"Envien gent en cadira de rodes al front": com la maquinària de guerra de Rússia maltracta els seus soldats

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha construït a Ucraïna una maquinària de guerra amb una demanda insaciable d’homes. El fonament d’aquesta maquinària és un patró de brutalitat i coerció en què els comandaments reparteixen abusos com a càstig mentre exploten els soldats –fins i tot els greument malalts o ferits– per mantenir-los al camp de batalla, segons revela una investigació de The New York Times.

Més de 6.000 denúncies confidencials sobre la guerra revisades pel diari mostren que, sota la superfície, creixen la ràbia i el descontentament a la societat russa, a mesura que els mètodes de Putin per sostenir el conflicte destrueixen incomptables famílies.

Les denúncies de maltractaments greus semblen concentrar-se sobretot en unitats amb tropes reclutades en presons i centres de detenció preventiva. El Kremlin confia en aquest tipus de soldats per evitar una mobilització més àmplia que podria generar oposició a la guerra.

Als documents s’exposen acusacions d’una àmplia gamma d’abusos. Els soldats són enviats al front tot i patir afeccions mèdiques incapacitants com fractures de membres, càncer en fase 4, epilèpsia, greus danys de visió i oïda, traumatismes cranials, esquizofrènia o complicacions derivades d’ictus. Els presoners de guerra alliberats tornen a ser desplegats en combat actiu.

Els comandaments russos amenacen sovint els seus soldats amb la mort i alguns els roben o els extorsionen per eximir-los de missions mortals. Els soldats que es queixen, s’oposen a missions condemnades al fracàs o es neguen a pagar suborns poden ser apallissats, tancats en soterranis, ficats en fosses o lligats als arbres.

A més, els reclutes incorporats mitjançant la lleva o el servei militar obligatori són pressionats perquè signin contractes prolongats i els amenacen amb trasllats a unitats d’assalt amb taxes de mortalitat molt elevades si s’hi neguen.

Les denúncies confidencials es van presentar a la defensora dels drets humans de Rússia, Tatiana Moskalkova, que depèn directament de Putin. Segons Maxim Kurnikov, fundador i editor d'Echo, un mitjà digital rus a Berlín, les denúncies presentades entre l'abril i el setembre es van fer públiques a internet per un error del despatx de Moskalkova. Ell i el seu equip van recopilar els arxius i els van facilitar al New York Times, que ha pres mesures exhaustives per confirmar l’autenticitat global dels documents.

Lligats a un arbre durant quatre dies

En una denúncia del 27 d’agost, la mare d’un soldat, Oksana Krasnova, va adjuntar un vídeo que el seu fill havia gravat d’ell mateix i d’un company lligats amb manilles a un arbre durant quatre dies sense menjar, aigua ni accés a un lavabo. Ella suplicava: "No són animals!" També va fer pública la història a les xarxes socials, on va explicar que el seu fill i el company havien estat castigats per negar-se a participar en una missió suïcida que consistia en fer-se una foto amb una bandera russa en territori ocupat per Ucraïna.

Contactat pel diari, el fill, Ilia Gorkov, va explicar que havia gravat el vídeo prop de Kreminnà, a Ucraïna, després d’amagar-se un telèfon a la màniga, i que va ser alliberat gràcies a un familiar amb contactes als serveis de seguretat russos. Va dir que havia contractat un advocat i que es negava a tornar a la seva unitat, perquè fer-ho seria com signar la seva pròpia "sentència de mort". "Envien gent en cadira de rodes al front, sense braços ni cames –va afirmar–. Ho vaig veure tot amb els meus propis ulls".

En molts casos, segons les denúncies, els homes malalts o ferits són considerats aptes per al combat després d’exàmens superficials. A la ciutat de Vorónej, al sud-oest de Rússia, la germana d’un soldat va explicar en una denúncia que una comissió mèdica que revisava l’aptitud per al servei processava 100 homes per hora. Altres denúncies indiquen que els soldats ferits són tornats al front abans que se n’avaluï l'aptitud.

Càstigs per mantenir el control

Moltes de les denúncies, especialment de regiments compostos per expresoners, descriuen una dinàmica al camp de batalla en què els soldats tenen tanta por de les pallisses o l’extorsió per part dels seus comandaments com de ser morts per l’enemic. Repartir càstigs cruels ajuda alguns comandaments a mantenir el control sobre els seus soldats o, simplement, a treure’n profit. Oposar-se o abandonar una unitat sovint comporta nous abusos.

Natalia Lukiantxuk, una dona de 74 anys de la regió de Tula, al sud de Moscou, va presentar diverses denúncies sobre el maltractament del seu net. En una entrevista, va explicar que havia estat lligat amb manilles a un radiador i apallissat durant gairebé tot el mes anterior en una base a Kamtxatka.

El net, Danil Susxikh, va signar un contracte militar d’un any per poder sortir de la presó, on complia una condemna de quatre anys i mig per agredir una persona mentre conduïa un cotxe. A Ucraïna, va quedar ferit dues vegades i li va quedar metralla incrustada al genoll, una cama lesionada i lligaments trencats al braç dret. Durant el servei, segons la seva àvia, li van clavar puntades a la cama ferida, li van pegar a la cara, el van tancar en una habitació freda durant 24 hores sense roba i li van dir que l'enviarien a la mort. "Els comandaments els tracten com animals –va dir Lukiantxuk–. Això no és un exèrcit. Són llops ferotges amb galons".

Segons Lukiantxuk, els problemes del seu net van empitjorar encara més quan va començar a insistir que havia complert el contracte d’un any i que no serviria més. Quan va abandonar la unitat, va ser etiquetat com a absent sense permís. Va ser retornat per la força a l’exèrcit, cosa que va iniciar un nou cicle d’abusos.

Suborns i execucions

Alguns soldats informen que van ser castigats per resistir l’extorsió. Said Murtazaliev, de 18 anys, va explicar que, per ordres del seu comandant, havia recaptat uns 15.000 dòlars en suborns dels seus companys, que pagaven per evitar ser enviats a la següent missió d’assalt amb la mort assegurada. Després, el comandant va decidir enviar-lo a ell mateix a la missió, segons va explicar en un vídeo que va enviar a la seva mare, Leila Nakhxunova.

"Si no em comunico d'aquí un dia o dos, podeu difondre aquest vídeo", deia Murtazaliev. En un missatge de text a Nakhxunova, va dir que el mataven deliberadament per encobrir els suborns, segons va explicar la mare en una entrevista.

La pràctica que descrivia s’ha tornat tan comuna a l’exèrcit rus que té un nom propi: obnulenie, o “posar a zero”. Pot implicar ordres letals dissenyades perquè els soldats siguin morts per l’enemic, o incloure l'assassinat directe de soldats pels seus propis companys al camp de batalla. Els comandaments russos han estat acusats d’organitzar l’assassinat de certs soldats, sovint com a venjança o càstig, i en alguns casos enviant-los al combat sense armes ni protecció.

La paraula apareix en almenys 44 denúncies revisades pel New York Times. Més de 100 mencionen una amenaça directa d’un comandant de matar el seu propi soldat, com a part d’un patró més ampli de violència fratricida.

Sense accés a les restes dels soldats morts

"Per ocultar proves dels assassinats, els cossos dels soldats executats eren enterrats en llocs abandonats o destruïts amb mines antitancs", deia una denúncia conjunta presentada per deu familiars de soldats de la unitat 36994. "Només es van lliurar petits fragments dels cossos als familiars en taüts de zinc segellats, mentre que la major part continuen en algun lloc dels camps". Murtazaliev va ser assignat a aquesta unitat, i la seva mare era una de les dones que van signar la denúncia.

Les files d'aquesta unitat es van omplir en gran part amb persones que estaven sota arrest preventiu o la presó. Murtazaliev, originari de la regió meridional del Daguestan, estava de visita a una ciutat prop de Moscou amb un amic quan va ser arrestat i acusat de frau amb targeta bancària, segons va explicar la seva mare. Un cop detingut, li van oferir ser processat –amb una condemna garantida– o signar un contracte per anar al front. Segons ella, va signar el contracte després que li col·loquessin una màscara de gas al cap i li comprimissin el pit fins a fer-lo desmaiar. No n’ha tingut notícies des del 7 de març, el dia que li va enviar el vídeo.

Segons Nakhxunova, està declarat com a desaparegut en acció. Al vídeo, el noi va mencionar dos comandants que, segons ell, havien ordenat la seva mort. Les autoritats li van dir que no podien obrir un cas penal contra els comandants per sospita d’assassinat si no es recuperava el cos del seu fill. Ella ha preguntat a la unitat militar com obtenir-lo. "Van dir que probablement l'havien fet explotar i que els fragments que en quedaven se'ls havien menjat animals salvatges", explica.

Copyright The New York Times.