L'ALTRE DIA, un amic que està al cas de tots els avenços tecnològics i que per això mateix no em perdonaria que parlàs de "noves tecnologies", em deia que les 'google glass' seran només la primera passa que acabarà per obrir-nos un món nou i infinitament més ampli. Els dispositius que se'ns posaran a les ulleres, a les orelles o al forat del nas (això darrer és meu) ens permetran, segons diuen, tenir tot el coneixement al nostre abast, la memòria sempre al dia i infinits recursos dels quals avui estam mancats.
Em deia el meu amic que s'està treballant en la possibilitat que cadascú parli la seva llengua i que el receptor l'escolti en la que li és pròpia. Jo parlaré en català a un xinès, ell m'escoltarà en xinès, em contestarà en xinès i jo l'escoltaré en català.
Si això fos vera, i segons el meu amic, la possibilitat no té res de ciència-ficció, el problema de les diferents llengües s'hauria acabat. Vull dir que seria com un "tractament integrat de llengües" 'prêt-à-porter'. Si fos així, els debats actuals i els esforços per aprendre idiomes serien del tot estèrils. Si amb un dispositiu tots aconseguíssim entendre'ns (lingüísticament parlant), per ventura començaríem a fer més esforços a entendre l'altre no per la llengua, sinó per les vertaderes diferències.
Jo no sé si serà així o no, però hi pensava fa un parell de dies quan Bauzá afirmà, en una de les seves defenses del trilingüisme al qual abans deia TIL, que el 2030 la llengua vehicular al món serà l'anglès. Aquesta és la tendència actual, però, tal com avancen les coses de les tecnologies del coneixement, el 2030 és molt, molt enfora, i es fa molt difícil preveure què passarà amb les llengües d'aquí a 15 anys. En tot cas, fins que això no arribi, com més llengües parlem, millor. I la nostra, la primera.
