Salut activa un pla de detecció precoç del càncer de còlon i recte, que causa més de 300 morts anuals a Balears

PALMASi un càncer colorectal és detectat a temps, la taxa de supervivència és del 90%. El problema és que, en l'actualitat, el 60% dels casos es diagnostiquen tard, quan la malaltia ja està avançada, a causa, en gran mesura, de l'absència de simptomatologia. A les Balears, el càncer de còlon és el segon més freqüent tant en homes (després del de pulmó) com en dones (després del de mama). Si es consideren conjuntament ambdós sexes, és el tipus de càncer que té més afectats. Anualment, se'n solen detectar més de 700 casos a les Illes Balears i produeix 300 defuncions. Al conjunt de l'Estat, cada any es diagnostiquen al voltant de 30.000 casos nous i es produeixen unes 14.000 morts.

Per això, per aconseguir-ne una detecció precoç, la Conselleria de Salut i Consum ha decidit posar en marxa un programa de cribratge de càncer de còlon i recte adreçat a la població d'entre 50 i 69 anys. La intenció és detectar amb precocitat tant aquells casos de gent amb pòlips que poden derivar en càncer com els casos de càncer, per abordar-los i tractar-los tan aviat com sigui possible. Les persones que seran instades a entrar en el programa són homes i dones d'entre 50 i 69 anys, asimptomàtics i sense cap factor de risc conegut, sense antecedents familiars ni personals. El conseller de Salut, Martí Sansaloni, ha destacat aquest dimecres –en la presentació del programa– que la detecció precoç d'aquesta malaltia permet reduir la mortalitat entre un 15 i un 33% i el nombre de casos nous entre un 17 i un 20%.

El programa es posa en marxa aquest mes de gener i, en la primera fase (entre gener del 2015 i desembre del 2016), inclourà pacients de Menorca, Eivissa i Formentera i els de Mallorca del sector sanitari de Tramuntana, que depèn de l'Hospital d'Inca, unes 76.000 persones. En una segona fase (fins al desembre del 2018), s'estendrà a la resta de sectors sanitaris de Mallorca i cobrirà una població diana 231.690 persones.

I com funcionarà en la pràctica aquest programa?

Les persones que estiguin compreses en la població diana rebran una carta que els recomanarà la seva inclusió en el programa. El procediment a seguir és molt senzill i convé posar-se a fer feina i quedar tranquil. Ens hi jugam molt.

Amb la carta, podeu anar a la vostra farmàcia i allà el farmacèutic us donarà tota la informació que necessitau. Així, se us lliurarà un estoig per fer la recollida de mostra de femta que després heu de dur al vostre centre de salut i des d'allà la remetran al laboratori de l'hospital.

La mostra se sotmetrà a un test per confirmar si hi ha sang oculta a la femta. Si el resultat és negatiu (no hi ha restes de sang), podeu estar tranquils i quedar instats a repetir la prova al cap de dos anys. El resultat, per les experiències pilot que s'han dut a terme a Balears i el desenvolupament del programa a altres comunitats, just dóna positiu en un 7% dels casos.

Què passa si el resultat és positiu?

Si el resultat és positiu (hi ha restes de sang), convé que es realitzi la preceptiva colonoscòpia preventiva i terapèutica a l'hospital. Segons ha assegurat el conseller, en un termini màxim de sis setmanes es realitzarà la prova.

Ara bé, això no vol dir que tingueu càncer. Segons les dades estadístiques oferides per la Conselleria de Salut, just entre un 4 i un 7% de les analítiques positives es corresponen llavors amb un tumor maligne i, en cas que així sigui, el 70% dels que es detecten en programes preventius estan encara en una fase inicial.

D'aquesta manera es podran tractar tant lesions premalignes –i reduir així la possibilitat que derivin en càncer– com un tumor i actuar-hi ràpidament per millorar-ne el pronòstic i reduir la mortalitat.

El programa es posa en marxa després de la realització d'una experiència pilot duta a terme a les localitats de Muro, Ferreries i Sant Antoni. En aquest cas, la prova precoç va permetre detectar 57 casos de persones amb pòlips de risc i 4 amb tumors cancerígens. Tots ells, un total de 61 persones de les 153 incloses en el programa, no en presentaven cap símptoma. Per això, per l'absència de símptomes, el responsable digestiu de l'Hospital d'Inca, el doctor José Reyes, insistí que és de summa importància aquest programa de detecció primerenca. Reyes ha explicat que els resultats de les proves pilot a Balears entren dins els paràmetres coneguts, eren els esperables.

La farmàcia, la porta d'entrada al programa

Per dur endavant el programa, s'ha creat l'Oficina Tècnica del Programa de Cribratge, que coordinarà les farmàcies col·laboradores, Atenció Primària i els hospitals. A més, es reforçaran amb tres colonoscopistes els serveis de l'Aparell Digestiu dels hospitals d'Inca, Can Misses i Mateu Orfila.

La farmàcia, gràcies a la implicació del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes de Balears, serà la porta d'entrada a aquest programa. En aquest sentit, el seu president, Antoni Real, ha destacat la funció sanitària del farmacèutic molt propera al ciutadà. Aquests establiments exhibiran un distintiu que els identifica com a col·laboradors d'aquest programa de salut pública.

Quins són els factors de risc?

La incidència d'aquesta càncer a Balears augmenta a partir dels 50 anys, tant en homes com en dones, i la taxa és de l'1,7%. Els principals factors de risc associats a l'aparició d'aquest càncer són:

- L'edat (majors de 50 anys).

- Factors biològics: hereditaris o presència de patologia intestinal.

- Hàbits d'alimentació: una dieta pobra en fibra i verdures i un excés de carn vermella o processada n'incrementen el risc.

- Estil de vida: inactivitat física, obesitat, consum d'alcohol i tabac.