El president de la Generalitat, Salvador Illa, va arribar divendres a la Moncloa amb mà estesa en una ronda de contactes amb els presidents autonòmics on Pedro Sánchez s'ha trobat més adversaris que aliats. L'objectiu del Govern era més aviat explorar vies de col·laboració amb l'Estat que no pas posar al damunt de la taula les carpetes pendents fruit dels pactes heretats des de l'executiu liderat per Pere Aragonès o dels acords entre socialistes i independentistes.

Avui es trobaran a la Moncloa els presidents Sánchez i Illa. Sánchez ha convidat Illa a un cafè per a tothom, com són aquestes reunions que ha mantingut amb tots els presidents autonòmics després d’haver anunciat que hi hauria una “finançament singular” per a Catalunya. Fa 45 anys que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia del 1979 i no ha canviat res: quan Catalunya negocia algun augment competencial amb el govern espanyol, a la Moncloa els falta temps per demostrar que l’augment serà per a tothom, la qual cosa, per cert, no ens ha estalviat mai el concepte “els privilegis dels catalans” com a acusació habitual amb què es fa política a Espanya.

Som en un moment en què les emergències naturals amenacen d'esclatar-nos a la cara. I això que d’emergències anem prou servits: Ucraïna, Palestina o les preocupants derivades de la presidència de Donald Trump, que començarà el 20 de gener als Estats Units. 

La setmana comença amb un avís del Meteocat: demà tindrem ruixats en punts de la costa i prelitoral de Catalunya i atenció a dimecres, que podem tenir pluges fortes i acumulacions d’aigua que podrien continuar els dies següents. Després del que ha passat a València, no cal insistir gaire en la necessitat d’estar informats a través dels canals oficials com el Meteocat i ser prudents.

En les últimes setmanes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una ronda de reunions amb tots els expresidents –excepte Pasqual Maragall per la seva malaltia–, però n'ha exclòs un: Carles Puigdemont. Fins ara, el Govern havia argumentat que no es reunia amb l'actual líder de Junts perquè considerava que encara era a la primera línia política, a diferència de la resta d'expresidents. Ara bé, aquest dilluns Illa ha obert la porta a veure-s'hi: "Quan toqui ho faré", ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio. D'aquesta manera, el president ha virat el discurs sobre la qüestió, tot i que no ha concretat quan preveu citar el líder de Junts. "Respecto tothom i també demano respecte per a mi i per a la meva formació política", ha afegit.

Fins a finals d'octubre, quan les converses amb ERC i els comuns encara estaven a les beceroles, el Govern es resistia a renunciar al seu primer objectiu de la legislatura: tenir en vigor els pressupostos de l'any l'1 de gener del 2025. "Ho veiem viable", va dir la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, fa només deu dies, tot i que llavors el PSC ja sabia que hauria d'esperar a saber què sortiria dels congressos dels comuns –el cap de setmana que ve– i, sobretot, d'ERC –el 30 de novembre–. Una setmana més tard, el relat ha canviat. "La primera quinzena de novembre no serà possible [aprovar els pressupostos al consell executiu]. Serà difícil tenir-los per l'1 de gener del 2025", va dir la mateixa Paneque dimarts passat en roda de premsa. A punt d'arribar als seus 100 primers dies –dissabte que ve els farà des de la seva investidura i uns dies després des de la presa de possessió del Govern–, el Govern topa amb la realitat que l'acompanyarà durant tota la legislatura: l'executiu tindrà les mans lligades a les exigències d'Esquerra i també dels comuns. Una realitat que Salvador Illa té assumida, però que pretén minimitzar complint amb els acords d'investidura i oferint uns pressupostos que puguin avalar els dos socis (encara que arribin més tard del que preveia).

L'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat ha suposat una renovació profunda de l'estructura del Govern després de més de deu anys d'executius independentistes. Novetats al capdavant de les conselleries i de bona part del sottogoverno, però també al pinyol del president, que en els últims mesos ha definit el seu equip de més estreta confiança. En alguns casos es tracta de persones que ja treballaven amb ell al Parlament quan era cap de l'oposició i que l'han ajudat a aterrar a Palau, però també d'altres que provenen del territori o que ha portat directament de Madrid.

"Salvador Illa no es veu com algú que vol col·laborar amb l’Estat, es veu com algú que forma part de l’Estat. És diferent". Aquesta frase d’una persona que coneix la manera de pensar del president de la Generalitat defineix a la perfecció la nova via que, després del Procés, Illa vol posar en marxa perquè, en paraules d’ell mateix durant el debat de política general, "Catalunya torni a liderar econòmicament Espanya". I en què consisteix aquesta via? El primer tast l’hem tingut aquest 12 d’octubre amb la seva presència a la desfilada del dia de la Hispanitat. Illa vol abanderar una mena de retorn de Catalunya a Espanya i una normalització institucional que, a més de fer-ho per convicció, està convençut que donarà més fruits que el que ell considera que era una política equivocada d’aïllament dels executius independentistes. "Tenir bons socis ajuda que Catalunya vagi millor", va proclamar en el debat.

El president de la Generalitat tornarà als actes del Dia de la Hispanitat a Madrid el 12 d'octubre. Salvador Illa serà el primer cap de l'executiu català que ho farà des de l'etapa de José Montilla, perquè tots els presidents posteriors havien rebutjat participar-hi. Torna a ser, doncs, un socialista qui recupera la tradició, com ell mateix ja va fer amb la visita al rei. Fonts de l'executiu expliquen que tot plegat forma part de la "normalitat institucional" que el nou govern del PSC vol recuperar després d'anys de tensió política.

No és cap revolucionari i n'és plenament conscient. La revolució que reivindica és la del "respecte". Ni tan sols s'ha esforçat a fer promeses grandiloqüents, més enllà dels 50.000 pisos de protecció oficial, que ell mateix va anunciar fa dos mesos durant la seva investidura. Ven "normalitat, diàleg, col·laboració i respecte" i el seu discurs és previsible. Per això, l'inici de la seva intervenció en el debat de política general ha pogut sorprendre els més despistats. Salvador Illa s'ha autoerigit en un defensor de la democràcia que plantarà cara als autoritarismes d'arreu del món. Ha dibuixat un "combat global entre les forces autoritàries i aquells que defensen els valors democràtics". Un Illa (i els seus equivalents internacionals) contra Donald Trump, el Partit de la Llibertat austríac o contra Benjamin Netanyahu: "Estem en el moment més difícil des de la Segona Guerra Mundial".

El debat de política general serà el primer termòmetre del curs polític per saber si la majoria que va permetre la investidura de Salvador Illa pot sostenir aquest primer tram de legislatura. Mentre el Govern ja s'activa per aconseguir el suport d'Esquerra i els comuns per als seus primers pressupostos, el president de la Generalitat compareix aquest dimarts davant del Parlament amb propostes en un dels temes que més preocupen i ocupen els seus socis: l'habitatge. Fonts de l'executiu català consideren que es tracta d'un tema prioritari al qual cal posar fil a l'agulla immediatament, en ple debat sobre la regulació del lloguer de temporada o del desplegament de la llei d'habitatge i el topall de preus. Però, més enllà d'això, el debat servirà per evidenciar (o no) la sintonia entre el PSC, Esquerra i els comuns, en les votacions sobre carpetes ja pactades en els acords d'investidura en l'àmbit econòmic i social. El Govern hi aterrarà un dia després d'haver presentat una de les seves primeres mesures legislatives, per la qual haurà de trobar suports a la cambra: una llei per eliminar la cita prèvia obligatòria i reformar l'administració pública.

El Govern eliminarà per llei la cita prèvia obligatòria, un dels requisits estès per fer qualsevol tràmit en la majoria d'ajuntaments, les diputacions i la mateixa Generalitat a partir de la pandèmia. En el marc d'un "pla de reforma i transformació de l'administració" per millorar els serveis públics, el consell executiu aprovarà aquest dimarts un acord de govern per tirar endavant aquesta llei, que haurà de garantir l'atenció presencial sense que calgui demanar cita obligatòriament en tot el sector públic del país. Així ho ha anunciat en una roda de premsa aquest dilluns el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que pretén fer compatible aquest canvi amb el sistema de cita prèvia, preservant "la qualitat del servei" –admetent que aquest mecanisme ha pogut generar "desafecció" en els ciutadans–. "La cita prèvia no pot ser una imposició", ha reblat. A més, ha aclarit que aquesta mesura no hauria de requerir més funcionaris ni canviar el règim vigent de teletreball.

No feia ni dues setmanes que el govern de Pere Aragonès havia pres possessió i Salvador Illa ja havia rumiat quina seria la seva estratègia com a cap de l’oposició per intentar arribar a governar Catalunya al més aviat possible. Al Palau Requesens, a un parell de minuts a peu del Palau de la Generalitat, presentava un govern alternatiu per visualitzar l’oposició al govern –llavors de coalició amb Junts– que encapçalaven els republicans. Nomenant consellers a l’ombra –un equip de quinze diputats socialistes que es van repartir les carteres de l’executiu paral·lel–, Illa volia visualitzar com governaria el PSC la Generalitat si tingués l’oportunitat de fer-ho.

La legislatura catalana ha arrencat amb un govern del PSC en solitari i, si no hi ha girs de guió, això no canviarà en els pròxims mesos. Després d'haver facilitat la investidura de Salvador Illa, Esquerra i els comuns es conformen, de moment, amb ser els socis preferents de l’executiu al Parlament i intentar arrossegar-lo des de fora en les carpetes en què el PSC ha estat reticent a moure's, com la regulació del lloguer de temporada o l'estudi d'alternatives a l'ampliació de la tercera pista a l'aeroport de Barcelona. El primer que posarà a prova aquesta aliança parlamentària serà la negociació dels pressupostos del 2025, que Salvador Illa pretén tenir aprovats perquè entrin en vigor l'1 de gener i, per tant, hauria d'aprovar a tot estirar al novembre. Esquerra condiciona les converses al fet que hi hagi passos endavant en el finançament singular, i així ho ha traslladat ja al Govern, mentre que els comuns preveuen anar-se trobant amb l'executiu per parlar dels comptes en els pròxims dies –la setmana passada van mantenir la primera trobada.

En l'acte de posada de llarg de la seva candidatura per les eleccions del 12-M, Salvador Illa es va rodejar, entre d'altres, de socialistes, dirigents de la patronal i sindicats, però també d'exdirigents del món convergent. Es van asseure al Museu Marítim de Barcelona Miquel Sàmper i Santi Vila, i també hi estava convidat David Bonvehí. Pocs mesos després d'aquell acte, dos d'ells, Sàmper i Bonvehí, han entrat a formar part del nou govern socialista. A aquestes altures ja no és cap secret que un dels objectius del líder del PSC és aproximar-se al món convergent per aglutinar aquelles persones que se senten allunyades del Junts que lidera Carles Puigdemont i que veuen en el PSC d'Illa l'aixopluc més pròxim ideològicament. Per les últimes eleccions catalanes, Illa també es va deixar veure passejant al costat de l'exdirigent de CDC Miquel Roca, que ja va ser a la seva presentació de la candidatura del mes d'abril.

El PSC es va passar 23 anys fent una oposició dura al llavors president, Jordi Pujol, però va baixar la intensitat quan va abandonar el Palau de la Generalitat, fins i tot quan va confessar la deixa a Andorra o quan l'Audiència Nacional el va deixar a les portes de judici per organització criminal, a dia d'avui encara pendent. Salvador Illa s'hi ha referit sempre amb respecte, però aquest dimarts ha anat un pas més enllà: Pujol ha tornat al despatx del president del Govern de la mà d'un socialista. Illa, que ja ha coincidit en diversos actes amb el 126è president, ha restituït simbòlicament Pujol, com abans ho havien fet Junts i Esquerra.

Salvador Illa mantindrà més d'una quarta part dels alts càrrecs que formaven part del Govern d'ERC. Dels 167 secretaris i directors generals que constitueixen l'estructura de l'executiu del PSC, Salvador Illa ha decidit mantenir-ne 47 que ja treballaven al Govern de Pere Aragonès; n'ha rellevat 98 i li queden 22 per nomenar. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, els 47 càrrecs que formaven part de l'executiu d'Esquerra estan repartits per totes les conselleries i es tracta de professionals –molts d'ells, ha dit, són funcionaris– que el Govern ha decidit que volia que continuessin. De fet, alguns ja provenien d'altres governs. Paneque ha assegurat que no hi ha "cap tipus de pacte" amb ERC per mantenir aquest 28% d'alts càrrecs de l'anterior Govern.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va iniciar aquest dijous una ronda de contactes amb els expresidents de la Generalitat reunint-se amb l'expresident José Montilla (PSC). Segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA, els plans del cap de l'executiu català passen per citar els seus antecessors en el càrrec, excepte, almenys de moment, l'expresident i ara diputat de Junts al Parlament, Carles Puigdemont. Fonts coneixedores afirmen que "a curt termini" no està previst que el president el citi en el marc d'aquesta ronda de contactes, ara que el dirigent de Junts ha tornat a la primera línia política i parlamentària.

El canvi d'etapa a Catalunya s'ha evidenciat amb molts exemples les últimes setmanes. L'últim, una Diada amb poca assistència independentista als carrers. Però n'hi ha un, que es veurà dimecres que ve, que és especialment significatiu: Felip VI rebrà el president de la Generalitat a la Zarzuela nou anys després que, per última vegada, hi anés Artur Mas, el juliol del 2015. Salvador Illa viatjarà a Madrid per visitar el monarca a les 11 del matí. Aquell mateix dia la delegació de la Generalitat a la capital espanyola celebrarà la diada de l'Onze de Setembre als jardins de la llibreria Blanquerna.