El 87% de suport que l'autoritat electoral russa ha atorgat a Vladímir Putin en les seves cinquenes eleccions presidencials legitimen el mandatari per continuar en la seva senda de confrontació i repressió. Aquest dilluns, Putin ha estrenat la seva cinquena legislatura i, si no hi ha sorpreses o esdeveniments inesperats, manarà fins, almenys, el 2030, quan haurà completat tres dècades al poder. Tot i que els analistes coincideixen a descriure el president rus com un mandatari imprevisible, sembla clar que cal esperar una intensificació de la seva deriva autoritària i la seva pugna amb Occident.

La cinquena victòria electoral de Putin arriba unida a rumors cada dia més insistents sobre guerra nuclear. O sobre la Tercera Guerra Mundial, a propòsit de la qual els mitjans d'arreu del món especulen més o menys obertament. La victòria, per descomptat, és fraudulenta i obtinguda sota condicions que haurien de ser inacceptables per a la comunitat internacional. Però és acceptada, com tot el que ha fet Putin d'ençà que va accedir al poder l'any 2000, i aquesta acceptació legitima l'assassinat de Navalni i deixa les mans lliures a Putin per continuar la guerra d'Ucraïna de la manera que consideri convenient.

87 per cent dels vots. És el resultat que ha obtingut Vladimir Putin en unes eleccions que no acaben de ser eleccions, contra una oposició que és més aviat comparsa. 

Amb el rellotge marcant les vuit del vespre a Kaliningrad, tots els col·legis electorals a Rússia han quedat tancats. I immediatament després, els sondejos a peu d'urna ja pronosticaven una victòria aclaparadora per a Vladímir Putin, amb gairebé el 88% dels vots, una xifra que confirmen els resultats oficials. Amb un tots els vots escrutats, el president guanya amb un 87,28%, informa l'agència TASS. Les úniques incògnites d'aquestes eleccions eren els percentatges de participació i de suport a Vladímir Putin. I totes dues dades han acabat sent xifres de rècord. La participació oficial s'ha situat al 74,2%, mentre que als anteriors comicis va ser del 67,5%.

Yuri Felshtinsky (Moscou, 1956) ha investigat uns quants aspectes de la història russa. El darrer objecte d'estudi han estat les agències de seguretat: arrenca amb la Revolució del 1917 i arriba al putinisme: des de la Txeca de Feliks Dzierzynski fins a l'FSB de Vladímir Putin, passant pel KGB de tota la nomenclatura soviètica. Diu que, a la pràctica, han estat el veritable motor de la història del país. La feina, exhaustiva i amb accés a arxius personals d'agents, s'ha materialitzat al llibre From red terror to terrorist state (Gibson Square Books, 2023), que ha coescrit amb un acadèmic i exespia del KGB durant vint anys: Vladímir Popov. Aquest home viu ara al Canadà, tan lluny com sigui possible dels sicaris del Kremlin. L'edició original va aparèixer en rus el 2021. La conversa amb l'ARA té lloc a través de videoenllaç, entre Londres i Boston, on viu Felshtinsky.

Quan el rellotge marqui les dotze en punt d'aquest diumenge, haurà arribat l'hora del "Migdia contra Putin". És el nom amb què s'ha batejat l'acció de protesta més destacada contra les eleccions que aquest cap de setmana se celebren a la Rússia de Vladímir Putin. El líder del Kremlin s'ha organitzat uns altres comicis a mida per perpetuar-se en el poder, aquest cop fins al 2030. Quan siguin les dotze del migdia, la gent que ho vulgui i s'hi vegi amb cor es concentrarà davant els col·legis electorals, com a acte de protesta. No caldrà que facin gaire cosa més.

Segons El mestre i Margarida, la famosa novel·la de Mikhaïl Bulgàkov sobre la visita del dimoni al Moscou estalinista, “els manuscrits no cremen”. Aquesta famosa frase es va convertir en una síntesi de la suposada capacitat de l’art per triomfar sobre la repressió. Avui, la fórmula de Bulgàkov torna a ser posada a prova a Rússia, on una nova adaptació cinematogràfica del llibre ha provocat un escàndol.

Unes eleccions, encara més si són presidencials, sovint generen incertesa i inquietud. I més si les urnes ocupen una sisena part del planeta com és el cas rus. Però no, el resultat de les eleccions d’aquest cap de setmana a Rússia –tres dies amb les urnes obertes-- tenen poc d’incertes. Se sap que guanyarà Vladímir Putin per més del 70% dels vots. Qui sap si pot arribar al 75%. El recompte final podria ser inquietant –podria-- si el 30% o el 25% restant dels vots se’ls emportés una força opositora antiputinista ben organitzada, però no és aquest l’escenari. Els vots diguem-ne no putinistes els tenen assegurats el Partit Comunista, els ultres del Partit Liberal Democràtic –ni liberal ni democràtic- i uns quants se’ls endurà Gent Nova, un partit que es diu centrista.

Carmen Claudín, historiadora i especialista en espai postsoviètic del Cidob, és una de les veus de referència per entendre la Rússia d'avui. Analitzem amb ella els aspectes clau de les eleccions presidencials en què Vladímir Putin renovarà el seu mandat fins al 2030.

Fa 24 anys que el destí de Rússia està en mans de Vladímir Putin. I després de les eleccions que arrenquen aquest divendres encara ho estarà (almenys) sis anys més. El resultat electoral està totalment decidit i no hi haurà sorpreses, després que el Kremlin hagi eliminat qualsevol opositor real de les paperetes. Però són les primeres eleccions que se celebren en plena guerra oberta a Ucraïna –"operació militar especial", segons el Kremlin–, un conflicte que està costant moltes vides russes i que ha portat el país a l'aïllacionisme i a un enfrontament amb occident que recorda el de la Guerra Freda.

El president rus, Vladímir Putin, ha llançat aquest dimecres un nou advertiment a Occident i ha assegurat que ell està "preparat" per a una guerra nuclear. A només dos dies de les eleccions que han de donar-li sis anys més al poder, i amb la guerra encallada a Ucraïna, Putin ha volgut presentar-se davant dels seus ciutadans com un líder fort que està "llest" per a quan "Occident decideixi" desfermar una guerra nuclear. "Estan desenvolupant tots els seus components. Nosaltres també. Però això no significa que, des del meu punt de vista, estiguin preparats per desencadenar demà una guerra nuclear. Però si volen fer-ho, què farem? Estem llestos", ha dit. Durant el seu discurs del febrer passat a la Duma, Putin ja va advertir l'OTAN del perill d'una guerra nuclear.

A només dos dies de les eleccions presidencials a Rússia, Leonid Volkov, mà dreta de l'opositor rus Alexei Navalni, mort a la presó fa un mes, ha patit un brutal atac a la porta de casa seva a Vilnius, on viu exiliat. Els atacants l'han apallissat i li han trencat un braç. "Li han trencat la finestra del cotxe, li han llançat gas lacrimogen als ulls i després l'han atacat amb un martell", ha explicat Kira Iarmish, portaveu de Navalni. L'atac es va produir dimarts i ha transcendit un dia després. El departament d'Interior de Lituània ho ha confirmat i s'estan investigant els fets.