El Tribunal Suprem restitueix l'honor de l'operació Kabul contra la Paca i els seus

PALMAEl Tribunal Suprem ha capgirat el cas Kabul, el macroprocés per narcotràfic més important fet a les Illes Balears, després de donar legitimitat a una veritat coneguda –l'activitat de narcotràfic de la Paca i el seu clan– però que l'Audiència de Palma invalidà en anul·lar les intervencions telefòniques i escorcolls realitzats. La sentència de la Secció Segona de l'Audiència que ara queda en paper banyat acabà, majoritàriament, amb absolucions, la de la Paca inclosa, perquè considerava que les autoritzacions judicials que donaren lloc a les intervencions i escorcolls no estaven suficientment motivades ni fonamentades en indicis policials sòlids. Les proves derivades –com la veritable intercepció dels correus de la droga al port de Palma o la droga, gran quantitat de doblers i joies que es trobaren a les cases de Son Banya per part de la Guàrdia Civil– no foren considerades en la sentència. Ara, els magistrats les hauran de valorar.

Els qui es beneficaren d'aquesta interpretació hipergarantista amb els drets a la inviolabilitat de les comunicacions i del domicili que va fer el Tribunal de la Secció Segona de l'Audiència –i que ara el Suprem tira per terra– foren 40 acusats, entre els quals destaca Francisca Cortés, 'la Paca', considerada la matriarca del clan de narcotraficants de Son Banya. La Paca, actualment a la presó per una altra causa, veié com era absolta de la petició de fins a 19 anys de presó que reclamava el ministeri fiscal amb relació a una trama de tràfic de cocaïna i heroïna que, procedent de Barcelona, es distribuïa a Mallorca i Eivissa. Juntament amb ella, foren beneïts amb l'absolució els principals membres del seu clan i del creat pel seu germà. Foren condemnades onze persones a penes d'entre 3 i 7 anys.

La sentència de l'Audiència, dictada ara fa quasi dos anys, generà forta polèmica per l'absolució de la Paca i 39 acusats més. El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de la Fiscalia i ha ordenat a l'Audiència que dicti com més aviat millor una nova sentència en la qual s'han de valorar totes aquelles proves derivades de les intervencions telefòniques i els escorcolls. Així, la possibilitat d'una sentència condemnatòria és alta.

Cal recordar que, per exemple, els principals acusats absolts per l'Audiència tenien a casa seva, en total, quasi 600.000 euros, que haurien recuperat si la sentència hagués estat confirmada, cosa que no ha passat. Just la Paca tenia 335.000 euros en el fals sostre del seu domicili.

El Suprem torna el seny que l'opinió pública reclamà en conèixer la sentència absolutòria, però, de ben segur, aixecarà crítiques entre els advocats més garantistes. Al mateix temps, restitueix el reconeixement a la macrooperació de la Guàrdia Civil, una de les més importants dutes a terme mai a Mallorca.

Basten indicis, no es poden exigir certeses

En la seva decisió, el Suprem adverteix que no es poden confondre els indicis necessaris per afectar el dret a la inviolabilitat de les comunicacions amb aquells que han de servir de fonament a una interlocutòria de processament o a una inculpació formal. És cert, diu el tribunal, que no poden ser simples suposicions, però no se'n pot exigir una quasi certesa, com va fer l'Audiència.

El Suprem també raona que determinades formes de delinqüència, com ara el narcotràfic, exigeixen tècniques d'investigació que impliquen restricció de drets. El fet que no hi hagi testimonis que siguin víctimes, el blindatge i l'opacitat de les operacions i la capacitat organitzativa de grups que manegen importants quantitats econòmiques obliguen a emprar tècniques més agressives d'investigació, “si no es vol claudicar davant aquest tipus de delinqüència.

En el cas concret de l'operació Kabul, desplegada el juliol de 2008, el Tribunal Suprem arriba a la conclusió que sí que hi ha indicis que emparen les intervencions. El tribunal recorda que en aquesta operació inicialment es té notícia de la implicació de determinades persones en delictes de narcotràfic a gran escala, unes notícies de cap manera “sorprenents” perquè es refereixen a narcotraficants notòriament coneguts “fins i tot per l'opinió pública de Mallorca”. Es fan seguiments a aquestes persones, amb patrimoni de procedència desconeguda, i es comprova com es desplacen a Son Banya per visitar a la Paca, “matriarca del clan de narcotraficants més conegut de Mallorca”, destaca el Suprem.

Vigilàncies vàlides tot i no estar documentades

El Suprem afirma que el fet que les vigilàncies als sospitosos no estiguin documentades no les invalida. “El jutge instructor no té per què dubtar sistemàticament de totes les dades objectives facilitades per la policia: basta que tingui la capacitat de contrastar-les quan ho consideri necessari”.

Insisteix que tot i que l'operació parteixi d'informacions confidencials –sobre el subministrament de droga procedent de Barcelona al clan de la Paca i el subclan del seu germà–, aquestes són corroborades per dades objectives derivades de l'observació del patrimoni i comportament dels sospitosos i els seus antecedents delictius.

L'operació Kabul, duta a terme per la Guàrdia Civil, culminà amb una intervenció a Son Banya amb el desplegament de més de 200 agents, amb escorcolls en els quals es trobaren doblers, droga i joies i es varen intervenir tres cotxes d'alta gamma.

La Fiscalia de Balears reclamava penes que sumaven quasi 700 anys de presó i multes de fins a 29 milions d'euros, però l'Audiència imposà condemnes just a 11 persones, dels més de 50 acusats, per un total de 56 anys de presó i multes de 4,4 milions. Ara, la sentència s'ha de tornar a escriure.