Per un pacte per l'educació

La nova consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Núria Riera, ha reservat aquests primers dies de la seva nova ocupació per reunir-se amb les associacions i col·lectius implicats en la defensa d'una educació de qualitat, pública i en català. Aquest ha estat el clam que ha tenyit durant dotze mesos llargs de color verd les escoles, els carrers i molts actes públics. Si bé aquest clam no va néixer ara fa un any amb la multitudinària manifestació del 29 de setembre de 2013, sí que des dels carrers de Palma, de Maó, d'Eivissa i de Sant Francesc de Formentera se sentia més fort que mai i el seu impuls s'ha allargat durant dotze mesos llargs en una reclamació de diàleg cap a un Govern que, tancat en banda amb la imposició del TIL, només ha complicat més el conflicte educatiu.

Ara que el TSJIB ha tombat el decret del TIL i n'ha suspès l'ordenació; ara que la nova consellera Riera sembla que vol emprendre el camí del diàleg, que és l'únic possible, i ara que el president José Ramón Bauzá també sembla que evita esmentar el TIL (Tractament Integrat de Llengües) i comença a parlar de trilingüisme, és el moment per iniciar un treball conjunt cap a la signatura per part de tots de l'imprescindible pacte per l'educació.

Els docents, especialment la plataforma Menorca Edu21, els directors dels centres, l'Assemblea, els sindicats, els inspectors d'Educació i també les associacions de pares i mares han treballat durant aquest any per fer assentar les bases del que reclamaven: estabilitat en l'educació, qualitat, suport a l'educació pública i prioritat per a l'ensenyament en la llengua pròpia, que és la que ens arrela al nostre territori (sense rebutjar en cap moment l'ensenyament de l'anglès). Han treballat de valent i, passat un any, avui es tenen uns coneixements molt més profunds de l'estat de l'educació a Balears i, sobretot, de les mancances i qüestions a solucionar.

Avui, que tot el sector educatiu està més preparat per afrontar el futur, només queda que la principal institució que ha de vehicular i fer possible aquest camí cap a l'estabilitat en l'Educació, el Govern, i concretament, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, escolti i es deixi guiar pels qui en saben, pels qui tenen l'experiència del dia a dia i la formació per dur-ho endavant.

És clar que aconseguir un pacte per l'educació du molta feina, temps, discussions i també durà petites o grans desavinences. Però és imprescindible aconseguir-lo, cosa que ha d'estar inevitablement en la voluntat de totes les parts i de tots els partits polítics. L'aposta pel futur d'aquesta terra passa per una aposta ferma pel pacte per l'educació.