Els conservadors i els socialdemòcrates alemanys segellen un acord de coalició

BerlínAlemanya estarà governada en els pròxims quatre anys per un govern de coalició entre conservadors i socialdemòcrates, després de setmanes d'intenses negociacions que van succeir les eleccions federals del 23 de febrer passat. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seva germana bavaresa, la Unió Socialcristiana (CSU), han segellat aquest dimecres un acord de coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), enmig de les “turbulències” provocades per la guerra d'aranzels llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump.

"Encara queda molta feina. Tenim davant nostre un pla sòlid amb què podem tornar a fer avançar junts el nostre país", ha explicat en roda de premsa el cap de la CDU, Friedrich Merz, a l'anunciar l'acord. Merz, que s'espera que sigui el futur canceller d'Alemanya, considera que l'acord de coalició amb els socialdemòcrates constitueix “un senyal molt fort i clar per als ciutadans del país i els socis de la Unió Europea”. "Alemanya tindrà una coalició capaç d'actuar i forta. El futur govern reformarà i invertirà per mantenir l'estabilitat d'Alemanya, fer-la més segura i tornar-la a enfortir econòmicament", ha promès Merz.

Conservadors i socialdemòcrates s'han compromès a reforçar la malmesa economia alemanya i endurir la política migratòria. La CDU-CSU i l'SPD també han promès que reduiran l'impost sobre la renda per a les rendes petites i mitjanes. Les empreses i els consumidors també es veuran alleujats per una reducció de l'impost sobre l'electricitat, entre altres mesures.

“Alemanya torna a estar en marxa”, resumia Merz, quan una periodista li ha preguntat en anglès si tenia un missatge per a Trump. "Alemanya complirà amb les seves obligacions en matèria de defensa, i Alemanya està disposada a enfortir la seva competitivitat. I això no és només Alemanya, és Europa, la Unió Europea. I Alemanya tornarà a ser un soci molt fort dins de la Unió Europea, i farem avançar la Unió Europea", ha promès el futur canceller.

L'acord de coalició encara ha de ser aprovat per l'executiva de la CSU i un minicongrés de la CDU, mentre que l'SPD el sotmetrà al vot digital dels seus militants. S'espera que Merz se sotmeti a votació al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, a principis de maig.

Negociacions sota pressió

La guerra d'aranzels desencadenada per Trump, les fortes pèrdues als mercats borsaris i l'alça de l'extrema dreta a Alemanya als sondejos havien augmentat la pressió els últims dies sobre els negociadors per arribar a un acord com més aviat millor. Merz va explicar que les negociacions s'havien dut a terme “en una situació de tensions polítiques creixents a tot el món” i en un moment en què moltes forces internes i externes “no treballen amb Alemanya, sinó contra ella”.

"La guerra a Ucraïna no cessa, l'agressor rus [el president Vladímir] Putin no mostra voluntat de posar fi a la guerra i silenciar les armes, i alhora la incertesa econòmica augmenta enormement: aquesta mateixa setmana decisions del govern nord-americà han desencadenat noves turbulències. Podem observar les reaccions en temps real, per dir-ho així", deia Merz, en referència als aranzels de Trump i les seves conseqüències a les borses mundials.

L'amenaça de l'extrema dreta

L'anunci de l'acord de coalició entre democristians i socialdemòcrates ha coincidit amb la publicació d'un sondeig d'Ipsos que ha fet saltar les alarmes a la Konrad Adenauer Haus, la seu de la CDU a Berlín. Si aquest diumenge se celebressin eleccions generals a Alemanya, el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) seria el més votat amb el 25% dels vots. La CDU-CSU li trepitjaria els talons amb el 24% de suports, seguida de l'SPD, amb el 15% de suports.

Els tres socis de la coalició ja s'han repartit les carteres del futur govern: la CDU obté la cancelleria i sis ministeris, entre els quals el d'Afers Estrangers i el d'Economia i Energia; mentre que l'SPD en tindrà set, entre les quals Finances i Defensa. Els bavaresos de la CSU estaran al capdavant del ministeri d'Interior i de dos més.

Si tot va segons el previst, Merz podria ser canceller al maig. A Alemanya, els votants no trien directament el canceller, el cap del govern federal, sinó que l'elegeixen a través del Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany resultant de les eleccions. El president federal, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, proposarà un candidat que, per regla general, és el candidat del partit més votat. El canceller és elegit pels diputats sense debat previ i mitjançant vot secret, i ha de ser elegit amb la majoria dels vots del Bundestag.

Aquesta no és la primera vegada que conservadors i socialdemòcrates governaran junts Alemanya. Tot i això, la gran diferència aquesta vegada és que l'SPD és el tercer partit més votat, per darrere del partit ultradretà AfD d'Alice Weidel. El bloc conservador de la CDU-CSU va guanyar el 23 de febrer les eleccions amb un 28,5% dels vots, davant d'AfD (20,8%), SPD (16,4%), els Verds (11,6%) i Die Linke (8,8%).