Putin arrasa en unes noves eleccions sense oposició

L'autoritat electoral li atorga més d'un 87% dels vots i el president s'assegura almenys sis anys més al poder

6 min
El president rus, Vladímir Putin, després de conèixer els resultats de les eleccions.

BarcelonaAmb el rellotge marcant les vuit del vespre a Kaliningrad, tots els col·legis electorals a Rússia han quedat tancats. I immediatament després, els sondejos a peu d'urna ja pronosticaven una victòria aclaparadora per a Vladímir Putin, amb gairebé el 88% dels vots, una xifra que confirmen els resultats oficials. Amb un tots els vots escrutats, el president guanya amb un 87,28%, informa l'agència TASS. Les úniques incògnites d'aquestes eleccions eren els percentatges de participació i de suport a Vladímir Putin. I totes dues dades han acabat sent xifres de rècord. La participació oficial s'ha situat al 74,2%, mentre que als anteriors comicis va ser del 67,5%.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Diverses informacions prèvies a mitjans independents ja apuntaven a un resultat històric, que servís per reforçar la idea que les eleccions han sigut una mena de plebiscit sobre el suport a la guerra a Ucraïna. El Kremlin, i Putin mateix, defensen que hi ha unitat entre els russos a favor de la invasió i, per això, preveien "una manifestació de patriotisme" a les eleccions. Preguntat sobre un potencial conflicte directe amb l'OTAN, Putin ha dit en el seu discurs de victòria que "en el món modern tot és possible... i tothom entén que seria un pas cap a una tercera guerra mundial: no crec que ningú hi estigui interessat".

Segons documents oficials filtrats, citats per mitjans com NPR, el Kremlin suposadament havia encarregat als governadors regionals que s'asseguressin d'aconseguir almenys un 75% de participació i un 80% de suport per al president. Els resultats oficials superen, de llarg, els percentatges de suport que va rebre Putin a les anteriors eleccions. L'any que en va rebre més va ser el 2018, amb un 76,6% dels vots.

En un discurs després de fer-se públics els resultats parcials, Putin ha assegurat que la seva victòria permetrà que "la societat russa es consolidi i sigui més forta". També ha dit que els resultats demostren la "confiança" dels russos amb ell, així com "el dret de Rússia de triar el seu camí".

Sense oposició

Sobre el paper, Putin s'enfrontava a tres candidats més: Nikolai Kharitonov, del Partit Comunista; Leonid Slutsky, de l'ultra Partit Liberal Democràtic, i Vladislav Davankov, de Gent Nova, un partit que es descriu com a centrista. Però tots tres eren només candidats comparsa que no suposen cap oposició real a Putin, que ha esborrat del mapa els seus adversaris, que són morts, empresonats o a l'exili. A l'inici de la cursa electoral hi havia dos potencials opositors independents i contraris a la guerra a Ucraïna, Iekaterina Duntsova i Borís Nadejdin, que van ser vetats per l'autoritat electoral, oficialment per problemes amb els avals aportats.

El Kremlin defensa que es tracta d'un procés democràtic amb totes les garanties, tot i que des d'Occident no hi ha la mateixa opinió. Aquest diumenge, el govern alemany parlava de "pseudoeleccions", i la Casa Blanca també ha criticat la manca de "llibertat" a Rússia, "tenint en compte com Putin ha empresonat oponents polítics i ha impedit que d'altres es presentin contra ell".

Segons la cap de la Comissió Electoral, Ella Pamfilova, les eleccions han estat monitorades per 1.115 observadors internacionals i experts procedents de 129 països. Tot i això, alguns experts alerten que aquests seran els comicis menys transparents de la història recent al país. "Són les eleccions més tancades, més secretes de la història de Rússia", afirmava a Reuters Stanislav Andreichuk, copresident de Golos (Veu en rus), una organització independent de defensa del dret dels votants a Rússia. Segons molts experts, el fet que la votació s'hagi allargat tres dies i que s'hagi introduït també el vot electrònic encara fa que aquests comicis siguin més opacs i fàcilment manipulables.

En aquestes eleccions també s'han instal·lat col·legis electorals a territoris ucraïnesos ocupats. Segons les dades oficials, més de 4,5 milions de persones estaven cridades a votar a les províncies annexionades el setembre del 2022 (Lugansk, Donetsk, Kherson, Zaporíjia) i la participació ha superat el 80%. També s'han col·locat urnes a la península de Crimea, que aquest dilluns farà deu anys que va ser annexionada il·legalment per Rússia.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha criticat la "simulació" d'eleccions a Rússia i ha assegurat que no tenen cap legitimitat. Alhora, ha descrit Putin com un "dictador" que està "malalt pel poder" i que "ho està fent tot per governar per sempre".

Acció de protesta

Amb les manifestacions contràries al règim de Putin fortament reprimides al país, sobretot des de l'inici de la guerra a Ucraïna, l'oposició s'ha empescat una acció de protesta, aparentment sense risc per als participants, l'anomenat Migdia contra Putin, que demanava acudir en massa als col·legis electorals a les dotze del migdia d'aquest diumenge. L'acció, que va defensar l'opositor Aleksei Navalni abans de morir en condicions sospitoses a la presó on complia condemna, ha estat seguida tant a dins com a fora de Rússia.

Cua a un col·legi electoral de Moscou aquest diumenge al migdia.

Mitjans de comunicació i ciutadans a través de les xarxes socials han difós desenes de fotos i vídeos de llargues cues als col·legis electorals de diferents ciutats russes, incloses Moscou i Sant Petersburg. També s'han distribuït vídeos de desenes de persones fent cua a les ambaixades russes de ciutats estrangeres, com Astanà, la capital del Kazakhstan, i Erevan, la capital d'Armènia, dos països que acullen una gran quantitat de russos. I a capitals europees, com Berlín, on han participat la vídua de Navalni, Iúlia Navàlnaia, i l'opositor exiliat Mikhaïl Khodorkovski.

Segons l'organització OVD-Info, almenys 80 persones han estat detingudes a una vintena de ciutats, en un intent de les autoritats d'aturar la protesta. "Ens hem de demostrar a nosaltres mateixos, a tota Rússia i al món sencer que Putin no és Rússia, que Putin ha pres el poder a Rússia", ha afirmat Ruslan Shaveddinov, de la Fundació Anticorrupció de Navalni. "La nostra victòria és que nosaltres, el poble, hem vençut la por, la solitud; molta gent ha vist que no estan sols", ha afegit, segons publica Reuters. Segons Leonid Volkov, també aliat de Navalni, centenars de milers de persones s'han afegit a l'acció a Rússia. Putin també s'hi ha referit, però ha assegurat que "no ha tingut cap efecte".

Intercanvi de presos amb Navalni

Alguns seguidors de Navalni també han col·locat flors, missatges i paperetes electorals a la seva tomba. Un vídeo difós pel mitjà rus independent Novaya Gazeta mostra diverses persones aplegades a la tomba de l'opositor i algunes paperetes amb el nom de Navalni.

En la seva compareixença, Putin ha fet referència també a la mort de l'opositor –ha pronunciat el seu nom per primer cop en anys i ha dit que "sempre és trist" quan mor algú– i ha assegurat que dies abans de la seva mort, va ser informat de la proposta d'incloure Navalni en un intercanvi "amb persones que són a presons a països occidentals", i que ell hi va donar suport, amb la condició que mai més tornés a Rússia. "Em podeu creure o no, però la persona que estava parlant amb mi no havia acabat la seva frase que ja li vaig dir que hi estava d'acord. Però, malauradament, va passar el que va passar", ha dit.

Fins quan pot governar Putin?

Putin, un exagent del KGB, va prendre el poder de Rússia el 31 de desembre del 1999, després de la dimissió sobtada de Borís Ieltsin, i des de llavors no l'ha deixat. Aquesta és la cinquena vegada que es presenta a unes eleccions presidencials, després de les que van tenir lloc els anys 2000, 2004, 2012 i 2018. En les del 2008 es va presentar com a primer ministre amb el president titella Dmitri Medvédev, perquè la Constitució no li permetia més de dos mandats seguits. Però el 2012, una modificació de la llei electoral ja li va permetre tornar-se a presentar a la presidència i va allargar de quatre a sis anys les legislatures, uns canvis que es van segellar en la reforma constitucional del 2020.

Si completa la pròxima legislatura, de sis anys, Putin es convertirà en el líder rus amb més anys al poder des de l'emperadriu Caterina la Gran, més que el mateix Ióssif Stalin, que va manar amb mà de ferro a la Unió Soviètica durant 30 anys. I gràcies a la reforma de la Constitució que ell mateix va impulsar, Putin encara podria tornar-se a presentar el 2030, quan tindria 77 anys, i manar fins al 2036.

stats