El Govern de Bauzá deixa un diagnòstic molt empitjorat de les llistes d'espera sanitàries

PalmaLes llistes d'espera per ser visitat per l'especialista, per ser sotmès a una prova diagnòstica o per ser operat són una bona manera de prendre el pols a la situació de la sanitat. I les dades que han fet públiques aquest dimecres el conseller de Salut, Martí Sansaloni, i el director general del Servei de Salut (IB-Salut), Miquel Tomàs, ens en donen un mal diagnòstic. Aquesta legislatura, a just tres mesos d'acabar-la, ens deixa una situació bastant pitjor que la que el Govern Bauzá es trobà el 2011. Basta un exemple per calibrar la gravetat de la situació. Per a una mamografia, l'espera mitjana és ja de 209 dies, quasi set mesos, d'ençà que l'especialista considera que s'ha de fer. En conjunt, les esperes actuals són demolidores: 114 dies per a una operació, 102 per a una consulta amb l'especialista i fins a 168, quasi mig any, per a proves diagnòstiques.

Martí Sansaloni i Tomàs han admès que les dades “no són bones”, però tenen la seva recepta per millorar-les: més pressupost el 2015 per derivar als centres concertats (Creu Roja, Sant Joan de Déu i Policlínica), alleugerint així les llistes, i ampliar les funcions d'Atenció Primària, deixant en aquest nivell assistencial la pràctica de determinades proves senzilles (ecografies simples, proves de graduació de vista, de ventilació, d'anticoagulació...). No hi ha hagut cap anunci d'augment de plantilles, just d'estabilització, fent fixos interins. Haurem de veure quin efecte tenen sobre una situació que s'ha anat agreujant. Miquel Tomàs ha destacat que el 2014 s'expediren 15.000 noves targetes sanitàries. Però no ha dit res de les targetes que s'han retirat a les persones en situació irregular, el cop més fort a la sanitat pública d'aquesta legislatura, en aquest cas assestat pel govern estatal. Curiosament, aquestes dades negatives d'espera es produeixen al mateix temps que des de la Conselleria es destaca un increment de les intervencions quirúrgiques el 2014, amb 53.873 operacions enfront de les 50.502 del 2013.

Més esperes

Ara, quasi quatre anys després de l'arribada del PP al Govern, els ciutadans de Balears han d'esperar més temps per rebre l'atenció sanitària que necessiten i les llistes es van incrementant. De les 11.993 persones que hi havia en llista per a intervencions quirúrgiques el març de 2011, s'ha passat a 14.487 a desembre de 2014. I dels 51,4 dies d'espera mitjana per ser operat de llavors, ens situam ara en una demora que és de més del doble: 114,25 dies. El pitjor any ha estat el 2012, amb 17.750 persones en llista per a intervenció quirúrgica.

Evidentment, en parlar de les intervencions sempre s'ha de prendre en consideració que una cosa és la mitjana general i l'altra, els casos greus. En les operacions de prioritat 1, com les intervencions oncològiques, la demora mitjana és de 21,73 dies.

El diagnòstic no és millor si es tracta d'anar a l'especialista. El 2011, hi havia una llista d'espera de 40.736 persones i per anar a la consulta la demora mitjana era d'un mes. Ara, el temps de demora és més del triple que abans, fins a 102,58 dies, i la llista acumula 58.606 pacients pendents de la cita. En aquest cas, a més a més, en el darrer any, el balanç ha empitjorat respecte de 2013, ja que s'ha incrementat la llista un 14,72% respecte de 2013.

Segons el conseller, aquest increment de l'espera en consultes té una explicació: que s'han prioritzat les segones consultes i successives per completar el procediment assistencial que necessita cada pacient. No cal deixar de banda, però, que les llistes just reflecteixen les primeres consultes, de manera que no saben quant de temps s'ha d'esperar per a aquestes segones visites que en teoria s'han prioritzat. A més, s'ha de tenir en compte que quan a vostè li diuen al taulell que ja el cridaran per donar-li l'hora... idò fins que això no es produeix vostè no forma part de cap llista. La consulta més saturada és la d'oftalmologia (amb 13.693 pacients en espera), seguida de traumatologia i cirurgia ortopèdica (12.705), aparell digestiu (5.600), dermatologia (4.547) i otorinolaringologia (4.187).

Quasi mig any per a una prova diagnòstica

L'única dada positiva que s'ha pogut posar damunt la taula és la del descens en la llista per a proves diagnòstiques d'un 25%. Però és una millora molt qüestionable perquè els temps d'espera són alts, sobretot si es té en compte que la prova diagnòstica pot ser determinant per a la solució que s'ha de donar al pacient... I s'ha d'esperar quasi mig any. Al desembre de 2014, hi ha 46.155 persones pendents de proves, que han d'esperar una mitjana de 168 dies. La llista més elevada és la de radiologia convencional (amb 17.130 persones), seguida de les ecografies (13.258 persones). Un total de 3.053 persones esperen per a una mamografia i, per exemple, la mitjana d'espera en aquests casos se situa en quasi set mesos, tot i que es poden donar casos per davall d'aquest llindar... i també per damunt, igual que en la resta de demores.

Els ciutadans de Balears no només esperen més ara per ser atesos, sinó que han perdut el dret que tenien reconegut a exigir uns terminis màxims d'espera, perquè va ser derogat el decret de garanties el 2012. Aquest decret, vigent en la legislatura passada, fixava, just amb algunes excepcions, un màxim de 180 dies per a intervenció quirúrgica i de 60 dies en proves diagnòstiques i consultes amb l'especialista.

Greus retrets de l'oposició

Des de l'oposició, el portaveu adjunt del grup socialista en el Parlament i exconseller de Salut, Vicenç Thomàs, ha assegurat que les dades conegudes aquest dimecres són “una fotografia molt clara que l'atenció a la salut dels ciutadans no és una prioritat pel PP”. Thomàs ha advertit que les xifres “no enganen” i que avui qualsevol persona que tingui un problema de salut sap perfectament quina és la realitat de les llistes. Ho saben els ciutadans i també els professionals sanitaris”, ha advertit l'exconseller.

Thomàs també ha qüestionat el rècord d'intervencions quirúrgiques que ha apuntat el conseller Sansaloni. “El nombre d'intervencions” –ha dit Vicenç Thomàs– és en realitat un 30% inferior al de 2010”.

El portaveu de MÉS, Biel Barceló, ha destacat que els havia sorprès molt que el conseller Sansaloni bravejàs de més intervencions quirúrgiques, “quan hi ha 1.300 professionals sanitaris menys”. “Les llistes d'espera són insuportables i causen greus perjudicis de salut als ciutadans”, ha assegurat Barceló, alhora que ha retret al president Bauzá que digui que estam sortint de la crisi “i manté les retallades”, que tan greument afecten l'atenció sanitària als ciutadans.