Esclat de violència a Síria: més de 100 morts en els primers enfrontaments des de la caiguda d'Al-Assad

BeirutMés de 100 persones han mort en els últims dies en enfrontaments entre les forces de seguretat sirianes i milícies lleials a l'expresident Bashar al-Assad a la regió costanera del país, on s'ha establert un toc de queda a Latakia i Tartús a causa de la intensitat dels combats, segons va informar ahir l'Observatori Sirià de Drets Humans.

Els xocs, centrats en les ciutats de Jableh i Baniyas, han desplaçat centenars de famílies, la qual cosa agreuja encara més la crisi humanitària a la zona i representa un dels majors desafiaments militars per al nou govern de Síria, liderat per Ahmad al-Sharaa. La situació ha generat incertesa sobre l'estabilitat del règim en una regió clau per als lleials a Damasc.

Els enfrontaments van començar després d'un intent de les forces de seguretat de detenir un ex alt comandant d'intel·ligència, Suheil Salman al-Hassan, acusat de crims de guerra sota el règim d'Al-Assad, al voltant de Jableh. Aquest fet va provocar una emboscada per part de grups armats afins a l'antic lideratge. Des de llavors, diverses localitats costaneres, tradicionalment bastions de suport a la família Assad, han escapat del control governamental, cosa que demostra una fractura dins de les files dels qui havien sostingut el nou règim amb fermesa.

Les autoritats sirianes han llançat una operació de rastreig a gran escala a la regió amb l'objectiu de sufocar la insurrecció. No obstant això, la violència ha escalat ràpidament i els combats han deixat desenes de morts entre efectius governamentals i combatents lleials a Assad. La situació en el litoral sirià, que fins ara es mantenia relativament estable en comparació amb altres regions en conflicte, s'ha tornat un focus de tensió que podria alterar els equilibris interns del país.

L'ús de la força per part del govern ha inclòs bombardejos en certes zones rurals i el desplegament de tropes d'elit per recuperar el control. Malgrat això, els combatents lleials a Al-Assad han mostrat una resistència inesperada, cosa que ha dificultat l'operació.

L'administració d'Ahmad al-Sharaa, que va assumir el poder en un context ja marcat per crisis econòmiques, tensions ètniques i pressions internacionals, enfronta múltiples reptes, incloent-hi els acords amb les milícies kurdes al nord-est del país i la gestió de la presència de forces estrangeres al territori sirià. La rebel·lió d'ara a la costa afegeix un nou element d'inestabilitat que posa a prova la seva capacitat de control i lideratge.

D'altra banda, la resposta del govern a aquests enfrontaments serà clau per mesurar el seu marge de maniobra enfront d'antics aliats d'Al-Assad, alguns dels quals encara mantenen poder i influència dins de l'aparell de seguretat. Si el govern no aconsegueix restablir l'ordre amb rapidesa, podria enfrontar més desafiaments per part de grups que, encara que lleials al règim en el passat, han començat a actuar de manera autònoma.

Enfrontaments que evidencien que el conflicte intern és viu

El ministeri de l'Interior sirià ha insistit que la situació està sota control i que els combats cessaran en els pròxims dies, però les imatges difoses a les xarxes socials mostren una realitat diferent: carrers deserts, edificis danyats i barricades improvisades en diversos punts de les ciutats afectades. La capacitat de les autoritats per imposar el seu domini sobre la regió serà una prova de foc per al nou lideratge a Damasc.

El litoral sirià no és només una regió estratègica per la seva connexió amb el Mediterrani, sinó també un territori simbòlic per al règim. La família Assad, d'origen alauita, ha comptat amb un fort suport en aquesta zona, i la fractura d'aquest suport podria generar canvis significatius en la dinàmica del conflicte sirià. A més, la violència ha generat reaccions en altres parts del país, amb manifestacions de suport al govern en ciutats com Hama i Homs, manifestacions que suggereix una creixent preocupació social davant la possibilitat d'una nova fase d'inestabilitat.

Mentrestant, Turquia, principal aliat del nou govern de Damasc, observa amb atenció el desenvolupament dels esdeveniments, davant el temor de nous desplaçaments de refugiats i un possible ressorgiment de grups insurgents en altres zones del país.

El desenllaç d'aquesta crisi tindrà implicacions no només per a la governabilitat a Síria, sinó també per a la percepció que la comunitat internacional tindrà del nou govern. Mentre Damasc intenta projectar una imatge d'estabilitat i control, els enfrontaments actuals evidencien que el conflicte intern està lluny de resoldre's i que les lleialtats a Síria continuen sent fràgils i canviants.