nascut a fora, de manera que el percentatge de catalans amb orígens immediats en la immigració puja al 65,8%. I si hi afegim els que tenen algun avi o àvia de fora, arribem al 75%: tres de cada quatre.

La proposta dels alcaldes del Maresme de Junts d'expulsar els immigrants multireincidents no ha estat rebutjada per cap ajuntament de la comarca. La CUP ha presentat mocions a la majoria de pobles on té representació per denunciar "la vinculació" entre immigració i delinqüència i reprovar els batlles juntaires i no ha prosperat enlloc. A Calella, epicentre del conflicte per una allau de robatoris i on els alcaldes van fer la polèmica roda de premsa, la CUP fins i tot va rebaixar la moció genèrica per no quedar-se sola i ja no s'instava ni a reprovar l'alcalde. Ni així va tirar endavant.

Un 21,7% dels catalans estan "més aviat en desacord" amb el fenomen de la immigració, segons dades de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Parlem, doncs, d'un recel minoritari, però ¿d'on neix? ¿De quins materials està fet el mur, i què pot contribuir a desconstruir-lo? L’ARA ha demanat a vuit veus d'àmbits diversos que es capbussin en aquest món de percepcions, prejudicis i mirades creuades per tal d'ajudar a trobar-hi camins de sortida.

Prop d'un centenar de persones han perdut la vida a la Mediterrània des de l'inici del 2024, més del doble que el mateix període de l'any anterior, que va ser el més mortífer des del 2016, segons l'Organització Internacional per a les Migracions. El 31 de gener l'ONG SOS Humanity va rescatar 64 persones que viatjaven a bord d'una embarcació precària de fusta, però les autoritats italianes van assignar-li el vaixell humanitari al port de Marina di Carrara, a 1.200 quilòmetres de distància. Aquesta és la penúltima estratègia del govern ultradretà de Giorgia Meloni per desincentivar el treball de les organitzacions humanitàries que operen a la Mediterrània central. Una mesura, però, que no ha permès reduir les arribades dels migrants.

Quan l'octubre del 2022 el líder del Partit Conservador britànic, Rishi Sunak, va substituir Liz Truss al número 10 de Downing Street, per primer cop el Regne Unit va tenir al davant del govern un premier no blanc i de religió hindú.

L'any passat a Catalunya es van resoldre 123.000 delictes. Des d'un furt fins a un assassinat, passant per una estafa, una agressió sexual i un robatori. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra al qual ha tingut accés aquest diari, 55.419 d'aquests delictes els van cometre persones estrangeres i 68.555 autors van ser autòctons. Els immigrants cometen més delictes? L'any passat les persones amb nacionalitat espanyola en van cometre 13.136 més. El 2022, gairebé 16.000 més, i l'any 2021 pràcticament 17.500 més. Evidentment, per analitzar aquestes dades és important tenir en compte els percentatges. L'any passat el 42% de les persones denunciades van ser immigrants, mentre que el 58% van ser autòctons. La població estrangera a Catalunya representa el 16% de la població. Són el 16% i cometen el 42% dels delictes? Sí, és així, però aquestes dades tenen un context.

Fa molts anys que estudia i analitza la segregació residencial i urbana a Barcelona i Catalunya. Hi ha moltes diferències ara en relació amb fa 20 anys? 

Castelldefels i Badalona tenen un percentatge molt semblant de població estrangera. A la primera ciutat és del 21,5% i a la segona del 21,6%, segons dades de l’Idescat. Totes dues estan per sobre de la mitjana catalana (16,3%) i de la de l’àrea metropolitana (18,1%), però l’origen de la immigració és molt diferent: en el primer cas el 61,3% és europea i en el segon predomina en un 42,3% la procedent de l’Àsia. La percepció sobre la segregació urbana ètnica, present als dos municipis, varia. És a dir, la cosa, com sempre, va de rics i pobres. I va de segregació residencial, que de manera lenta, però continuada, va creixent també. 

El departament de Drets Socials ha admès aquest dijous que li costa trobar places per als menors migrants que arriben sols a Catalunya. El motiu és que hi ha hagut un repunt d'arribades en els últims mesos d'adolescents provinents de països subsaharians i del Marroc que arriben a terres catalanes, una gran part dels quals venen de les Canàries.

Si hi ha un factor que marca les probabilitats de ser pobre a Catalunya és el de l’origen. Haver nascut fora dels límits de la Unió Europea gairebé multiplica per tres el risc d’exclusió social, el terme amb què la sociologia defineix una vida marginal i amb privacions de necessitats bàsiques: el 52,7% dels estrangers no comunitaris són pobres, enfront del 20,7% dels nascuts a Espanya, segons l’informe dels indicadors socials Insocat, elaborat per la federació ECAS. I si al lloc de naixement se li afegeix el factor del gènere, la fotografia de la pobresa té nom de dona, de dona migrant.

L’Alejandro Ortiz fa segon de batxillerat i vol fer criminologia per demostrar-li a la seva mare que totes les seves preocupacions han valgut la pena: “Vull anar a la universitat perquè vull ajudar a tirar endavant la família i dir-li a la meva mare que ara ja pot descansar, que em toca a mi”. La Yasmaray Gallardo ve d’Hondures i li va costar acceptar que a l’arribar a Catalunya li havia canviat la vida, però ara ja no tornaria al seu país d’origen, li agrada fer batxillerat per superar-se cada dia i ser millor persona. 

"Vull estudiar cirurgia cardiovascular, sempre ho he tingut clar i no recordo haver volgut fer mai una altra cosa", explica amb esperança la Harnoor, una noia de 15 anys amb una brusa de flors, ulleres i cua alta que fa segon de batxillerat científic a l'institut Miquel Tarradell. "Per mi és estudiar medicina o res. Si no entro, tindria una crisi existencial", reconeix. La Harnoor va néixer a Catalunya, però va passar els primers vuit anys de la seva vida a l'Índia amb els seus tiets. Mentrestant, els pares treballaven a Barcelona per tirar la família endavant. Quan van tenir el segon fill van decidir establir-se al Raval i la Harnoor va començar 3r de primària en una escola del barri. "Sempre he pensat que tinc la mateixa capacitat de fer-ho que els altres", defensa, gairebé una dècada després d'haver arribat a Catalunya.

Gagandeep Singh Khalsa va arribar del Panjab a Olot el 2008, perquè tenia un familiar a la Garrotxa. De seguida li van explicar que allà la majoria parlava català i al cap de poc temps es va llançar a parlar-lo. Després va marxar a Badalona per exercir la seva feina de mediador intercultural, i avui viu a Alella i treballa de mediador a l'Ajuntament de Barcelona i de professor de llengua en una acadèmia. És autor d'un manual per aprendre català destinat a la comunitat panjabi, Els de cinc rius a Catalunya, i prepara un segon llibre per animar la comunitat sud-americana a adoptar el català. Difícilment hi ha millor ambaixador per la llengua que el Gagandeep. "El que m'ha passat amb aquesta llengua m'emociona cada dia", diu.

La Sàfia té 36 anys i en fa 24 que va venir del Pakistan. Amb 12 anys va arribar al Raval i no se n’ha mogut: aquí va estudiar a l’Institut Miquel Tarradell, aquí ha construït una família amb dos fills i aquí treballa, en un bar del carrer Joaquín Costa on ens veiem pràcticament cada dia. Sempre prova de respondre'm en català. "Però que bé que parles català!", li comenta un client habitual que ens ha sentit, sorprès, perquè ell cada dia li demana el cafè amb llet en castellà. "M’agradaria que em parlessin més el català", comenta ella. És la manera com l’ha començat a parlar: amb els clients i amb els fills.

El dilluns, el dimarts i el dijous, la Claudia cuida una dona de 92 anys que té un principi d'Alzheimer. “Intento que mengi bé, l'entretinc i li estalvio la perruqueria i el podòleg perquè jo també la pentino i li arreglo els peus”. Resumeix així la seva feina. El dilluns, el dimecres i el divendres neteja durant tres hores una casa. El dimarts fa el mateix en un altre domicili. El dimecres a la tarda treu a passejar un home que ha patit un ictus. El dissabte i el diumenge treballa dues hores al matí i dues més a la tarda cuidant una altra senyora i dona un cop de mà a una companya en una altra casa perquè ella sola no pot aixecar del llit “una dona que pesa molt”. I deu nits al mes treballa en una residència de gent gran.

Un de cada deu immigrants que viu a Catalunya treballa a la construcció, el doble que el percentatge dels que tenen ciutadania espanyola. Una persona nascuda fora de la península té tres vegades més possibilitats d’acabar de cambrer que no pas un jove nascut a Catalunya. Entre les que netegen la llar, les probabilitats es multipliquen per sis. Tres de cada quatre estrangers fa feines elementals, són operadors de maquinària o bé treballen en l’agricultura, la restauració i la construcció. Amb els d'aquí, la xifra baixa al 42%. Són dades extretes de diversos estudis de CCOO que posen en relleu la dificultat d’accedir a feines qualificades per part de la població immigrada.