El 29 de gener, el govern sirià va anunciar un acord integral amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) que suposa un cop dur a l'autonomia que els kurds havien mantingut a l'est del país amb suport dels EUA, escudant-se en la guerra contra l’Estat Islàmic. Rohilat Afrin, comandant de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ) i membre del comandament general de les Forces Democràtiques Sirianes, descriu un procés de negociació marcat per la tensió, la desconfiança i la pressió sobre el terreny.

La por encara es pot palpar a la costa siriana, habitada majoritàriament per membres de la minoria alauita. Aquí va tenir lloc un brutal esclat de violència sectària el març passat. Encara que els incidents es van iniciar amb els atacs coordinats d'una milícia opositora contra les forces lleials a Damasc, la majoria de víctimes eren civils assassinats arran de la venjança posterior. Tots professaven la confessió alauita, escindida del xiisme fa deu segles i a la qual pertanyia l'exdictador Bashar al-Assad. Llavors, el president sirià, Ahmed al-Sharaa, va crear una comissió d'investigació sobre les matances que a finals de juliol va presentar les seves conclusions enmig d'una gran expectació.

Nou gest de confiança de la Unió Europea al president interí sirià, Ahmed al-Sharaa. El bloc europeu ha acordat aquest dimarts retirar totes les sancions econòmiques a Síria amb la intenció de facilitar i contribuir a la recuperació del país després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. De fet, des d'aleshores, els dirigents comunitaris han apostat obertament per donar una oportunitat als nous dirigents del país i no han deixat de fer passos endavant per, de mica en mica, anar suspenent les restriccions europees contra el país sirià.

El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha reunit aquest dimecres amb el president interí de Síria, Ahmed al-Sharaa, durant més de mitja hora després que ahir anunciés l'aixecament de totes les sancions al nou govern de Damasc per donar-li "una oportunitat per créixer". Sobre les catifes infinites del Palau Reial de Riad, teixides a mà amb motius geomètrics que evoquen la solemnitat del poder, Trump i Al-Sharaa, acompanyats del príncep hereu i líder de facto de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, han posat junts per a la premsa en una imatge molt estudiada i carregada de simbolisme.

Aquesta setmana hi ha hagut incidents greus al sud de Damasc, que van començar a la localitat de Jarmana. No és una bona notícia. Circula una gravació insultant contra el profeta Mahoma, però no sabem si és una provocació deliberada. Probablement ho és. L’àudio hauria estat gravat per un clergue d’ètnia drusa, una minoria religiosa que es remunta a l’Edat Mitjana, amb comunitats al sud de Síria, al Líban i a Israel. L’àudio ha causat malestar entre els sunnites i com a resultat el primer dia hi va haver una dotzena de morts, incloent-hi alguns policies; una xifra de baixes que aquest divendres ha pujat a més de vuitanta.

La caiguda del règim de Bashar al-Assad a finals del 2024 no només va sacsejar el tauler polític sirià, sinó que també va encendre una nova rivalitat entre dos actors clau de la regió: Turquia i Israel. Tot i que durant anys van mantenir les seves tensions sota control, avui competeixen obertament per la influència al territori sirià, i els seus moviments ja estan generant friccions que podrien escalar si no s’estableixen mecanismes de contenció.

Com vells sentinelles, els turons s'alcen a l'occident de Damasc, custodiant la capital siriana amb la mateixa solemnitat amb què, a l'orient, s'eleven les muntanyes de runa als seus suburbis, testimonis muts de la devastació. Durant catorze anys, la ciutat ha resistit els embats de la guerra, però més enllà dels seus límits, la destrucció és absoluta. El barri de Jobar, que va ser llar de 300.000 persones, s'ensorra a l'altra banda de les seves fronteres. Aquest suburbi és l'ombrívol llegat que la brutalitat del règim ha deixat com a herència per al futur de Síria.

La transició política a Síria, després de caiguda de Bashar al-Assad el desembre passat, ha desembocat en una espiral de violència que posa a prova el nou govern interí d'Ahmed al-Sharaa. Tot i les promeses d'estabilitat i de reconciliació, l'onada recent de matances contra la comunitat alauita ha exposat la incapacitat del règim per garantir la seguretat i el control efectiu del país. Les milícies que van contribuir a enderrocar Assad, lluny de desmobilitzar-se, han actuat amb impunitat als territoris sota el seu domini i han comès crims que han causat més de 1.300 morts i el desplaçament de milers de persones.

Tres dies d'enfrontaments entre les forces de seguretat del nou govern de Síria i els lleials al dictador derrocat Bashar al-Assad han deixat desenes de civils morts, segons dos grups de seguiment de la guerra, que afirmen que molts d'ells han estat assassinats per les forces del govern. L'Observatori Sirià per als Drets Humans, amb seu al Regne Unit, i que supervisa el conflicte sirià des del 2011, informava aquest diumenge a primera hora que més de 1.000 persones han mort a les províncies costaneres de Tartús i Latakia. Aquesta xifra incloïa uns 700 civils, la majoria assassinats per les forces governamentals. La informació no s'ha pogut verificar de manera independent.

Més de 100 persones han mort en els últims dies en enfrontaments entre les forces de seguretat sirianes i milícies lleials a l'expresident Bashar al-Assad a la regió costanera del país, on s'ha establert un toc de queda a Latakia i Tartús a causa de la intensitat dels combats, segons va informar ahir l'Observatori Sirià de Drets Humans.

Poc menys de tres mesos després de la caiguda de Bashar al-Assad, Síria es troba en un procés de transformació política sense precedents. Amb Ahmed al-Sharaa com a president interí i Mohammed al-Bashir al capdavant del govern interí, la nació busca consolidar una estructura política estable abans que s'acabi el mes de març. El règim del clan Al-Assad va caure el 8 de desembre passat, i el compromís dels rebels de l'Organització per a l'Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al-Sham o HTS en àrab), que van liderar l'ofensiva, era que l'1 de març es constituís un nou govern de transició. Ara es dona un cert marge, però es compromet que sigui durant aquest mes. La comunitat internacional segueix de prop aquest procés, especialment per la influència creixent d'Israel al sud del país i la possible inclusió de l'empresari Ayman Asfari en la nova administració.

Cinc dies després d'assumir la presidència de Síria el 29 de gener, Ahmed al-Sharaa va concedir la primera entrevista. I va exposar a The Economist la seva visió de la reconstrucció d'un país trencat, fracturat i en fallida. Quaranta-vuit hores des de l'arribada al poder, l'antic líder d'Al-Qaeda al territori conegut amb el seu nom de guerra, Abu Mohammad al-Julani, assenyalava un full de ruta per dur Síria "cap a" la democràcia i cap a unes eleccions presidencials.

La nit del 8 de desembre, després del col·lapse del règim sirià de Bashar al-Assad, els saquejadors van intentar entrar al Museu Nacional de Damasc. La policia encarregada de custodiar-lo va fugir tan bon punt va saber que el dictador havia abandonat el país davant l’avanç de Hayat Tahrir al-Sham (HTS). Es van despullar a correcuita i van deixar Mahmoud al-Khatib, guarda del museu, a la seva sort. “Soc fill d’aquesta terra. Perdre el nostre llegat és perdre’ns a nosaltres mateixos”, gesticula Mahmoud davant de centenars de relíquies sirianes. “Aquell dia vaig decidir viure i protegir el nostre patrimoni o morir en l'intent”, proclama el guarda. 

L'adveniment de la nova Síria no ha acabat amb llargues cues per al pa, però les files han aparegut ara en un lloc inèdit: a les comissaries i altres edificis de les forces de seguretat, abans temuts per ser centres de brutals tortures. Els que ara ocupen aquestes dependències són els combatents de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia que va liderar l'ofensiva llampec que va enderrocar el dictador Bashar al-Assad fa un mes, i els que s'arremolinen davant de les portes són policies, soldats i oficials de l'exèrcit durant l'antic règim a la recerca d'una mena d'amnistia.

N’hi ha prou amb un passeig per Suwayda, una capital de província al sud de Damasc, per adonar-se que té una identitat pròpia. Les dones no porten el hijab i, en canvi, molts homes sí que es cobreixen el cap amb un barret blanc. A més, als punts de control, no hi ha ni rastre dels milicians amb passamuntanyes de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia islamista que va liderar l’ofensiva que va enderrocar Bashar al-Assad fa un mes. El seu lloc l’ocupen uns joves identificats amb una bandera que podria rivalitzar en colors amb la del col·lectiu LGBTQ+. No en va, Suwayda és el bastió de la comunitat drusa de Síria, una minoria religiosa que es va escindir de l’islam fa uns deu segles i que representa prop del 5% de la població siriana. Tot i el seu nombre tan reduït, els drusos poden tenir un paper important en el disseny del futur polític de la Síria post Al-Assad.

L’exèrcit israelià va aprofitar la situació de caos provocada per la caiguda del règim del dictador Bashar al-Assad per ampliar la seva ocupació del territori dels Alts del Golan, iniciada arran de la guerra àrabo-israeliana de 1967. En total, es tracta d’una zona de més de 300 quilòmetres quadrats. En la franja septentrional, al voltant de la ciutat de Quneitra, es compten set pobles recentment ocupats. En converses amb una vintena dels seus habitants, són constants les queixes per una ocupació que, com la del 1967, representa una violació flagrant de la legalitat internacional.

La delegació de més alt nivell de la Unió Europea fins ara, formada per la ministra d'exteriors alemanya, Annalena Baerbock, i el seu homòleg francès, Jean-Noel Barrot, ha visitat Síria aquest divendres en una mostra del renovat interès diplomàtic que suscita Damasc des de la caiguda de Bashar al-Assad. Un afany que no es limita als països occidentals. El mateix dia, el nou ministre d'exteriors sirià, Assad al-Shaibani, va completar el seu primer viatge internacional a Riad, un senyal que l'Aràbia Saudita vol jugar un paper influent a la Síria post-Assad.

La inesperada caiguda de la dictadura de Bashar al-Assad ha estat un terratrèmol geopolític amb ramificacions a tot l’Orient Mitjà, entre les quals podria comptar-se aviat el renaixement a Síria de l’Estat Islàmic (EI), la milícia jihadista que fa una dècada va arribar a controlar una important franja de l’Iraq i Síria. De fet, les dades mostren que els atacs del grup extremista en aquest país àrab ja havien experimentat un repunt mesos abans. Del compromís de la coalició liderada pels EUA per fer-li front i de la capacitat de la nova elit siriana d’estabilitzar el país dependrà que la seva presència es consolidi o fins i tot es faci més mortífera. 

Fa menys d'un mes, els Mursid van començar el seu èxode cap a l’exili sent tres, però només van arribar a destí dos. Era el segon cop en menys de set anys que aquesta família kurda de Síria havia d’empaquetar tota una vida a correcuita, pujar al cotxe i prémer l’accelerador cap a un destí incert. “Hi viatjàvem el meu marit, la meva filla petita i jo quan, de sobte, quatre homes armats van abraonar-se sobre el vehicle al crit d’"Alà és gran". De seguida, la meva filla i jo vam baixar del cotxe, però el meu marit, davant la por que se l’enduguessin i el torturessin perquè era treballador de l’administració kurda, va disparar-se un tret amb l’arma que portava”, recorda afligida l’Ayrin, encara en estat de xoc.

El líder de la nova Síria, Ahmed al-Shara, va presentar diumenge per primera vegada el seu full de ruta per a la transició al país àrab, just el dia que es complien tres setmanes de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. Abans conegut pel seu nom de guerra, Abu Mohamed al-Golani, Al-Shara va anunciar que les pròximes eleccions no tindran lloc fins d'aquí a quatre anys, mentre que el termini de temps per redactar i aprovar la nova Constitució serà d'uns tres anys. Actualment, el país està governat per un govern interí nomenat per Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia islamista que va liderar l'ofensiva llampec que va enderrocar la dictadura del clan dels Assad després de més de cinc dècades al poder.