Mas defensa negociar el nou finançament per aconseguir "un canvi de model"

L'expresident reconeix que hi ha "millores" però diu que el sistema no pot quedar així si es vol deixar de ser uns "manats"

L'expresident Artur Mas, aquest dimecres.
14/01/2026
4 min

BarcelonaDeu anys després del seu pas al costat davant l'ultimàtum de la CUP, l'expresident de la Generalitat Artur Mas encara és en l'arena pública com a excap de govern. Com a president va apostar pel procés independentista el 2012 després del fracàs del pacte fiscal que havia abanderat i ara, precisament, el nou model de finançament pactat entre ERC i el govern espanyol torna a condicionar l'agenda política. L'expresident, en aquest sentit, aquest dimecres ha defensat negociar la proposta per aconseguir "un canvi de model", que no veu amb l'actual plantejament. En un esmorzar informatiu de Nova Economia Fòrum al Palace, ha reconegut que l'acord aporta "millores", "com sempre que s'ha pactat un nou model", però ha insistit que cal anar més enllà: "O som responsables de les nostres finances o sempre serem uns manats", ha etzibat davant la plana major de Junts, encapçalada pel secretari general, Jordi Turull, i la líder a Madrid, Miriam Nogueras.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La diagnosi de l'expresident s'encavalca amb un dard a l'actual pacte: "Es va dir que no podem ser independents, però que perquè [Pedro] Sánchez sigui president del govern espanyol i [Salvador] Illa sigui president de la Generalitat anàvem cap a un canvi de model [...]. Però el que hi ha ara sobre la taula és el mateix model evolucionat, no hi ha canvi de model". En aquest sentit, ha demanat mobilitzar "les forces vives" del país, perquè "en algun moment la Generalitat ha de ser l'autoritat fiscal plena". L'objectiu és remar per aquest canvi per rectificar el fet que "hi ha coses que no surten" ja "en el primer moment de la fotografia".

Així, Mas defensa un "plantejament de país", que "s'entengui que aquest país vol una altra cosa". I ha concretat múltiples aspectes: "Blindar l'ordinalitat", que el model "no es pugui malmetre independentment del govern" que hi hagi i que s'incorpori "el cost de la vida" com a variable important a tenir en compte. "Imaginem que s'accepten aquestes millores respecte al sistema de diners: jo ho puc defensar, hi ha més diners. Si estem pactant un model de finançament, ¿a banda del tema dels diners no hem de resoldre el tema dels poders, la capacitat de gestió d'un país de la seva hisenda pública?" I ha reblat: "La clau de la caixa". Quin és el seu missatge d'esperança? "No hem de donar la negociació per acabada", ha sostingut.

Però aquesta pressió per aconseguir amb la negociació "l'autogovern sencer", i tenir el control respecte als ingressos, no vol dir anar cap al concert econòmic stricto sensu, a parer seu. "És cert que arribar a un concert econòmic per a Catalunya és una operació de grandíssima complexitat, gairebé tan difícil com el referèndum per la independència", ha conclòs. Però ha reivindicat l'autoritat fiscal plena, encara que pugui ser en coordinació amb l'Estat. Un missatge que difereix de l'esmena a la totalitat anunciada per la cúpula de Junts, partit del qual no té carnet si bé hi és pròxim.

El país de Rajoy

Mas ha fet autocrítica admetent que el resultat del Procés que ell va iniciar no ha "sortit" tal com es volia en termes independentistes i que ni tan sols es conserva la majoria al Parlament. Ara bé, ha defensat haver engegat l'horitzó independentista el 2012 a favor del "dret a decidir", un terreny que creu que "ha valgut la pena" recórrer amb una consulta i un referèndum. Malgrat que llavors considerava que Catalunya no tenia recorregut dins l'Estat i calia la sobirania plena, ara defensa "adaptar-se a la situació nova", "l'esquema de l'autonomia i l'autogovern", però "preparar" un recorregut nacional ambiciós un altre cop.

Del pacte fiscal, precisament, recorda com el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, li va dir que no podia traspassar "l'únic que funciona bé a l'estat espanyol". I això que Mas li proposava "una sortida" política per tancar la crisi de l'Estatut, que "tampoc demanava el traspàs de l'Agència Tributària" del tot, sinó treballar "perquè la Generalitat sigui responsable del que recapta".

L'Ajuntament de Barcelona

"Vaig tenir un oferiment seriós formal per encapçalar una candidatura electoral i vaig dir que no". Amb aquesta rotunditat s'ha expressat Mas fent referència sense dir-ho a l'oferta de Junts per ser l'alcaldable per Barcelona. Ara bé, no ha tancat la porta per al futur, amb una ambigüitat calculada.

"Trobo a faltar que el país surti d'un punt d'endormiscament i hi hagi vitalitat política", ha dit uns minuts després. Però ha insistit que cal implicació de tothom per "enlairar aquest país". "Jo també tinc ganes de fer-ho, però no donant cops de colze ni entrant en batalles partidistes", ha afegit. I encara ho ha reblat amb una fórmula més enigmàtica: "Hi ha d'haver ganes perquè les coses es redrecin a Catalunya. Quan això passi jo hi seré per ajudar". És coneguda la voluntat de Mas que el seu espai afí, Junts, encari els reptes actuals i encarni el pragmatisme de l'era de Convergència, un escull encara no resolt.

La plana major juntaire en ple ha estat present a l'acte: hi eren el secretari general, Jordi Turull; el portaveu, Josep Rius; el vicepresident Antoni Castellà; la líder a Madrid, Miriam Nogueras; el president del Parlament, Josep Rull; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; l'expresidenta del Parlament Anna Erra; a més de diputats i regidors diversos, juntament amb exconsellers com ara Jaume Giró i Ramon Tremosa i l'ex secretari general juntaire i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. També hi ha estat el president d'Òmnium, Xavier Antich, i la síndica de greuges, Teresa Giménez-Salinas.

stats