Per què Trump té tant d'interès en Groenlàndia?

BarcelonaDes de l’inici del seu segon mandat –i ja en el primer– Trump sempre ha mostrat un especial interès en Groenlàndia, que té un elevat grau d'autogovern, però forma part del Regne de Dinamarca. En repetides ocasions ha manifestat no només la voluntat d’influir en l’illa àrtica, sinó la intenció directament d’annexionar-se el territori. El mes passat, el president estatunidenc fins i tot va nomenar un enviat especial dels EUA per a Groenlàndia.

Després de l’atac contra Veneçuela, la Casa Blanca ha reiterat la seva voluntat de controlar l'illa a tocar del pol nord. Aquest dimarts, el secretari d’Estat dels EUA fins i tot va assegurar que Trump estaria disposat a comprar l’illa, tal com Washington ja ha fet en altres ocasions amb territoris com Alaska i les Illes Verges. El president estatunidenc diu que vol controlar Groenlàndia per motius de "protecció nacional", mentre el territori forma part de l'OTAN. Per què desperta tant d’interès aquest territori autònom de Dinamarca? La resposta es pot resumir en tres grans factors.

Posició geoestratègica

La seva localització situa Groenlàndia en un punt crucial per a la defensa estatunidenca. Els EUA ja hi tenen una base militar a Pituffik, un assentament de la localitat d'Avannaata, a l'oest de l'illa. És una base clau en la defensa del territori estatunidenc per la seva banda est: davant d'hipotètics atacs de Rússia o fins i tot del Pròxim Orient, és la que actuaria com un primer escut de defensa.

"Arran del desenvolupament de la infraestructura de Rússia a l'Àrtic, la base de Pituffik ha esdevingut encara més important", apunta Marc Lateigne, professor de ciència política a la Universitat de Tromsø i adjunt a la Universitat de Groenlàndia. Tot i això, assenyala que una annexió de Groenlàndia "no canviaria massa les possibilitats de defensa dels EUA, ja que Dinamarca forma part de l'OTAN". De fet, a la zona també hi ha diverses bases militars de l'Aliança Atlàntica.

Trump ha dit que Groenlàndia està "rodejada de vaixells russos i xinesos". Lateigne assevera que aquesta afirmació és falsa, i que com a molt el president estatunidenc es podria referir a vaixells comercials. "En tot cas, davant de qualsevol hipotètica situació que comprometi militarment els EUA, Washington ja compta amb la base de Pituffik i amb les bases militars de l'OTAN", recorda.

I què canviaria si els EUA controlessin Groenlàndia? "No haurien d'esperar que Dinamarca autoritzés certs moviments", explica Pablo Pareja, professor de Relacions Internacionals a la UPF. "Podrien volar sense demanar permís o construir directament un escut antimíssils", expressa. Ara bé, Lateigne recorda que Copenhaguen sempre ha estat "molt obert" a la presència militar nord-americana i de l'OTAN a l'illa, i assenyala que fent un càlcul de cost-benefici, com a mínim en aquesta carpeta, la via de la negociació pot donar fruits i és més segura que la de l'annexió.

Rica en recursos naturals

El 80% de la superfície de Groenlàndia està congelada. Per aquest motiu, no és fàcil saber amb exactitud quines matèries primeres té l'illa, però tota la costa –la zona on no arriba el casquet glacial que congela permanentment el centre del país– acumula indrets rics en diversos recursos naturals. Amb l'emergència climàtica i el desgel, l'accés a aquests recursos està esdevenint més fàcil i en alguns casos més econòmic que fins fa pocs anys.

Groenlàndia té or, coure, urani, petroli, gas natural i, sobretot, terres rares. Actualment, la Xina controla el 80% de les reserves de terres rares a nivell mundial. D'una banda, perquè al seu territori hi té una de les reserves més importants del món. Però també hi influeix el fet que per extreure aquestes matèries primeres es requereix una tecnologia molt cara, i un cop aconseguides s'han de tractar en unes plantes de processament específiques. Qui té la tecnologia i les plantes, majoritàriament, és la Xina, que es queda una part de les terres rares d'altres països que tracta.

Fora de la Xina, apunta Pareja, hi ha estudis que assenyalen que l'illa depenent de Dinamarca podria ser la regió amb més terres rares del món. Si amb el canvi climàtic és més fàcil accedir a aquest recurs, Groenlàndia es podria convertir en una regió especialment clau en aquesta matèria primera, imprescindible per fabricar dispositius electrònics i, per tant, per a la indústria digital. En un context de lluita dels EUA per aturar l'expansió comercial de la Xina, l'interès estatunidenc per les terres rares de Groenlàndia pot ser un factor important en l'entestament de Trump amb l'illa. Tot i això, Lateigne assenyala que, també en aquest àmbit, Dinamarca "sempre s'ha mostrat predisposada a les inversions estrangeres per explotar els recursos naturals de Groenlàndia".

Rutes comercials

Una altra conseqüència de l'emergència climàtica i del desgel és l'obertura de rutes comercials fins ara impensables o logísticament i econòmicament molt costoses. A la regió hi ha bàsicament dues rutes: una que passa per l'oest de Groenlàndia i segueix cap a l'Àsia pel Canadà, i una altra que passa més a prop de Noruega i arriba a l'Àsia després de travessar l'oceà Àrtic pel nord de Rússia. "Són rutes que redueixen el temps de navegació perquè no s'ha de travessar l'estret de Panamà o el canal de Suez, i estalvien diners perquè no s'ha de passar per tants ports", indica Pareja.

El previsible desgel del casquet glacial Àrtic, però, farà que d'aquí a uns anys pugui ser possible –sobretot a l'estiu– una tercera ruta, encara més ràpida que les actuals. Aquesta ruta central connectaria l'oceà Atlàntic i el Pacífic passant per l'est de Groenlàndia i pel pol nord. Tenir el control de l'illa, als EUA els permetria no haver de donar explicacions de quines mercaderies passen pels seus ports.

En la seva competència per l'hegemonia global, poder comerciar de forma més ràpida i econòmica amb països de l'Àsia com el Japó, Corea del Sud o el sud-est asiàtic és clau per a Washington. Per posar un exemple, el Japó actualment importa el 80% del que consumeix, i un dels seus socis clau és els EUA.

Enmig de la disputa pel control del continent americà, a la qual els EUA s'hi han sumat ferotgement revivint la doctrina Monroe, Lateigne adverteix que a l'Àrtic "hi ha molta preocupació sobre com la regió s'està militaritzant i sobre com es farà front al canvi climàtic en aquest context". El professor adverteix que "la militarització de la zona deixa en un segon pla les persones que hi viuen, que pateixen dia a dia les conseqüències del desgel".