El terror encara domina les regions alauites de Síria

Latakia (Síria)La por encara es pot palpar a la costa siriana, habitada majoritàriament per membres de la minoria alauita. Aquí va tenir lloc un brutal esclat de violència sectària el març passat. Encara que els incidents es van iniciar amb els atacs coordinats d'una milícia opositora contra les forces lleials a Damasc, la majoria de víctimes eren civils assassinats arran de la venjança posterior. Tots professaven la confessió alauita, escindida del xiisme fa deu segles i a la qual pertanyia l'exdictador Bashar al-Assad. Llavors, el president sirià, Ahmed al-Sharaa, va crear una comissió d'investigació sobre les matances que a finals de juliol va presentar les seves conclusions enmig d'una gran expectació.

D'acord amb els autors de l'informe, les matances contra civils alauites "no van ser organitzades", ni ordenades per la cúpula militar del país, sinó actes perpetrats per voluntat pròpia per part de milicians afiliats als ministeris d'Interior i Defensa. En total, l'informe estima la xifra de víctimes mortals en 1.426, i assegura haver identificat més de 500 responsables de les atrocitats pertanyents a tots dos bàndols, els insurgents alauites i les milícies progovernamentals. Ara bé, la comissió no va fer públics els seus noms i va deixar la responsabilitat de castigar aquests centenars de sospitosos en mans d'Al-Sharaa, que encara no ha pres cap decisió.

Cinc mesos després de les matances, la por encara tenalla la població alauita del Sahel, com es coneixen les províncies de la costa siriana. "No vaig poder anar al funeral d'un amic de la infància perquè no m'atreveixo a anar al poble. Pocs hi van. Allà la situació és més tensa que a la ciutat. Quan corre la veu que venen les milícies [progovernamentals], la gent, sobretot els nois joves, fuig a les muntanyes i s'amaga", explica F.Q., un activista social de Latakia, la principal ciutat de la costa siriana.

Els moviments encara estan més restringits en el cas de les dones alauites, que només surten per fer les tasques indispensables, i mai després del capvespre. En un reportatge recent, l'agència Reuters xifrava en desenes les dones alauites que han sigut segrestades o han desaparegut davant la passivitat de les autoritats. "Si ets alauita, als punts de control de les carreteres et pot passar qualsevol cosa. Hi ha segrestos, robatoris, abusos... Internet és ple de vídeos en què obliguen els alauites a bordar com si fossin gossos per humiliar-los", explica F.Q.

Tres lustres de guerra

Durant gairebé 14 anys de brutal guerra civil amb un fort component sectari, va calar entre alguns segments de l'oposició una narrativa que vinculava tota la comunitat alauita al règim d'Al-Assad, sobretot per estar sobrerepresentada en les forces de seguretat. Per això, molts ara volen passar comptes sense fer gaires distincions. El president Al-Sharaa, líder d'un grup vinculat a Al-Qaeda fins al 2017, assegura voler protegir les minories, però molts no confien en la sinceritat dels seus discursos. 

"No és cert que la majoria d'alauites fos pro Assad. I si molts van entrar a l'exèrcit va ser perquè era una sortida per prosperar per a una comunitat tradicionalment pobra, formada sobretot per camperols", diu M.A., una escriptora de mitjana edat que prefereix guardar l'anonimat i que expressa una opinió compartida per la majoria dels entrevistats per a aquest article.

"És veritat que hi va haver molts alauites que van donar un suport tàcit al règim perquè es van creure la seva retòrica, que deia que la seva caiguda implicaria l'ascens al poder d'extremistes sunnites. Però va passar el mateix amb altres minories, com els cristians", apunta S.F., el responsable d'un històric partit polític a Latakia, que nega qualsevol mena de privilegi. "Se'n van beneficiar només els que tenien connexions amb Al-Assad. ¿Has vist en quin estat està la ciutat?", diu. I no li falta cap raó. Els carrers de Latakia tenen els mateixos esvorancs i els mateixos racons amb piles d'escombraries que la resta de ciutats d'aquest país devastat per la guerra.

Una altra de les queixes més habituals entre els alauites és que el govern ha purgat milers de funcionaris d'aquesta comunitat, a més dels que formaven part de l'exèrcit o de la policia, amb l'excusa que el cos de funcionaris estava inflat. En un país amb un sector privat anèmic i que avança lentament en la seva reconstrucció, això ha portat milers de famílies a la indigència. "Si no se soluciona aquest problema, hi haurà nous atacs de la insurgència. No faltarà gent que vulgui lluitar per la seva dignitat, si el govern no els la proporciona", diu el Hussein, un funcionari que s'ha escapat de la purga.

La reconstrucció no només física sinó sobretot de la confiança entre les diverses comunitats ètniques i religioses del país serà una tasca àrdua. De fet, després del recent esclat de violència sectària a les zones druses, que també es va saldar amb més de 1.000 morts, aquest és sens dubte el desafiament més gran de la transició siriana.