Von der Leyen i Merz, dos vells 'enemics' obligats ara a entendre's

Brussel·lesCap dirigent europeu ha sigut capaç fins ara de fer ombra al lideratge indiscutible de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Des que Angela Merkel va deixar la cancelleria alemanya, s'ha erigit en la mandatària més poderosa de la Unió: s'ha beneficiat que Olaf Scholz i Emmanuel Macron han quedat desdibuixats i ha pogut domesticar, fins i tot, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. També s'ha construït una Comissió Europea a mida i ha sigut la cara visible de mesures tan destacades per al bloc europeu com els ajuts a Ucraïna, la compra de vacunes conjunta i, entre d'altres, la creació dels fons europeus postcovid. "Potser des de Jacques Delors, ningú havia concentrat tant de poder i influència com ella a Brussel·les", reflexiona una font europarlamentària.

Però el futur de la conservadora alemanya no s'augura tan tranquil, i un líder del seu propi partit (CDU), Friedrich Merz, podria ser qui li compliqués el domini de les institucions europees. El guanyador de les eleccions alemanyes ja ha avisat que no pensa adoptar un perfil tan baix com Scholz en l'escena internacional i ha proclamat el retorn d'Alemanya a la UE i al tauler geopolític mundial. "Hem de ser capaços d'actuar de nou i amb rapidesa per ser presents a Europa", va dir Merz en guanyar els comicis. "Alemanya ha tornat", va proclamar en anunciar el pacte de govern dimecres.

En principi, un lideratge fort d'Alemanya a la UE no hauria de fer patir Von der Leyen, més aviat al contrari. Ara bé, el futurible canceller i la presidenta de la Comissió Europea han sigut rivals històrics a la CDU i formen part de diferents ànimes del partit. La cap de l'executiu comunitari va ser ministra en diferents governs de Merkel i va ser apuntalada per la mateixa excancellera al capdavant de la Comissió Europea. En canvi, Merz va perdre poder durant els mandats de Merkel, fins al punt que es va retirar de la política temporalment.

Von der Leyen s'inscriu en l'ala més moderada de la família democratacristiana alemanya i Merz en la més dura. La cap de l'executiu comunitari, per exemple, va llançar l'ambiciosa agenda verda de Brussel·les durant el mandat anterior, però el futurible canceller s'ha posat clarament al costat de la patronal automobilística alemanya i defensa una transició neta més lenta i gradual perquè considera que les normatives ecologistes de la Comissió Europea poden disminuir la competitivitat de la indústria europea, que no passa precisament per un bon moment.

Sigui com sigui, i malgrat les diferències, Von der Leyen i Merz seran dos dels principals líders de la UE i estan obligats a entendre's, sobretot davant del repte que suposa el retorn de Donald Trump i l'expansionisme del règim de Vladímir Putin. De fet, la cap de l'executiu comunitari ja s'ha anat acostant a posicionaments més escorats a la dreta; ha cedit davant de l'onada contraecologista que travessa Europa i ha reduït el seu compromís verd, i també ha adoptat com a seves les polítiques migratòries que propugnen l'extrema dreta i el mateix Merz.

A més, Von der Leyen ja ha trencat el cordó sanitari amb una part de l'extrema dreta europea i al Parlament Europeu ha arribat a acords amb el grup europarlamentari del qual forma part el partit de Meloni. Al seu torn, Merz també va votar una moció contra la immigració juntament amb l'extrema dreta, un gest que li va costar les crítiques de l'ala més moderada de la CDU i de la mateixa Merkel.

El tercer en discòrdia

Un altre dels principals rivals de Von der Leyen a Brussel·les també és intern: el president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber. A diferència de la presidenta de la Comissió Europea, que encara no ha felicitat Merz, el líder del grup europarlamentari conservador va trigar pocs minuts a congratular-se a través de la xarxa social X del "mandat clar" que els alemanys han donat al futurible canceller, amb qui manté una bona relació i afinitat ideològica. "Els votants han parlat clar", va piular el dirigent de la formació més influent i poderosa de la UE.

Weber, igual que Merz, també forma part de la sensibilitat més conservadora dels democratacristians alemanys i sovint ha pressionat Brussel·les perquè afluixi en les mesures ecologistes i, entre d'altres, endureixi les polítiques migratòries. A més, Weber estava cridat a liderar la Comissió Europea, però Von der Leyen –amb la connivència indispensable d'Emmanuel Macron i Merkel– li va arrabassar la presidència a l'últim moment. Des d'aleshores, el líder del PPE ha fet oposició interna contra la cap de l'executiu comunitari per aconseguir escorar la UE a posicions més dretanes i s'ha convertit en el principal rival intern de Von der Leyen. A partir d'ara pot trobar un nou aliat en Merz.