Una batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

La investigació sobre Cristóbal Montoro agafa volada als jutjats de Tarragona. Un informe de 249 pàgines de l'Agència Tributària, al qual ha tingut l'accés l'ARA, detalla fil per randa quina era l'operativa a través de la qual les gasístiques intentaven dissimular els pagaments que feien a Equipo Económico, el despatx que va fundar Montoro, que en aquell moment era ministre d'Hisenda, a canvi d'influir en les reformes de l'impost especial sobre l'electricitat i de l'impost sobre activitats econòmiques. Van establir "tres vels inicials". Primer, l'import total que havien pactat es fragmentava entre diferents pagadors. Després, l'import que li corresponia a cada empresa es fraccionava en "petites quantitats" per dificultar-ne el rastreig. Finalment, l'ingrés es feia en, almenys, "dos comptes bancaris diferents". A més, els pagaments tenien lloc amb un diferiment sota la cobertura formal d'una "prima d'èxit" per distanciar-los del seu origen real. Això sí, els pagaments "coincidien temporalment" amb els avenços de les modificacions legislatives.

El jutge del cas Montoro fa un pas més en la investigació. El titular de la plaça número 2 del tribunal d'instància de Tarragona, que instrueix la presumpta trama de favors fiscals a empreses des del ministeri d'Hisenda a canvi de beneficis econòmics, ha reclamat tot un seguit de documentació a l'exministre del PP i a les empreses sota la lupa. En una interlocutòria amb la qual també prorroga la instrucció sis mesos més, el jutge Rubén Rus accedeix a la petició de la Fiscalia Anticorrupció i requereix a la policia judicial tot un seguit d'informació, entre la qual hi ha les escriptures de constitució i dissolució del règim econòmic matrimonial d'una sèrie d'investigats, com el mateix Montoro.

Any 2012-2013. Els ciutadans retiraven els seus medicaments a la farmàcia, però molts ho feien amb l’angoixa de pensar què passaria si aquestes deixàvem de poder comprar-los. Ara sabem que tot allò podia haver estat evitable.

El cas Montoro és un dels escàndols més sonats dels últims anys pel fet que es tracta de presumpta corrupció al cor de l'Estat, al ministeri d'Hisenda, i perquè el modus operandi representa un torpede a la línia de flotació del sistema democràtic: l'exministre del PP utilitzava, suposadament, la seva influència en el si del govern de Mariano Rajoy per beneficiar sectors econòmics concrets que, a la vegada, pagaven a un lobi, Equipo Económico, fundat per ell mateix. Ara bé, tot i la sospita dels investigadors dels Mossos d'Esquadra que Montoro es va lucrar d'aquesta facturació a través de testaferros i empreses pantalla, ¿és possible que la causa acabi en no res?

26 de setembre del 2017, 10.02 h. El cap de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), José Manuel de Alarcón Estella, envia un correu electrònic al director de l'Agència Tributària (AEAT), Santiago Menéndez Menéndez. Li notifica el resultat d'una anàlisi fiscal sobre un periodista. Es tracta de Javier Chicote, cap d'investigació de l'Abc. "El correu porta adjunt un informe amb les seves dades fiscals i les seves relacions amb altres contribuents" i s'hi desprèn que "li iniciaran una inspecció d'Hisenda", constaten els Mossos d'Esquadra en un document del 2022 inclòs al sumari del cas Cristóbal Montoro al qual ha tingut accés l'ARA. Aquesta comunicació va fer sospitar la policia judicial catalana pel fet que la investigació fiscal a Chicote "sembla coincidir amb les primeres notícies publicades pel periodista en referència al ministre d'Hisenda i la seva relació amb el despatx Equipo Económico (EE), que s'inicien a partir de l'abril del 2017". "El meu cas és claríssim. Jo publico, [Montoro] m'amenaça i m'inspecciona la cúpula d'Hisenda. No soc el president d'un banc. Soc un autònom amb una facturació normal. El motiu [de la inspecció] és que soc periodista i vaig molestar el ministre", explica Chicote en una conversa amb aquest diari.

La causa que instrueix el jutge de Tarragona Rubén Rus sobre Cristóbal Montoro està acotada al fet de fer lleis a mida a canvi de diners a través del despatx Equipo Económico. Però la investigació ha destapat comportaments escandalosos del ministre que, de moment, ningú ha judicialitzat. Parlem de l'accés a dades fiscals de persones famoses o adversaris polítics (fins i tot dins del seu propi partit) per filtrar-les a la premsa o, el que és molt més greu, ordenar inspeccions d'hisenda a periodistes o polítics incòmodes com a mètode per intimidar-los. L'ARA recull avui dos testimonis especialment colpidors d'aquest comportament típicament mafiós amb la distinció que, en aquest cas, es feia servir una institució de l'Estat com és l'Agència Tributària com a arma per extorquir i amenaçar. Es tracta del periodista Javier Chicote, cap d'investigació del diari Abc, que és el primer que va publicar informació sobre els tripijocs del despatx fundat per Montoro, i Carles Mulet, senador de Compromís que va protagonitzar debats encesos amb el ministre a la cambra alta.

Just s’havien celebrat les eleccions espanyoles i el PP estava a punt d’aterrar de nou a la Moncloa, quan el futur cap de gabinet de Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, va concertar una trobada amb càrrecs intermedis del govern de la Generalitat. En aquella època hi havia Artur Mas a la presidència –feia poc més d’un any que havia arribat al Palau i la crisi econòmica ja era galopant– i Martínez Rico va aprofitar els contactes que tenia a l’equip econòmic del govern català per oferir-los els serveis d'Equipo Económico (EE). Segons diverses fonts consultades per l'ARA, l'oferiment no es va concretar en un servei concret, però es va entendre de la conversa que contractant el despatx fundat per Montoro, la relació amb el futur govern del PP fluiria millor. Martínez Rico, que en aquell contacte portava el barret d'Equipo Económico, ja sabia que aniria a parar a Hisenda i a l'equip del ministre, que també estava clar en aquell moment que seria Montoro. El departament d'Economia pilotat en aquell moment pel conseller Andreu Mas-Colell va declinar-ne la contractació.

L'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant és un organisme públic de nova creació destinat a protegir els alertadors de la corrupció. Manuel Villoria, el seu president, atén l'ARA per explicar les funcions d'aquest ens en ple cas Montoro i cas Cerdán.

El dia 9 de novembre del 2017 tota l’atenció política i mediàtica a Catalunya estava concentrada a la plaça Villa de París de Madrid, al Tribunal Suprem. Per allà hi van desfilar els membres de la mesa del Parlament, encapçalats per Carme Forcadell, amb l’amenaça d’acabar en presó preventiva –així va ser aquella nit per a la presidenta de la cambra–, tal com pocs dies abans li havia passat a mig Govern de la Generalitat i també als líders de l’ANC i d'Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart —Carles Puigdemont ja era a Bèlgica—. Mariano Rajoy estava al capdavant de la presidència del govern d’Espanya i feia poc més de deu dies que havia aplicat el 155 per aplacar la declaració d’independència al Parlament. Però mentre tot això passava i Catalunya vivia les setmanes més tenses des de la restauració de la democràcia, l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra tenia l’ull posat a un altre lloc: a l’empresa Messer Ibérica de Gases SA (Tarragona). Aquell dia hi havia previst un escorcoll que els va portar, de forma inesperada, a destapar un dels casos de presumpta de corrupció més sofisticats des de la fi de la dictadura: el cas Montoro.

La coincidència en el temps del cas Cerdán i el cas Montoro ha provocat una situació inèdita en la política espanyola: els dos principals partits, PP i PSOE, afectats per escàndols de corrupció de gran magnitud tot i que de naturalesa diferent (en el primer cas parlaríem d'un grup reduït que cobrava comissions a empreses i en segon de tot un ministeri canviant lleis a la carta). Fins ara la corrupció havia provocat finals de cicle més o menys abruptes, com el cas del felipisme per al PSOE o el rajoyisme per al PP, però mai s'havia arribat a una cita electoral en una situació, diguem-ho així, d'empat. I tot apunta que a les pròximes eleccions, siguin quan siguin, els dos partits tindran munició per disparar a l'adversari i mobilitzar els seus.

Quan s'hagi de fer la història completa dels set anys d'investigació de la trama Montoro caldrà posar en un lloc molt destacat la fiscal del cas, Carmen María García Cerdá. Aquesta fiscal s'ha hagut d'enfrontar al llarg d'aquests anys als seus superiors jeràrquics per poder tirar endavant contra vent i marea una investigació que alguns semblava que tenien un interès especial a torpedinar. Veient els indicis clars que recull el sumari de la causa, no s'acaba d'entendre que la Fiscalia Anticorrupció tirés enrere algunes diligències clau, com ara la intervenció dels telèfons dels implicats, que només va estar activa uns dies, o l'accés als correus corporatius dels alts càrrecs d'Hisenda per investigar un possible delicte de revelació de secrets.

El cas Montoro ha sacsejat el PP, li ha capgirat els plans i l'ha instal·lat en el desconcert en un moment que era dolç perquè tenia el govern espanyol assetjat pel cas Cerdán. "Ves a saber què més pot sortir; això portarà molta cua", sosté un dirigent popular, que apunta que aquest cas pot perjudicar notablement el partit. És una por i una inquietud que corre internament. Si bé n'hi ha que, malgrat reconèixer-ho, hi volen treure ferro, totes les veus consultades per l'ARA apunten que el cas ha estroncat la dinàmica política d'acorralament a l'executiu estatal, i li ha donat oxigen a Pedro Sánchez, almenys de moment. Però també ha fet aflorar un altre factor: les velles guerres del partit, si bé algunes fonts volen restar-hi importància. Emergeixen les venjances contra el mateix exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i també contra la seva família política, el sorayisme, vinculat a l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, del qual ell era un fidel destacat, també en la pugna pel lideratge amb Pablo Casado. Mentrestant, la direcció de la formació intenta seguir apuntant al PSOE pels casos que l'afecten i blindar el seu líder, Alberto Núñez Feijóo.

Cristóbal Montoro ha estat un home poderós en el marc de l’Estat. Dos cops ministre d’Hisenda, en els governs d’Aznar i Rajoy, en alguns moments acumulant més funcions rellevants, com per exemple les de Funció Pública o la de Relacions amb les Administracions Territorials, és a dir, tot allò relacionat amb treballadors públics, autonomies i corporacions locals. Ara descobrim, o més ben dit confirmem, que a banda de ser un home poderós ha estat també un personatge tenebrós.

El cas Cristóbal Montoro ha posat en el punt de mira els grups de pressió, coneguts com a lobis. A Espanya no estan regulats i la incidència que tenen en l'agenda legislativa és un forat negre. El descobriment, arran de la investigació en un jutjat de Tarragona, que el despatx jurídic Equipo Económico (EE), fundat per l'exministre d'Hisenda, va aconseguir modificar lleis per beneficiar empreses que presumptament els pagaven comissions ha reactivat el debat sobre regular l'activitat dels grups d'interès. El PSOE ha expressat la intenció de donar impuls després de l'estiu a un projecte de llei del govern espanyol que aborda aquesta qüestió i que fa mesos que està en un calaix al Congrés –s'arrossega des de l'anterior legislatura–. Però ¿aquesta legislació serviria per evitar un cas com el de Montoro i EE?

La imputació de Cristóbal Montoro i de membres del seu equip al ministeri d'Hisenda i al despatx jurídic Equipo Económico (EE), que va fundar el 2006, ha estat fruit de la persistència del titular del jutjat d'instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, i de la fiscal que persegueix aquest afer fins i tot des d'abans que el jutge que instrueix la causa l'obrís el 2018 pel descobriment fortuït d'uns correus electrònics en el marc d'una altra investigació dirigida pels Mossos d'Esquadra. Es tracta de Carmen María García Cerdá, a qui fonts de la Fiscalia consultades per l'ARA descriuen com una professional que "s'apassiona amb els temes" i "no deixa anar la presa". "És una lluitadora contra la corrupció sense límit d'hores", expliquen. La seva determinació ha topat amb reticències dins la Fiscalia Anticorrupció i, durant els set anys d'investigació secreta a Tarragona, García Cerdá ha vist com se li ha retallat el marge d'actuació unes quantes vegades i fins i tot va ser sancionada amb una multa econòmica per desobediència greu al seu superior jeràrquic.

Des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va referir-se explícitament a Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, i Ana Botín, presidenta del Banco Santander, en una compareixença al Congrés dels Diputats ara fa tres anys, al món empresarial no han deixat de mirar de reüll les seves intervencions. "Si [aquests dos directius] protesten, anem en la bona direcció", va afirmar Sánchez just després d’anunciar els impostos extraordinaris a les energètiques i la banca. Des d’aleshores, l’empresa, sobretot la gran empresa, conviu amb la sensació que en qualsevol moment pot ser assenyalada. Ara, l’esclat del cas Montoro ha tornat a encendre les alarmes, assegura un empresari pròxim a les grans patronals espanyoles i catalanes.

El cas que afecta la presumpta corrupció de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha donat un nou tomb. El jutge de Tarragona que investiga la trama ha deixat clar en diverses resolucions, que han transcendit aquest dijous, que no veu delicte en el fet que Montoro, ara imputat per múltiples delictes, rebés correus del seu equip amb dades fiscals de polítics de diferents partits, inclosos adversaris. Així, denega la personació com a perjudicats de l'exministre del PP Rodrigo Rato i de l'exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero, perquè no veu cap il·legalitat en aquesta sostracció de dades seves, ja que estava "plenament autoritzat" i "legitimat" per rebre-la, segons el jutge. En canvi, ha acceptat la personació del PSOE, l'única que ha validat, mentre que ha rebutjat la d'un periodista.

Del cas Montoro el més sorprenent és que després de tot el que ha transcendit de la imputació del jutge, aquest personatge pugui continuar fent vida normal. A part de ser investigat per haver traficat amb lleis per beneficiar interessos particulars que perjudicaven els interessos generals, la Fiscalia ha constatat que Cristóbal Montoro, mentre va ser ministre d’Hisenda, va rebre correus amb dades confidencials de l’Agència Tributària sobre altres polítics i famosos de la vida espanyola.

A l'època gloriosa del ministre Montoro, tota mena d'artistes de la ploma, la guitarra o el vers van rebre inspeccions d'Hisenda. En una inspecció, primer cal pagar i després, si queden diners, demostrar la innocència. Gestors afiliats al partit del senyor Montoro que es creien intocables justament pel carnet ("jo faig i desfaig, que no em diran res") prometien i manegaven. Tots tenien un equipet economiquet a la seva mida. Si els treballadors fóssim una mica més importants ens hauria vingut un Montoro i ens hauria dit: "No t'amoïnis, que canvio la llei perquè no hagis de pagar 500 euros al mes de quota, que és de les més cares d'Europa, per tenir dret a treballar". I hauria dit també: "No t'amoïnis, que et permetré desgravar-te una mica de benzina, una mica de roba i una mica de dietes per anar a treballar pel món".