Els EUA recorren a la guerra psicològica per obtenir Groenlàndia
Washington presenta l'annexió de l'illa com un fet inevitable i ara l'únic dubte és com ho farà
WashingtonLa guerra psicològica que Donald Trump jugava amb Veneçuela ara també l'aplica a Dinamarca i a tot Europa. Esperonat pel xoc que han provocat la incursió militar il·legal al país caribeny i la captura de Nicolás Maduro, el govern estatunidenc apunta a Groenlàndia com a pròxim objectiu. El president i els seus assessors estan considerant "una àmplia sèrie d'opcions" per conquerir l'illa sota sobirania danesa, segons diu un comunicat de la Casa Blanca publicat dimarts que destaca que l'ús de la força militar "sempre és una opció". El moment és idoni per tornar a brandar una amenaça que just ara fa un any el magnat ja utilitzava: tothom té al cap la fotografia del president veneçolà deposat, vestit amb un xandall gris, un antifaç i unes orelleres, immobilitzat a bord del vaixell d'assalt amfibi USS Iwo Jima.
La Casa Blanca ni s'ha immutat davant la declaració conjunta dels principals líders europeus, que han tancat files amb Dinamarca. Un comunicat ferm en el seu suport a Copenhaguen (subratllava que l'illa àrtica "pertany al seu poble"), però tebi amb Washington (descrivia els Estats Units com un "soci essencial"). L'administració estatunidenca només planteja dues opcions als líders europeus i cap d'elles inclou un "no" per resposta: o a les bones (cedir i vendre l'illa) o a les males (intervenció militar).
La secretària de Premsa nord-americana, Karoline Leavitt, ha tornat a pressionar Europa aquest dimecres fent una analogia amb els atacs a l'Iran i Veneçuela. "Mireu Veneçuela. [Trump] va intentar amb fervor tancar un bon acord amb Maduro, i li va dir: «Faré servir l’exèrcit dels Estats Units, i no t’agradarà si no acceptes aquest acord». I mireu què va passar amb l’Iran. El president va dir el mateix, oi? Va mostrar un seriós interès en tancar un acord amb el règim iranià sobre les seves capacitats nuclears, però ells no hi van estar interessats. Així que va haver-hi l’operació Martell de Mitjanit", ha exposat la portaveu. Washington parla de diplomàcia per referir-se a negociacions asimètriques, en les quals l'interlocutor té el risc de ser atacat si no accepta l'oferta l'administració Trump li fa.
Informacions creuades
En les últimes hores hi ha hagut informacions creuades sobre les intencions dels Estats Units a Groenlàndia. Dimarts la Casa Blanca va ser rotunda en el seu comunicat: l'illa àrtica és una prioritat per a la seguretat nacional i "recórrer a l’exèrcit és sempre una opció del comandant en cap de les forces armades". Però després de mostrar el garrot, aquest dimecres Leavitt ha posat més l'accent en l'opció de comprar l'illa. Segons ha dit, Trump i el seu equip estan discutint aquesta proposta "activament". "Totes les opcions estan sobre la taula, però la primera sempre és la diplomàcia", ha assegurat. Segons ha dit, la idea de comprar Groenlàndia "no és nova": "És una cosa que des del 1800 els presidents [dels Estats Units] han dit que seria bona per a la seguretat nacional". Sota la presidència d'Andrew Johnson, un informe ja suggeria la voluntat dels Estats Units d'adquirir l'illa. Gairebé un segle després, el 1946, Harry Truman també va oferir a Dinamarca 100 milions de dòlars per Groenlàndia.
Dimarts van filtrar al Washington Post que el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, havia explicat als congressistes en una sessió a porta tancada que l’escalada en la retòrica sobre Groenlàndia formava part d’una estratègia per pressionar Dinamarca perquè vengui Groenlàndia als Estats Units. Les paraules de Rubio, però, potser cal posar-les en quarantena després que la Casa Blanca ignorés l'autoritat del Congrés en l'atac a Caracas. El secretari d'Estat té previst reunir-se amb representants de Dinamarca la setmana que ve.
Sigui com sigui, l'allau de declaracions i informacions dels últims cinc dies ja ha aconseguit un dels objectius de Washington: determinar el marc narratiu a Europa. La qüestió ja no és si els Estats Units s'annexionaran l'illa àrtica, sinó com ho faran. És a dir, per a Washington l'annexió de Groenlàndia ja és un fet gairebé inevitable.
La bola de neu va començar a rodar dissabte amb una simple fotografia publicada a la xarxa social X. La imatge mostrava el mapa de Groenlàndia amb la bandera estatunidenca i anava acompanyada d'una sola paraula: "Aviat". Katie Miller va publicar la foto i el comentari poques hores després de la intervenció dels Estats Units a Veneçuela. Miller és una veu influent en l'òrbita MAGA i esposa de Stephen Miller, assessor clau en la política interior de Trump, conegut per les seves simpaties amb el supremacisme blanc, i ideador de la campanya de deportacions massives als Estats Units.
El rum-rum que va generar aquesta publicació va fer que Trump fos taxatiu diumenge al vespre: "Necessitem Groenlàndia des del punt de vista de la seguretat nacional", va declarar a bord de l'Air Force One, rumb a Washington. Dilluns a la tarda Miller va fer un pas més enllà i va defensar el dret d'annexionar-se l'illa àrtica fent servir la força, si calgués. "Som una superpotència i, sota el president Trump, ens comportarem com una superpotència", va declarar en una entrevista a la CNN.
Com a territori autònom de Dinamarca, Groenlàndia també pertany a l'OTAN. Per tant, el que planteja Miller –i el que ara diu la Casa Blanca– suposaria que un país de l'Aliança Atlàntica n'ataqués un altre. Paradoxalment, el subcap del gabinet invoca l'OTAN per defensar les seves tesis imperialistes. "Els Estats Units són la potència de l'OTAN. Perquè els Estats Units assegurin la regió àrtica i protegeixin i defensin els interessos de l'OTAN, Groenlàndia hauria de formar part dels Estats Units". Ni l'illa ni Dinamarca representen un perill per a la seguretat nacional nord-americana. De fet, Copenhaguen i Washington han cooperat històricament a través d'un acord conjunt de defensa signat el 1951. A més, l'exèrcit estatunidenc té una base militar a l'illa, a Pituffik.
