"Crearé dos fulls de ruta, un per aturar i revertir la desforestació, i un altre per una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils de forma justa, ordenada i equitativa". El president de la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, el brasiler André Correa do Lago, ha aixecat una forta ovació durant el plenari final de la cimera quan ha fet aquest anunci. Però no tothom estava content. Aquesta ha estat la solució que el mateix Correa ha trobat per poder aprovar el text final de la COP30, l'anomenat Mutirão (esforç col·lectiu en brasiler), sense la menció que reclamaven 82 països reclamaven sobre un "full de ruta" per acabar amb els combustibles fòssils que han generat la crisi climàtica que vivim.

La cimera climàtica de l'ONU, la COP30 que se celebra a l'Amazònia brasilera, encara el seu últim dia amb la perspectiva d'allargar-se, com sempre, hores o dies més enllà del final previst. Les negociacions per al text definitiu tornen a ser tenses després que l'últim esborrany fet públic aquest matí hagi suprimit la menció a un possible "full de ruta" per anar eliminant gradualment els combustibles fòssils. Un total de 36 països, entre els quals Espanya, han enviat una carta a la presidència brasilera de la cimera per advertir que el nou text "no compleix les condicions mínimes". Tots aquests governs, i d'altres que van signar una crida per adoptar aquest full de ruta, amenacen amb bloquejar la decisió final fins que no es recuperi la menció en el text.

Un incendi al recinte on té lloc la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, a la ciutat brasilera de Belém, ha obligat a evacuar aquest dijous la zona on es desenvolupaven les negociacions. Les flames s'han estès en un punt de l'anomenada Zona Blava, administrada i controlada per les Nacions Unides, i on hi ha les sales de reunions i els diversos pavellons dels països i organitzacions internacionals que participen en la trobada.

82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

Un grup de manifestants, molts dels quals indígenes, ha envaït aquesta nit de dimarts (matinada catalana) l'àrea restringida del palau de congressos on se celebra la cimera del clima de l'ONU, la COP30, al Brasil per reclamar "una taxa als milmilionaris" que permeti finançar la lluita contra la crisi climàtica. Els activistes climàtics han aconseguit traspassar els arcs de seguretat d'accés al parc Da Cidade, tancat aquestes setmanes per al seu ús com a seu de la cimera, i han accedit al vestíbul de la gran carpa administrada per l'ONU, on s'han enfrontat a la policia, que ha creat un cordó per impedir que seguissin endavant. Allà s'hi han produït enfrontaments i escenes de caos fins que, finalment, els manifestants han estat expulsats.

El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.

La crisi climàtica incrementa les desigualtats perquè afecta sobretot els més vulnerables, que tenen menys estratègies d'adaptació. I això es constata també a l'estat espanyol, segons un informe publicat per Oxfam Intermón aquest dimecres amb motiu de la cimera climàtica de l'ONU COP30 que se celebra al Brasil. Segons aquesta recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, el 0,1% més ric de la població de l'Estat contamina anualment fins a 55 vegades més que una persona del 50% amb menys ingressos, amb dades del 2022.

Abraçades, salts d'alegria i aplaudiments van rebre ara fa deu anys el naixement de l'Acord de París. Havia costat molts anys de parir, i s'hi havien esmerçat moltes hores de tenses negociacions a la capital francesa, durant la cimera del clima COP21. Però aquell 12 de desembre del 2015, tots els governs del món es van comprometre formalment a evitar que l'escalfament global superés els 2 ºC i preferiblement es quedés per sota de l'1,5 ºC. L'acord era molt imperfecte –començant pel fet que no era vinculant–, però aquella fita històrica –posar d'acord 197 governs diferents és una tasca hercúlia– va desfermar l'optimisme: la lluita contra la crisi climàtica per fi era un objectiu global ineludible.

"El canvi climàtic ha causat més de 20.000 morts a Espanya els últims cinc anys". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat la seva intervenció durant la cimera de líders prèvia a la COP30, que se celebra a Belém, enmig de l'Amazònia brasilera, per llançar un missatge de contundència sobre els efectes de l'emergència climàtica. Sánchez, de fet, ho ha aprofitat per recordar les 229 víctimes mortals que va deixar el fenomen climàtic de la dana al País Valencià, fa poc més d'un any, així com les morts per les onades de calor extrema que l'Estat ha patit els últims anys.

Fa deu anys a França el món va celebrar un dels moments més esperançadors de la diplomàcia recent: l’aprovació de l'Acord de París, el gran pacte global per frenar l’escalfament del planeta. Avui, per contra, l’optimisme s’ha esvaït i la realitat s’imposa amb la duresa de les dades. La temperatura mitjana global s’acosta perillosament al llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, i els compromisos climàtics nacionals –NDC, Contribucions Determinades a Nivell Nacional–, que cada país presenta per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, continuen sent insuficients.

La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

Han passat gairebé deu anys des que el món es va reunir a París i va acordar per fi prendre's seriosament la prevenció del desastre climàtic. Però tot i que hi ha un consens respecte de les reformes econòmiques estructurals que són necessàries per transformar sectors com l'energia, el transport i l'agricultura, el ritme de les inversions és insuficient.