LA DARRERA VEGADA que vaig ser a Sóller, fa un parell de mesos, els petits comerços que hi vaig trobar em donaren un article. Als carrers i carrerons que van cap a la plaça, al carrer de la Lluna, però també i especialment als que hi desemboquen, hi vaig trobar molts de motius per aturar-m'hi a badar, cosa que una valora per les poques ocasions que té de fer-ho.
A mi m'agrada badar davant l'esforç que ha fet qualsevol petit comerç per diferenciar-se de la resta. El segell personal a un cafè, a una botiga, a una perruqueria, on importa tant el que s'hi ofereix com la manera que es té d'oferir-ho. Aquell dia, record que vaig pensar que a Sóller hi ha tornat l'aire francès.
Aquell dia, després de deixar Sóller, vaig extrapolar el cas i vaig escriure una columna com aquesta per lloar els petits comerços de qualsevol poble, de qualsevol ciutat, com una motivació per al passeig, com una de les eines essencials per a la personalització d'un lloc i com a signe de bona salut i bona imatge d'una població, davant si mateixa i també davant els qui la visiten ocasionalment. Si volem conèixer-nos i volem que ens coneguin, ens hem de treure del cap (o alguns s'ho han de treure) l'allau de franquícies i sobretot la proliferació de grans superfícies, tan mimètiques totes que res no diuen de nosaltres.
Avui, he tornat a pensar en Sóller, en veure que l'Ajuntament ha aprovat la construcció d'una gran superfície comercial, segur que idèntica a la resta de les grans superfícies. Ho ha aprovat davant els rostres de decepció dels comerciants presents a la sala. A mi també em decep que es concedeixin solars a les grans superfícies quan hi ha tan poques mesures d'estímul per al petit comerç. Però pens que, tanmateix, les grans superfícies poden fer i fan doblers, mentre que els petits comerços fan teixit, fan poble. I això té un valor infinitament superior.
