El TSJIB diu que a la font de la Vila no s'hi pot construir una planta potabilitzadora
Una sentència de 29 de setembre anul·la la modificació del PGOU de Palma feta en temps d'Isern per permetre aquesta infraestructura devora el Bé d'Interès Cultural
PalmaLa Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha anul·lat la modificació del Pla General de Palma que s'aprovà el 2013 durant el mandat de Mateu Isern i que permetia construir una estació de tractament d'aigua potable devora la Font de la Vila, un conjunt d'importància històrica i patrimonial declarat Bé d'Interès Cultural. Aquest conjunt hidràulic es troba entre Son Espanyol i les Cases Noves, a la carretera de Valldemossa, i aprop del campus de la Universitat de les Illes Balears.
La sentència, que data de dia 29 de setembre, declara la nul·litat de la modificació del PGOU de Palma que s'havia aprovat de manera definitiva el març de 2013 per part de l'Ajuntament, governat aleshores pel PP en resposta a un recurs contenciós administratiu que interposà un veí de la ciutat perquè considerava que s'havia aprovat amb "flagrants deficiències", assegura el despatx DMS Consulting.
La magistrada Alicia Esther Ortuño conclou que "havent-se acreditat que la modificació puntual del PGOU de Palma per a la instal·lació d'una estació de tractament d'aigua potable a la font de la Vila produeix efectes significatius sobre el medi ambient, s'hauria hagut de sotmetre a Avaluació Ambiental Estratègica", per la qual cosa la converteix en nul·la de ple dret. El cas és que aquest tràmit és preceptiu d'acord amb el que marca la Llei 11/2006 d'avaluacions d'impacte ambiental.
Mitjançant aquesta modificació del plantejament urbanístic, uns terrenys de 5,4 hectàrees canviaren la seva classificació i qualificació i passaren de ser sòl rústic a sòl destinat a sistema general de comunicacions i infraestructures. La modificació s'havia fet a instàncies d'Emaya, que volia "millorar la qualitat de l'aigua potable procedent de les fonts naturals de la font de la Vila, font d'en Basté i font de Mestre Pere, en compliment del requisit sanitari dictat per la Conselleria de Salut i Consum".
Durant la tramitació del canvi de planejament, Emaya digué al departament de Territori del Consell de Mallorca i a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori –aleshores en mans de Gabriel Company– que no tindria "efectes significatius" sobre el medi ambient, per la qual cosa no calia que se sotmetés a Avaluació Ambiental Estratègica. Emperò els tècnics de la Comissió Balear de Medi Ambient informaren a favor que la modificació puntual del PGOU passàs per aquest tràmit, ja que es volien reclassificar 5,6 hectàrees de sòl rústic, "una pèrdua de sòl rústic no compensada en cap altre lloc del terme municipal de Palma", una posició que tanmateix tombaren els polítics en el ple de la Comissió Balear de Medi Ambient, que acabà donant el vistiplau a les aspiracions d'Emaya.
Davant tot això, el TSJIB considera que sí que la modificació puntual del PGOU per fer la planta potabilitzadora s'hauria d'haver sotmès a Avaluació Ambiental Estratègica i que els informes dels tècnics de la Comissió Balear de Medi Ambient foren "desvirtuats". Considera que aquest canvi de planejament sí que implica un canvi en la naturalesa del sòl i que aquesta pèrdua de sòl rústic no serà compensada. La sentència conclou que la construcció d'una ETAP suposarà una infraestructura amb caràcter de permanència i que artificialitzarà completament el sòl rústic, per la qual cosa els efectes sobre el medi ambient seran segurs, il·limitats i irreversibles.
La importància de la preservació del paisatge té també un pes important en la resolució judicial, perquè la magistrada Pérez Ortuño determina que la construcció de la infraestructura afectarà l'entorn d'un element declarat BIC com és el sistema hidràulic de la font de la Vila i que, a més, es tracta d'uns terrenys inclosos en una ruta paisatgística prevista en el Pla Territorial de Mallorca.
La sentència imposa, a més, les costes processals a l'Ajuntament de Palma i a l'empresa pública condemnada, Emaya, de manera mancomunada. Contra la sentència és possible encara un recurs de cassació, tot i que Cort podria no lluitar per aquesta qüestió.
