L'extrema dreta alemanya es dispara i obté els millors resultats des de la Segona Guerra Mundial

BerlínAlternativa per a Alemanya (AfD), un partit ultradretà, euroescèptic i antiimmigració, ha sabut aprofitar el descontentament popular amb la "coalició semàfor" del socialdemòcrata Olaf Scholz. A les eleccions federals anticipades d'aquest diumenge ha fet bones les enquestes i s'ha col·locat com a segona força al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany. La candidata ultra Alice Weidel, que lidera el partit amb Tino Chrupalla, ha aconseguit el millor resultat per a l'extrema dreta alemanya en unes eleccions generals des del final de la Segona Guerra Mundial.

Segons les projeccions de la televisió pública ARD, AfD obtindria el 19,5% dels vots, el doble que en els comicis del 2021, en què va obtenir el 10,34% de suports. Alternativa per a Alemanya passaria, així, de tenir 83 diputats a 142, a l'espera de conèixer els resultats definitius. Dotze anys després de la seva fundació, Alternativa per a Alemanya ha aconseguit desbancar els socialdemòcrates i els Verds, que, juntament amb els liberals (FDP), havien governat Alemanya durant els últims tres anys amb Olaf Scholz com a canceller.

Amb tot, si no hi ha sorpreses o girs de guió, AfD no podrà entrar en el pròxim govern de coalició –tot i que Weidel ja s'hi ha ofert–, ja que el conservador Friedrich Merz, líder de l'aliança democristiana CDU-CSU, ha rebutjat qualsevol futura col·laboració amb els ultres.

El partit, fundat l'abril del 2013 pel professor d'economia de la Universitat d'Hamburg Bernd Lucke i el jurista Alexander Gauland, tenia els primers anys un perfil econòmicament liberal, populista, euroescèptic i conservador. En l'elecció del nom del partit hi va influir el fet que la cancellera Angela Merkel, durant la crisi financera i de l'euro, digués que no hi havia alternativa. "Si fracassa l'euro, fracassarà Europa", va dir Merkel. AfD rebutjava la política del govern de Merkel per salvar l'euro i advocava per la fi dels rescats financers milionaris, pel retorn al marc alemany i per la dissolució de la zona euro.

Radicalització en la qüestió migratòria

Aleshores al partit hi havia dues ales: d'una banda, els liberals econòmics capitanejats per Lucke i, de l'altra, els ultraconservadors de Frauke Petry. A poc a poc, el partit es va anar radicalitzant i va passar de l'euroescepticisme inicial a un discurs antiimmigració de naturalesa xenòfoba i antiislamista.

AfD es va presentar en unes eleccions federals per primera vegada el setembre del 2013. Amb el 4,7% de vots, l'extrema dreta no va aconseguir entrar, per poc, al Bundestag, ja que no va superar el llindar del 5% necessari per obtenir representació. La crisi migratòria d'Europa del 2015 i la decisió de la llavors cancellera conservadora Angela Merkel d'obrir les portes a 1,2 milions de refugiats i sol·licitants d'asil, la majoria sirians, va ser “un regal” per a AfD, tal com han reconegut els seus líders.

El partit ultradretà va obtenir 94 diputats a les eleccions federals del 2017, i es va convertir en el primer partit d'extrema dreta a aconseguir representació parlamentària al Bundestag des del 1945, i el tercer en nombre d'escons. En els comicis del 2021, AfD va obtenir un 10,34% dels vots, cosa que va representar una lleugera caiguda, i va quedar relegada al cinquè lloc en escons. Però a les eleccions europees del 2024, Alternativa per a Alemanya va ser, amb el 15,9% dels vots, el segon partit més votat a Alemanya, darrere de l'aliança conservadora de la CDU-CSU.

Suport des dels Estats Units

AfD ha promès, en aquesta campanya electoral, la sortida d'Alemanya de la Unió Europea i de l'euro, i el tancament de les fronteres i deportacions massives d'immigrants sense papers i criminals estrangers. Weidel ha aprofitat els atacs recents amb ganivet o els atropellaments massius perpetrats per migrants o sol·licitants d'asil de països musulmans per treure rèdit electoral. “Per a AfD les males notícies són bones notícies i les bones notícies es reinterpreten com a dolentes”, explicava l'exmembre del partit Franziska Schreiber al seu llibre Inside AfD [A dins d'AfD], publicat el 2018.

Weidel –que sosté que el seu partit no és d'extrema dreta, sinó més aviat liberal conservador i que Hitler era “comunista” i “socialista”– ha comptat en aquesta campanya electoral amb l'inestimable suport del magnat tecnològic Elon Musk, propietari de Telsa, SpaceX i la xarxa social X. Musk considera que “només AfD pot salvar Alemanya”.

La líder d'extrema dreta, favorita dels trumpistes, també es va reunir durant la campanya electoral amb el primer ministre hongarès Viktor Orbán i amb el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance. El número de dos del govern nord-americà va crear polèmica a Alemanya a l'instar, des de Múnic, a trencar el cordó sanitari als partits d'extrema dreta. Tot i que el canceller sortint, Olaf Scholz, i altres candidats van rebutjar qualsevol mena d'interferència exterior a les eleccions alemanyes, ja era massa tard.