La fiabilitat i previsibilitat alemanya ja fa temps que no són més que un tòpic, però el cert és que ningú s'esperava el que ha passat aquest matí al Bundestag, on el candidat a canceller Friedrich Merz ha obtingut només 310 vots dels 328 que suma la Gran Coalició entre la CDU i l'SPD i no ha obtingut la majoria necessària per ser elegit. El desconcert s'ha apoderat de la política alemanya, ja que ningú ha aclarit qui eren els diputats díscols que s'han negat a seguir la consigna del seu partit ni quins motius tenien per al boicot. El cas és que la votació s'ha repetit a la tarda i llavors sí que Merz ha rebut 325 vots, nou més dels 316 necessaris.

Cap dirigent europeu ha sigut capaç fins ara de fer ombra al lideratge indiscutible de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Des que Angela Merkel va deixar la cancelleria alemanya, s'ha erigit en la mandatària més poderosa de la Unió: s'ha beneficiat que Olaf Scholz i Emmanuel Macron han quedat desdibuixats i ha pogut domesticar, fins i tot, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. També s'ha construït una Comissió Europea a mida i ha sigut la cara visible de mesures tan destacades per al bloc europeu com els ajuts a Ucraïna, la compra de vacunes conjunta i, entre d'altres, la creació dels fons europeus postcovid. "Potser des de Jacques Delors, ningú havia concentrat tant de poder i influència com ella a Brussel·les", reflexiona una font europarlamentària.

Quan aquest dimarts es constitueixi el nou parlament federal d’Alemanya es visibilitzarà clarament l’impuls que ha rebut l’extrema dreta. Alternativa per a Alemanya (AfD) passarà a ocupar el doble de seients que en la legislatura passada. De 77 a 152 diputats, que tindran més drets que mai: més torns de paraula i més pes en les comissions parlamentàries.

Durant un debat televisiu en campanya electoral, li van preguntar al canceller alemany sortint, Olaf Scholz, si pujaria a un avió pilotat pel líder conservador, Friedrich Merz. “Sí –va respondre sense dubtar–. Suposo que li van donar el títol de pilot justificadament”, va afegir el socialdemòcrata. Merz, que és pilot aficionat, també es va mostrar disposat a portar Scholz al seu avió privat, encara que “depèn d'on”. “De Berlín a casa, sí”, va dir Merz, desitjós de substituir-lo a la cancelleria.

Conservadors i socialdemòcrates iniciaran aquesta setmana negociacions formals per formar un govern de coalició a Alemanya, després d'arribar aquest dissabte a un preacord sobre temes clau com l'enduriment de la política migratòria, les finances, el mercat laboral i l'economia. "Tenim un document conjunt que constitueix la base de les negociacions de coalició que començaran la setmana que ve", ha anunciat el líder de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i probable futur canceller d'Alemanya, Friedrich Merz.

Els conservadors de la CDU-CSU pressionen el Partit Socialdemòcrata (SPD) perquè accelerin les negociacions per formar un futur govern de coalició. De moment, les converses estan en una fase preliminar després de les eleccions federals del 23 de febrer passat. La formació de govern, però, urgeix no només per qüestions internes, sinó també davant dels reptes internacionals, especialment després de la picabaralla recent entre Donald Trump i Volodímir Zelenski a la Casa Blanca, que ha creat incertesa sobre el futur suport nord-americà a Ucraïna a la guerra d'agressió russa.

A Grünheide, un poble de 9.000 habitants de l'antiga Alemanya comunista on el multimilionari tecnològic Elon Musk ha construït la primera fàbrica de Tesla a Europa, l'extrema dreta va ser el partit més votat en les eleccions federals del 23 de febrer. Alternativa per a Alemanya (AfD) va obtenir el 32,5% dels vots. “He votat AfD”, explica el Marc, de 18 anys, al centre de Grünheide. Aquest jove alemany, que no vol donar el seu cognom, atribueix l'èxit a la regió del partit d'extrema dreta al fet que molts alemanys de l'est estan “farts” de les polítiques de la coalició semàfor, formada pels socialdemòcrates del canceller sortint Olaf Scholz, els ecologistes i els liberals.

Contra tot pronòstic, el partit L'Esquerra (Die Linke, en alemany) no només va aconseguir tornar a tenir representació al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, en les eleccions de diumenge passat, sinó que va aconseguir el 8,7% dels vots, gairebé duplicant el 4,9% obtingut a les eleccions del 2021. “L'Esquerra ha tornat”, va proclamar la nit electoral el seu copresident, Jan van Aken, després d'aconseguir “la tornada de l'any”.

Governar és, abans de res, pactar. I més encara si cap partit ha obtingut la majoria de vots suficients per governar en solitari, com ha passat a les eleccions alemanyes del 23 de febrer passat. El vencedor de les eleccions i el candidat conservador, Friedrich Merz, s'ha reunit aquest dimarts durant una hora i mitja a la Cancelleria federal a Berlín amb el canceller sortint, el socialdemòcrata Olaf Scholz, per organitzar la transició cap al futur govern. Conservadors i socialdemòcrates hauran de negociar en les pròximes setmanes un acord per formar una gran coalició que els permeti governar junts Alemanya els quatre anys vinents.

"Alice für Deutschland" (Alice per Alemanya). Aquest eslògan que corejaven els simpatitzants d'Alternativa per a Alemanya (AfD) als seus mítings electorals sona molt semblant en alemany a “Alles für Deutschland” (Tot per Alemanya), la consigna del grup paramilitar SA del partit del dictador Adolf Hitler. Alice és Alice Weidel, la líder d'Alternativa per a Alemanya, que ha aconseguit el 20,8% de vots a les eleccions federals. AfD és el segon partit amb més escons del Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, darrere dels conservadors i davant dels socialdemòcrates.

Un dels mapes més compartits l’endemà de les eleccions a Alemanya és el que mostra la divisió entre l’Alemanya de l’est i la de l’oest. L’extrema dreta ha estat amb diferència la força més votada als cinc estats federats de l’antiga república comunista (RDA), mentre que el partit conservador CDU ha guanyat a les regions que després de la Segona Guerra Mundial es van repartir nord-americans, britànics i francesos i que l’any 1955 es va declarar estat sobirà. Trenta-cinc anys després de la caiguda del mur, amb la participació més alta des de la reunificació (83,5%), no s’ha desdibuixat. El mapa blau i negre demostra com són de diferents encara les dues alemanyes, tot i els esforços per reduir les diferències.

El govern d'Olaf Scholz ha passat gairebé desapercebut en l'escena internacional i prou feina ha tingut a aplacar les crisis internes d'Alemanya. Ha estat incapaç de marcar un perfil propi a la Unió Europea i encara menys d'agafar el timó del bloc comunitari, tal com es pressuposa a l'economia més gran del continent. Ni en les hores més greus, com les amenaces de Donald Trump sobre les relacions transatlàntiques i la guerra d'Ucraïna, el canceller socialdemòcrata ha alçat la veu i tampoc ha fet l'intent de jugar un rol de lideratge.

Alemanya es prepara per a una nova gran coalició entre els democristians de la CDU-CSU, vencedors de les eleccions federals del 23 de febrer, i el Partit Socialdemòcrata (SPD), com a soci menor. El conservador Friedrich Merz (CDU) podrà pactar amb l'SPD per formar govern, sense necessitat de sumar Els Verds per assolir la majoria d'escons (316 de 630 escons). La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), que es consideren partits germans, sumen 328 escons amb els socialdemòcrates, més que suficient per formar un govern de coalició.

Les eleccions d'aquest diumenge dibuixen un mapa d'Alemanya polític molt diferent del de fa quatre anys. La davallada dels socialdemòcrates d'Olaf Scholz (SPD) i l'ascens de la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) són dos fets comuns a tot el territori alemany, però hi ha alguns indrets on la força populista i xenòfoba d'Alice Weidel s'ha imposat amb més del 30% dels vots, fins al 38,76% que ha obtingut al land de Turíngia.

Arriba l’hora de Friedrich Merz. Ha estat una victòria tardana i feble. Fruit d’un descontentament profund amb el tripartit liderat per una socialdemocràcia que ha patit la derrota més contundent de la seva història, i d’una onada conservadora d’abast transatlàntic. “És un gran dia per a Alemanya i per als Estats Units sota el lideratge d’un cavaller anomenat Donald J. Trump”, piulava el president nord-americà –parlant d’ell en tercera persona– i atorgant-se el mèrit de la derrota de l'SPD. Paradoxalment, un Merz que es declara admirador de Ronald Reagan, i que sempre ha estat pròxim als Estats Units, haurà de liderar el país de la Unió Europea que més damnificat podria sortir d'una eventual guerra aranzelària de l’administració Trump contra els europeus.

Tot i la seva impopularitat, el canceller alemany sortint, Olaf Scholz, es mostrava optimista els dies abans de les eleccions i no tirava la tovallola. El 2021 va donar la sorpresa guanyant les eleccions –les primeres després de l'etapa d'Angela Merkel al capdavant del país– i tenia l'esperança de tornar a repetir la gesta. Scholz estava convençut que una victòria era possible, tot i que cada enquesta que es publicava era un bany de realitat. Els resultats han demostrat que els sondejos anaven pel bon camí.

Alternativa per a Alemanya (AfD), un partit ultradretà, euroescèptic i antiimmigració, ha sabut aprofitar el descontentament popular amb la "coalició semàfor" del socialdemòcrata Olaf Scholz. A les eleccions federals anticipades d'aquest diumenge ha fet bones les enquestes i s'ha col·locat com a segona força al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany. La candidata ultra Alice Weidel, que lidera el partit amb Tino Chrupalla, ha aconseguit el millor resultat per a l'extrema dreta alemanya en unes eleccions generals des del final de la Segona Guerra Mundial.

Si ja era el candidat que havia rebut més atenció perquè encapçalava les enquestes i tot apuntava que es podria convertir en el nou canceller alemany, Friedrich Merz va acaparar tots els titulars en plena campanya. Amb una aposta arriscada, que li ha costat crítiques internes fins i tot de l’excancellera Angela Merkel i mobilitzacions massives, va acceptar els vots de l’extrema dreta al Parlament i va crear una escletxa al cordó sanitari. El partit democristià CDU, segons les projeccions, hauria guanyat les eleccions amb el 28% dels vots (gairebé cinc punts més que el 2021), però aquest gest li ha costat uns quants vots i no ha arribat al 30% que preveien totes les enquestes. "Hem guanyat les eleccions", ha celebrat amb una alegria poc entusiasta Merz en el seu primer discurs a la seu electoral dels conservadors. La seva carrera cap a la cancelleria no s’ha acabat i ara haurà de capitanejar unes negociacions complexes per formar govern.

Les coalicions de govern són el més habitual a Alemanya, que les ha vist de tots colors. Aquest vespre sabrem si es confirma la victòria que les enquestes auguren als conservadors de Friedrich Merz, però la nit electoral deixarà la incògnita de quina mena de coalició es formarà si és que n’hi ha alguna de viable. Merz ha expressat la seva preferència per una aliança amb els socialdemòcrates de l’SPD, el que es coneix com a Große Koalition (Gran Coalició) o bé amb els Verds, una fórmula que funciona a escala regional, però que encara no s’ha provat mai al govern federal.

Nascut el 1961, Wolfgang Münchau va créixer a la ciutat alemanya de Mülheim del Ruhr. Ara viu a Oxford, des d'on es mira el món i el seu país, i des d'on també dirigeix Eurointelligence, un influent servei de comentaris econòmics que va cofundar. Abans va ser columnista del Financial Times. Acaba de publicar Kaput. El fin del milagro alemán (Plataforma Editorial), una anàlisi que destrueix la imatge d'eficiència del seu país.