Europa tanca files amb Dinamarca davant les amenaces de Trump sobre Groenlàndia

LondresEls líders de les sis principals potències europees han expressat aquest dimarts el seu suport explícit a Dinamarca i a Groenlàndia, en una declaració conjunta que subratlla que l'illa àrtica "pertany al seu poble". El missatge, signat per França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya i el Regne Unit, a més de Dinamarca, respon a les reiterades amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, i d'alguns dels més destacats d'entre els seus col·laboradors d’apropiar-se del territori danès per motius de seguretat nacional. L'espasa de Dàmocles sobre l'illa àrtica és una més de les ones expansives del cop militar de la Casa Blanca contra Nicolás Maduro, el deposat president de Veneçuela.

Tot i la fermesa del posicionament dels europeus, el to del comunicat evita una confrontació directa amb la Casa Blanca, en la línia de la continuada feblesa estratègica del Vell Continent davant l'administració republicana. Els dirigents insisteixen que la seguretat a l'Àrtic s'ha d'abordar de manera col·lectiva, en el marc de l'Aliança Atlàntica, i respectant els principis de la Carta de les Nacions Unides, com ara la sobirania i la integritat territorial. En aquest context, recorden que el Regne de Dinamarca –inclosa Groenlàndia, que és un territori autònom dependent de Copenhaguen– forma part de l'OTAN i que els Estats Units continuen sent un "soci essencial".

El líder que ha anat més enllà en la crítica a Washington ha sigut, possiblement, Pedro Sánchez. Des de l'ambaixada espanyola a París, on el president del govern ha comparegut després de la reunió de la Coalició dels Voluntaris que ha presidit Emmanuel Macron per intentar tancar els detalls de la possible força de pau que es desplegaria a Ucraïna si s'arriba a un alto el foc amb Rússia, Sánchez s'ha pronunciat, primer, sobre la intervenció a Veneçuela i, després, sobre l'amenaça de Trump contra Groenlàndia: "Espanya no pot acceptar-ho, com tampoc no pot acceptar que s’amenaci la integritat d’un estat europeu com Dinamarca. No callarem davant les vulneracions que s’estan produint i, per tant, Espanya no serà còmplice d’aquest atropellament. Donarem suport als nostres aliats, estarem al costat de la legalitat i posarem tots els recursos per reforçar el multilateralisme, que malauradament avui s’està veient afeblit".

D'altra banda, els ministres d’Afers Exteriors de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia han reafirmat el seu compromís col·lectiu amb la seguretat, l’estabilitat i la cooperació a l'Àrtic. Així, també en una declaració conjunta, els cinc països àrtics, tots aliats de l’OTAN, han assenyalat que han intensificat les mesures de dissuasió i defensa mitjançant noves capacitats, més activitat militar, una presència reforçada i un increment "substancial" de les inversions en seguretat a la regió. A més, es declaren disposats a fer encara més passos en aquesta direcció en estreta coordinació amb els Estats Units i la resta d'integrants del pacte militar.

Com en el primer comunicat esmentat, els cinc signants remarquen que la seguretat a l'Àrtic ha de basar-se en el respecte als principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional, incloent-hi la inviolabilitat de les fronteres. En aquest context, recorden que el Regne de Dinamarca –inclosa Groenlàndia– és membre fundador de l’OTAN i que històricament ha cooperat estretament amb Washington en matèria de seguretat a la zona, especialment a través d'un acord conjunt de defensa del 1951.

La declaració conclou amb un missatge polític clar que diu, literalment, el mateix que el text subscrit per França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya i el Regne Unit, a més de Dinamarca: "Qualsevol qüestió que afecti Dinamarca i Groenlàndia és competència exclusiva de Dinamarca i de Groenlàndia". Un posicionament que busca reforçar la unitat nòrdica i la centralitat del marc legal internacional en un moment de creixent tensió geopolítica a l’Àrtic.

"Som una superpotència i ens comportarem com una superpotència"

Malgrat la suavitat en la crítica a la Casa Blanca dels dos textos, les últimes declaracions arribades des de Washington apunten en una direcció molt diferent. El subcap de gabinet de Trump, Stephen Miller, ha afirmat aquest dimarts a la matinada, en una entrevista a la cadena CNN, que sota la "doctrina Trump" els Estats Units utilitzaran el seu exèrcit "sense demanar disculpes" per defensar els seus interessos, que ha equiparat amb el "futur del món lliure". "Som una superpotència i, sota el president Trump, ens comportarem com una superpotència", ha remarcat. Fa pràcticament un any que Donald Trump va jurar el càrrec, i s'ha tret definitivament la màscara.

Pel que fa al cas concret de Groenlàndia, Miller ha anat encara més enllà en la seva intervenció a la CNN al qüestionar "quin dret" té Dinamarca sobre el territori i a l'assegurar que "ningú no lluitarà militarment contra els Estats Units pel [seu] futur". Aquesta posició està perfectament alineada amb les paraules recents del mateix Trump, que al llarg del cap de setmana ha reiterat que Washington "necessita Groenlàndia des del punt de vista de la seguretat nacional". "La Unió Europea necessita que la tinguem, i ho saben", ha dit també.

Des de Copenhaguen, la resposta a les andanades del magnat no s’ha fet esperar. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va advertir ja dilluns que un atac dels Estats Units contra un aliat de l’OTAN suposaria la fi de l’aliança militar i de la seguretat construïda després de la Segona Guerra Mundial. Seria, ha dit, la fi de "tot". Per a Trump, de fet, seria un nou principi, perquè ha quedat demostrat que el president no creu en l'Aliança.

Amb aquest encreuament de declaracions, el futur de Groenlàndia queda encotillat entre la reafirmació europea del dret del seu poble a decidir i una administració nord-americana que exhibeix sense embuts la seva voluntat de fer prevaler la força. El territori àrtic sembla així cada cop més exposat als impulsos geopolítics del president dels Estats Units.

El nou embat des de Washington contra Europa ha eclipsat en bona part la reunió de la Coalició dels Voluntaris, que ha reunit a París aquest dimarts els socis de Volodímir Zelenski. De fet, la primera declaració dels líders europeus sobre el territori autònom danès s’ha fet pública poc abans que s'obrís la trobada a la capital francesa de la trentena d’aliats de Kíiv disposats a participar en el pla per garantir que Rússia no violi l’alto el foc, si mai s'arriba a un acord en aquest sentit.